e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Gener de 2013

Dificultats de fer autovies a Catalunya

Para leer la versión en castellano pincha aquí.

Avui, com va avançar aquest diari en el dia d'ahir, s'inaugurarà a bombo i platerets una autovia que ja havia d'haver estat feta en els anys 90, just quan es va idear l'Eix Transversal. Per aquell temps la manca d'insistència del govern Pujol unida a la visió centralista i curta de mires que vulguis que no també regna a Catalunya amb Barcelona va connectar una carretera que va néixer petita i morta les ciutats de Girona amb Lleida. M'atreviria a dir que com moltes de les infraestructures que s'han fet a Espanya van suposar un malbaratament de diners per a l'ús que se'ls ha donat i en aquest cas per al que ha costat l'ampliació de la mateixa. Entenguin-me, ha estat més car no desdoblar quan es va crear per no parlar el perillosa i mortal que ha resultat ser en alguns trams.

Avui la inaugurarà Artur Mas tot i que fa setmanes que ja podria haver estat inaugurada però al nostre President, al qual agrada i de quina manera ser el focus d'atenció, prefereix fixar un dia ja passades les vacances de Nadal per de ben segur, oferir-nos un discurs victimista donant la culpa als de sempre, als que tenen banyes, cua i trident i de nom Madrit (Madrid) que aquesta obra no es fes en els 90 o que costi el que ens costa amb un peatge a l'ombra sagnant. Mentre, usuaris com jo que passàrem aquest cap de setmana per un dels trams de la nova C-25 ens "vam menjar" un bon recorregut de cons. No es preocupin les fàbriques de cons per senyalitzar trams que amb aquest govern tenen quilòmetres de treball.

Certament a vegades caldria analitzar sense apassionaments patriòtics el perquè costa tant fer carreteres, autovies o vies de tren a Catalunya. Si realment la culpa és sempre dels diables mesetaris que ens tenen mania i no ens poden ni veure o si de vegades ens convertim en una autèntica torre de babel incapaços d'arribar a acords entre nosaltres mateixos com a catalans en temes en què ens juguem bona part del nostre desenvolupament econòmic.

Indignat com estava diumenge passat per aquest tram de cons d'una autovia que arriba tard tweetejava amb Xavier Rius a prop de les obres que, com la B-40 (4rt cinturó), porto escoltant que es farien des de la nit dels temps i així segueixen , sense realitzar-se. Jo crec que en això de l'obra pública l'ocasió hi ha que aprofitar-la i quan algú proposa fer-la no cal mirar-se tant el melic i tirar endavant, en cas contrari corres el risc que t' arribi una crisi com aquesta i et quedis com diu un vell proverbi sense pa i sense gos per donar-li pa a gos aliè. En altres parts d'Espanya han estat, en certa manera, més hàbils i en ocasions fins i tot massa com el cas de les autopistes radials de Madrid. Jo que porto viatjant per Aragó, la Meseta, Llevant i Andalusia des de fa més de dues dècades he vist com en altres llocs no s'ho pensen tant com nosaltres.

Per a mi el cas més paradigmàtic d'això és el de la B-40 que citava anteriorment. El tram Vilafranca del Penedès - Abrera i el Terrassa - Granollers porten anys bloquejats perquè un partit X diu que per aquí no, l'altre que per aquí tampoc i els alcaldes dels pobles afectats que sí i que no. És a dir, que entre nosaltres mateixos ens trepitgem la mànega ens discutim, l'interès de l'Estat es marceix i aquests possibles diners per tirar-lo endavant es va cap a un altre lloc d'Espanya mentre nosaltres ens aclarim per on ha d'anar una autovia tan necessària com llargament reivindicada per amplis sectors econòmics catalans. I consti que com està el tema ni amb la independència s'arregla. Una autovia que ja el 1966, si 1966 va ser pensada per connectar les ciutats de la segona corona de Barcelona i que en els 90 del segle passat va començar a prendre forma. Forma fins que ICV i ERC se'ls pot considerar els principals culpables que avui en dia per anar des de Martorell o des del Vallès Occidental fins al Vallès Oriental o cap a França s'hagi de col·lapsar la C-58 i trams de l'AP-7. Només cal recordar com en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2005 van ser retirades dues partides pressupostàries destinades al 4rt Cinturó a proposta sine quanum d'ICV per donar el seu suport als esmentats pressupostos. Les cambres de comerç i empresaris s'indignen però els usuaris, treballadors de molt d'aquests polígons industrials també. No s'enganyin, el transport públic és molt insuficient i m'atreveixo a dir que mai podrà substituir el cotxe ja que de polígons industrials i de procedència dels treballadors hi ha multitud de combinacions. Jo només els dic una, provin a anar en transport públic des del Vallès Oriental a la Zona Franca com faig jo cada dia (però en cotxe) o de Sabadell a Granollers a les 8 del matí i es donaran compte que necessitarien unes 2 hores cada dia d'anada i 2 de volta per arribar al seu lloc de treball si treballen a polígons industrials. Amb la B-40 sóc pessimista, crec que ni encara que visqui 80 anys la veuré construïda i certament si no es construeix no crec que la culpa sigui molt del govern central. Poden llegir la trista història d'aquest projecte en aquest enllaç.

