e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Juny de 2008

El dilluns 2 de juny moria a Barcelona, als 71 anys, el degà dels crítics, Gonzalo Pérez de Olaguer. Era un crític generós i clar, didàctic i apassionat. Doncs bé, en homenatge a la seva figura parlarem de diversos membres de la seva família, el seu oncle i el seu avi, assassinats durant la guerra civil i, per descomptat, sobre la del seu pare, Don Antonio per a molts que el van conèixer.

Antonio Pérez de Olaguer va néixer a Barcelona el 16 d’abril de 1907. Excel·lent escriptor i polític català. D’actitud inatacable, gran carlista, aconseguí un gran prestigi dintre de la Junta Regional Carlista de Catalunya. Josep Vives Surià, íntim amic de Pérez de Olaguer, m’explicava d'ell. La família, oriünda de Manila (Filipines) tenia algunes possessions en aquella ciutat. Per culpa de la II Guerra Mundial, aquestes possessions van estar a punt de perdre’s. Ja a Filipines Antonio an a veure a l’advocat més prestigiós de la ciutat, perquè l’ajudés a recuperar-les. Aquest es negà. Al cap d’uns dies s’assabentà que la dona d’aquest advocat havia mort. Antonio li envià un ram de flors i una nota on li donava el condol. Tot seguit l’advocat li contestà que acceptava el cas i, gràcies a aquesta actitud, la família va poder recuperar les hisendes perdudes. En altra ocasió, a l’aeroport de Madrid, una persona tenia la urgent necessitat d’anar a Barcelona. Antonio, que no tenia pressa, li cedí gustós el seu bitllet. Aquell avió s’estavellà, morint tots els seus ocupants. Antonio salvà, gràcies al seu gest, la vida. Era habitual que Pérez de Olaguer anés a menjar a casa dels Vives, una vegada li va dir a l’amfitriona: “Senyora, jo he donat set vegades la volta al món. He menjat en tots els llocs del món, però quan millor menjo és a casa seva”.

La família sofrí la persecució durant la guerra civil. Dos dels seus membres foren assassinats. Luis Pérez Samanillo, va néixer a Manila el 14 de desembre de 1868. El 27 de juliol de 1936, al veure que saquejaven una església, s’encarà als assaltants. Aquella intervenció el va dur a la mort. Ningú va fer res per ajudar-lo, potser temorosos de la mort que els esperava si ho feien. Aquest mateix dia fou assassinat a la carretera de Cornellà (Barcelona). El seu cadàver fou trobat amb una gran ferida en el front i les mans tallades. Com el seu fill va escriure: “les llums de la fe ens obliguen a reconèixer que per a Papà aquella fou la mort més sublim i més santa…”

Manuel Pérez de Olaguer va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1890. En esclatar la guerra civil es trobava a La Garriga, a la casa familiar. Home alegre, temperament romàntic i un xic aventurer. Es diu que fou una venjança personal d’una antiga criada de servei, que jurà venjar la mort del seu marit a Astúries, matant ella a “un cura, un burgès i un militar”. El burgès fou Manuel Pérez de Olaguer. Els milicians van prendre la casa Torre del Padró el 27 de juliol de 1936. Aquest mateix dia fou assassinat després d’haver rentat els plats utilitzats pels milicians havent dinat. S’explica que en el lloc on fou assassinat, apareixia sempre una creu de fusta. Encara que els milicians la retiraven, quan no estaven a la casa o no estaven vigilant el lloc, tornava a aparèixer. La família aixecà un senzill monument en aquell lloc. El seu germà Antonio insinuava que tal vegada oferí la seva vida a Déu per estar solter i per la seva situació personal, basant-se que li lliurà un paperet en el que havia escrit que a ell, a Antonio, no li passaria res.

L’any 1941 Antonio Pérez de Olaguer publicà ‘Autògrafs’. L’havia escrit el seu pare i entre altres coses, li deia a un dels seus fills abans de casar-se: “Has fet l’elecció espontània de la que serà la companya de la teva vida. Si bé és de suposar que l’has estudiat abans, has de seguir estudiant-la sempre, traient d’aquest estudi el motlle en que has de fondre la teva conducta. Si coneixes bé el caràcter i manera d’ésser de la teva esposa, podràs evitar molts contratemps i arribar a dominar el seu esperit, sense violències i sense greus contradiccions, que sempre són desagradables, i ho són tant més quan més fortes siguin. No perdis mai l’autoritat amb amenaces vanes i molt menys amb violències sense fonament. Pensa abans de parlar i mai renyeixis sense sobrada raó i sense haver exercitat abans la paciència. No guardis secrets per a la teva dona”. Consells com aquests a molts han de fer reflexionar.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2585
3
Comentaris afegits 
Helena (Barcelona) 22-09-2011 - 11:28
Hola! Sóc rebesneta de Luis Pérez Samanillo i estic fent una crònica sobre la meva família. Si estàs disposat, m'agradaria que m'expliquessis més històries que sàpigues sobre ell i els seus fills. Et deixo el meu email. Gràcies per l'article. Salutacions!
Isidro Juan (Vilanova i la Geltrú) 22-02-2015 - 13:10
tinc una informació que pot ser interessant...
Laia Pérez de Olaguer (Barcelona) 21-04-2014 - 20:29
Gràcies per fer possible que incorporem a la nostra història la història de familiars passats.
TORNAR