e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Novembre de 2013

Para leer la versión en español pinche aquí

La política catalana sovint sembla ancorada en un déjà vu perpetu. En efecte, un té la sensació que els posicionaments polítics poc resolutius desviant l'atenció dels debats importants als debats partidistes, superflus i carregats de fum és la tònica habitual de la gran majoria de partits polítics catalans en els darrers 10-15 anys mínim.

L'últim déjà vu que estem vivint aquests dies s'emmarca en el serial de capítols interminables en què estan ficats bona part dels partits catalans: la pregunta de l'hipotètic referèndum separatista.

Tota aquesta història em recorda molt a la tramitació de l'Estatut de 2006. Com in hoc tempore, ens trobem en discussions sobre maximalismes que la majoria d'ells ens porten a situacions fora del marc legal vigent. Maragall es va treure de la màniga un Estatut que demanava ell i pocs més i amb això va tapar en certa manera la seva incapacitat per tirar endavant una Catalunya que no fos a cop d'endeutar-nos "per sobre de les nostres possibilitats". Vam tenir debat sobre l'Estatut per molt de temps i va ser tal el cansament que provocà en molts catalans que això es va veure reflectit en la baixa participació del referèndum que el va aprovar. Allò va acabar amb la carrera política de Maragall i amb el primer Tripartit fet miques a causa del vot negatiu d'ERC. Va ser, sota la meva opinió, la primera de les quatre legislatures que portem perdudes en el que va de segle: tres anys per fer un Estatut, després vindrien els quatre anys del govern tripartit encapçalat per Montilla esperant a veure què passava amb ell mentre anaven deixant com a llegat un forat en els comptes públics d'enormes dimensions. Seguiríem amb la mini - legislatura del President Mas que poc o res va aportar i acabaríem aquest cercle poc virtuós en l'actual legislatura on la capacitat legislativa del Govern és inversament proporcional al seu grau de victimisme i tossudesa per realitzar una consulta que fa tres anys demanaven els pocs de sempre. Però com Maragall, Artur Mas ha vist en la realització d'una consulta una mena d'efecte anestesiant que vol tapar la difícil situació per la qual travessa Catalunya: en part heretada del Tripartit, en part per la pròpia mala gestió d'aquest Govern i en part perquè si és cert que es necessita millorar el sistema de finançament (que poc recordem que l'actual President Mas entre altres el va vendre al seu dia com el millor de la història de Catalunya fa només ...7 anys!), el qual de poc servirà si tenim una autèntica màquina d'engolir diners públics com és la pròpia Generalitat.

En aquest escenari ens trobem , embrancats uns partits a la recerca de l'enunciat d'una pregunta que tot sembla indicar que es faria fora de la llei i barallats entre ells buscant-li el sexe dels àngels a la pregunta de marres. No només això , també discuteixen quan han de fer una pregunta de la qual encara no saben l'enunciat. Al capdavall: és pot arribar a ser més surrealista?

Mentre CiU , ERC , PSC , ICV i les CUP estan immersos en el mateix fragor gairebé paranoide de quina pregunta i per quan, molts ciutadans catalans es pregunten altres coses a les quals aquests partits, especialment el binomi que governa des de novembre de 2012 no contesta: quan pagaran a les farmàcies? Fins on arribaran les retallades i privatitzacions al sistema sanitari? I les retallades en el sistema educatiu? Quan pagaran a les entitats del Tercer Sector? Quan recuperaran els funcionaris les pagues extres? Tantes preguntes que són més importants i més resolutives que la que es pugui formular en nom de separar de la resta d'Espanya i en conseqüència provoqui la sortida de la Unió Europea.

Però per aquestes preguntes només hi ha una demagògica i resposta lacrimògena: la culpa és de Madrid. Irònicament parlant em ve al cap que ha de ser culpa de Madrid que CiU pugui arribar a trencar-se per culpa de la pregunta com al seu dia es va trencar el Tripartit per culpa del debat estatutari. Que ERC hagi fet desaparèixer la E d'Esquerra votant amb CiU coses inversemblants per a un partit que es diu d'esquerres per tal de treure el referèndum o una declaració unilateral d'independència endavant, això també ha de ser culpa de Madrid pel que sembla. Que altres partits d'esquerra com PSC o ICV-EUIA facin el joc al nacionalisme privilegiant els drets de classe en funció del lloc on es neixi abandonant el seu suposat internacionalisme ... també és culpa de Madrid? La manca d'autocrítica, en definitiva, no és un déjà vu a la política catalana, de fet sempre ha estat aquí.

Per tant, penso que el tema de la pregunta a prop d'un hipotètic referèndum que pel que sembla ara no serà abans d'octubre de 2014 té tota la pinta de que esgotarà a la població catalana amb la diferència que ara no estem en temps de bonança econòmica. Ara, el que espera el poble són solucions ràpides i directes i no quimeres impossibles i vàcues que no expliquen què passarà l'endemà d'un hipotètic referèndum, excepte una cosa segura: frustració i divisió que costarà anys recuperar. Frustració i divisió que malauradament ja es palpa en la nostra societat...com si no tinguéssim ja poc amb la crisi de l'últim lustre.

La meva pregunta és: fins quan haurem d'aguantar el "desgovern dels millors"?

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
685
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR