e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 d'Octubre de 2008

Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba i Sarrà va néixer a Castellterçol l'any 1870 i va morir a la mateixa població l'any 1917. Va començar els seus estudis de dret a Barcelona i es va doctorar en aquesta especialitat als 24 anys, a la Universitat Central de Madrid. A partir de 1887 va començar a militar en diverses organitzacions polítiques defensores de la identitat pròpia de Catalunya. Va tenir càrrecs de responsabilitat en l'Unió Catalanista. L'any 1901 va promoure la fusió del seu grup amb l'Unió Regionalista per a crear la Lliga Regionalista, de la que fou un dels seus principals capdavanters. Va presidir la Diputació Provincial de Barcelona a partir de 1907, des d'on va crear l'Institut d'Estudis Catalans, del que fou nomenat primer president. Com president de la Diputació de Barcelona va impulsar la creació, el 6 d'abril de 1914, de la Mancomunitat de Catalunya de la que fou el primer president fins a la seva mort.

Prat de la Riba es convertiria en el sintetitzador de tots els corrents ideològics que van unir als homes d'Unió Catalanista i que després s'establirien com a principis bàsics de la Lliga Regionalista. L'aliança que va formar amb Torras i Bages fou extraordinària, sobretot en la redacció de les Bases de Manresa. Per a Prat de la Riba: «La nació era concebuda com una comunitat natural, necessària, anterior i superior a la voluntat dels homes, que no pot desfer-la ni mudar-la».

Sobre la llei de la indústria, aprovada en 1893 opinava: «L'hereu, continuació de la personalitat del pare i la unitat de la família, és el patronat per excel·lència, que manté la Casa, salvant-la de la dissolució que és sinònim de mort».

Prat de la Riba fou antiparlamentari. Deia: «Del sistema parlamentari les conseqüències socials i polítiques més palpables són la burocràcia, l'absolutisme de les colles de polítics professionals i l'allunyament de tots els elements del país que per la seva intel·ligència, la seva posició i els seus interessos, haurien d'exercir una major influència en la direcció de l'Estat».

Contra això va propugnar la representació corporativa: «Mitjançant el sufragi universal dels cap de família, per gremis i professions, a fi d'acabar amb el parlamentarisme que lliura el govern dels Estats als xarlatans d'ofici».

L'any 1906 va publicar la seva gran obra ‘La nacionalitat catalana'. D'ell extraiem el següent fragment: «Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d'un Estat Català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d'Espanya. Del fet de la nacionalitat catalana neix el dret a la constitució d'un Estat propi, d'un Estat Català. Del fet de l'actua unitat política d'Espanya, del fet de la convivència secular dels diferents pobles, neix un element d'unitat, de comunitat, que els pobles units han de mantenir i consolidar. D'aquí l'Estat compost. Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d'Espanya, enfortides per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l'autonomia i l'espontaneïtat social, la de la universalitat que duu a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d'harmonia que és la Federació Espanyola. Així el nacionalisme català, que mai ha estat separatista, que sempre ha sentit intensament la unió "germanívola" de les nacionalitats ibèriques dintre de l'organització federativa, és aspiració enarborada d'un poble que, amb consciència del seu dret i de la seva força, marxa, amb pas segur, pel camí dels grans ideals progressius de la humanitat».

Eugeni d'Ors va ser el millor col·laborador intel·lectual que va tenir Enric Prat de la Riba. A d'Ors devem en Noucentisme, que fou un moviment contrari al Modernisme, al com va pertànyer Antoni Gaudí. En línies generals, el Noucentisme de d'Ors es pot definir en tres aspectes: ordre, claredat i racionalitat. El Modernisme era: romanticisme, irracionalitat i emotivitat. És la lluita del classicisme contra la modernitat. Eugeni d'Ors pensava que la Sagrada Família no era més que una sublim anormalitat nascuda de l'individualisme romàntic del seu autor. Fins i tot va arribar a dir que la considerava un desastre grotesc.

El Noucentisme de d'Ors va establir una clara distinció entre el món de la naturalesa i el món de la cultura, entre el romanticisme i el classicisme. D'Ors argumentava que la naturalesa no pot produir estils artístics. Només l'home cult i domesticat en sistemes canònics, pot produir-los. També assegurava que l'art no podia ser una mera imitació de la naturalesa. Aquesta imitació fou utilitzada en mil i una formes pels modernistes.

Pel que fa al liberalisme, d'Ors pensava que representava l'individualisme atomístic, el localisme, la defensa dels horrors de la lliure concurrència econòmica. Per la seva banda, sobre la democràcia assegurava que no passava de ser la ideologia revolucionària dels instints de la burgesia.

L'obra més representativa d'Eugeni d'Ors, en la que va instaurar les bases del seu pensament polític fou ‘La ben plantada', publicada en 1912. Teresa, llur protagonista, és la representació del seny català que postulava Torras i Bages. Teresa, en un moment de l'obra diu: «No he vingut parell imposar una nova llei sinó per a restaurar la vella. Jo no porto la revolució, sinó la continuïtat. La teva Raça, Xènius, està avui postrada per molts mals. Llargs segles de servitud han extingit les antigues virtuts. Està la corrupció en les arts, mare dels pitjors ultratges. Hi ha homes enfurits que perpetuen l'anarquia (...) però tot això és cendres i pols (...) tot passarà i prompte».

Cal dir que ‘La ben plantada' estava influenciada pel ‘Jardí de Berenice' de Maurice Barrès i per la ‘Invocació a Minerva' de Charles Maurras. Teresa representa la tradició catalana, aquella que van advocar Torras i Bages i Prat de la Riba, i es la que va quedar plasmada a les Bases de Manresa, enfront de l'Espanya centralista.

Les Bases de Manresa defensaven l'oficialitat del català i plantegen diverses mesures organitzatives per a fer efectiva l'autonomia des de l'òptica d'un regionalisme tradicionalista, i atenent-se a una actitud de desconfiança en el sistema parlamentari i en el sufragi universal. Les Bases de Manresa van ser signades per Lluís Domènech i Montaner, Josep Soler i Palet, i Enric Prat de la Riba. A més van assistir a aquesta assemblea: Pau Font de Rubinat, Joaquim Vayreda, Josep Torras i Bages, Narcís Verdaguer i Callís, Narcís Oller, Àngel Guimerà, Carles Bosch de la Trinxeria, Ferran Alsina, Eusebi Güell, Lluís Pellicer, Joan Llimona, J. Pin i Soler, Pere Aldavert, Bori i Fontestà, i Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres. Tots els signants van nomenar Pàtria i Nació a Espanya. Només un va nomenar Pàtria a Catalunya i Estat a Espanya. Aquest fou Enric Prat de la Riba, l'introductor del terme o de la idea de nacionalitat catalana.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1392
1
Comentaris afegits 
Torsimany (Vilafranca) 17-10-2008 - 22:48
Les circumstàncies polítiques d'aleshores eren molt diferenciades a les actuals. Les Bases de Manresa eren una llavor plantada amb valentia per assolir uns objectius d'autogovern per a Catalunya que encara no han estat superats.
TORNAR