Volen més exemples de les constants lluites intestines entre partits, col·lectius ecologistes, societat servil i civil catalanes cada vegada que s'ha de fer un quilòmetre d'infraestructura?

L'AVE. Ens queixem i en part no nego que amb raó de la tardança d'unir Barcelona i Madrid amb AVE, però els convido a que tirin d'hemeroteques i recordin les discussions que durant anys vam mantenir a Catalunya per si l'AVE hauria d'entrar per Sant Cugat - Montcada cap a Barcelona, que si pel litoral, que si per Hospitalet. El temps passant i la presa de decisions demorant. Ara tenim una crisi enorme i la finalització de la connexió de Barcelona amb França permetin-me que digui que està per molt que diguin organismes oficials, Sine die.

Tres casos més entre els molts que podríem tractar i que per falta d'espai em deixo al tinter.

  • A26 (Eix Pirinenc) que té el tram Besalú-Figueres en constant oposició amb alcaldes, pagesos i els de sempre que hi ha alguna obra pública pel mig: determinats col·lectius ecologistes que s'oposen sistemàticament a la construcció de qualsevol infraestructura.
  • L' A27 que ha d'unir Tarragona amb Lleida via Valls i Montblanc. Doncs entre la crisi que ha mig paralitzat les obres i les al·legacions de l'ajuntament de Montblanc ja veurem si un dia els habitants de Tarragona poden anar a Lleida sense haver de pagar un peatge.
  • I donem-li de menjar a part a l' A14, l'autovia que ha d'unir Lleida amb Vielha i que des de 2001 que va començar a reclamar fins avui dels 95 kms (en principi serien més però es va descartar la connexió amb França pels problemes orogràfics de la Vall d'Aran) només hi ha fets poc més de 15. Els problemes: els de sempre que uns volen autovia i altres no i el temps irremediablement torna a passar.

Entenc perfectament el malestar d'empresaris i cambres de comerç en el dèficit en infraestructures que té Catalunya producte ja sigui de picabaralles entre partits, ja sigui desinversió per part estatal o autonòmica. El pateixo cada dia com a professional de la logística i el transport internacional. En un país a la cua d'Europa pel que fa a l'ús del ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies, (vegin aquest estudi del Ministeri de Foment de 2010 i es faran una idea de la patètica situació en què ens trobem) on el 95% dels transports es fan per carretera i en una CCAA com la nostra fortament industrialitzada, amb la potència del Port de Barcelona i terra de trànsit també de mercaderies amb destinació o origen de la resta d'Europa s'ha d'invertir en desdoblar carreteres, allunyar-se de models radials que afavoreixin els temps de trànsit i tot això sense deixar d'apostar pel ferrocarril ja sigui en la figura del Corredor Mediterrani, ja sigui modernitzant els vetustos serveis de transport ferroviari que disposem a Catalunya. Els convido a que es passegin pel carrer A de la Zona Franca a les interseccions amb els carrers 4 i 6. El més semblant com em comenta sempre un company de feina al tren Bombai-Nova Delhi.

En resum, la crisi que afecta tot Espanya ha paralitzat molta obra pública que unit als desacords interns de la nostra classe política ens ha donat lloc a que a dia d'avui realment els quilòmetres de carreteres desdoblades a Catalunya siguin insuficients per atendre la demanda social i econòmica que se li suposa a Catalunya. El ferrocarril com a alternativa em sembla ara mateix una opció "futurista".

Avui s'inaugura la "autovia" C-25. A partir d'avui el tram AP-7 A-2 AP-2 des de Girona a Lleida anirà més descarregat sobretot de camions cap a / des d'Europa amb origen o procedència a l'oest de Catalunya el que confirma una vegada més que els eixos radials no són ni de llarg els millors. Potser, algun dia, vegem el Ferrocarril Transversal que va idear Pasqual Maragall quan era president de la Generalitat i que ara CiU ha aparcat per innecessari aconseguint empipar al teixit econòmic d'Igualada, Manresa i les seves respectives comarques.

Queda tant per fer ....

Segueix-me a Twitter: @ang_guillen

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
593
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR