e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Febrer de 2010

L'Ajuntament de Vic ha obert la caixa dels trons. Ha posat sobre la taula el tema de la immigració. Un tema complicat perquè, segons com es tracti, a un el poden titllar de xenòfob. Per això molts passen de puntetes. Parlar sobre la immigració no és xenofòbia. Al contrari, existeix un problema i aquest ha de ser tractat i els més important, s’ha de resoldre. Xenòfobs són alguns comentaris que fa certa formació política. I nosaltres no hem vingut aquí per parlar de xenofòbia, sinó per a intentar donar solucions al tema.

El problema és empadronar als immigrants? Anem a veure. La llei obliga a tots els ajuntaments a empadronar a tots els que viuen en el seu municipi. Això és bo, doncs els consistoris coneixen quantes persones tenen en el seu territori. Fins a aquí no existeix cap problema.

Per què s'ha produït el conflicte de Vic? Des del meu punt de vista només hi ha un motiu: la crisi econòmica. La majoria dels ajuntaments -per no dir tots- estan en situació precària, en números vermells. No tenen diners i s'estan endeutant més del que seria aconsellable. Quan la situació econòmica era bona, quan els ajuntaments ingressaven milers d'euros gràcies a les llicències d'obres, el problema no existia. S'empadronava a tothom i es donaven tots els serveis sanitaris i socials.

Ara les coses són diferents. L'augment de població en els nostres municipis és un fet constatable. Seguir empadronant suposa una despesa. Si difícilment els ajuntaments poden cobrir les necessitats dels seus ciutadans, menys podran amb els nous empadronats. I aquí radica el problema. A més empadronats més despesa.

Succeeix una cosa. El problema existia quan no hi havia crisi. Ja va advertir sobre això la Unió Europea al ministre Caldera i al govern de Rodríguez Zapatero. Allò de “papers per a tothom” era un efecte crida molt preocupant. Què van fer? Continuar amb la seva política immigratòria i no fer cas dels consells que rebien.

I va arribar la crisi. La bombolla immobiliària va explotar i milers de persones -entre elles immigrants- d'aquest sector es van quedar sense ocupació. Després van venir els sectors que depenien de la construcció i la cadena ha anat augmentant. L’atur s'ha incrementat i a aquests -espanyols i immigrants- se'ls ha de donar les prestacions pertinents. En una paraula, quan Espanya va necessitar la immigració pel desenvolupament econòmic del país els varem rebre amb les mans obertes. Ara que s’ha girat la truita no els hi podem donar una puntada de peu. Els hem d'ajudar com a qualsevol altre ciutadà d’origen espanyol sempre que la seva situació estigui regularitzada.

Aquesta és la situació actual d'Espanya. El que acabo de dir no ens pots tergiversar la realitat. Tenim més gent de la que podem assimilar. La realitat és aquesta. I dir això no és xenofòbia, sinó constatar una realitat. No podem assumir a tants treballadors. Ni ara ni després de la crisi. L'auge de la construcció ja no serà el d'abans. Encara hi ha 1 milió de pisos sense vendre. La construcció no desapareixerà, però mai tornarà a les xifres d’anys enrere. L'economia es reestructurarà i els sectors econòmics s'adaptaran al nou ordre que s'estableixi. L'atur baixarà, però no ho suficient. Si no hi ha treball per a tots difícilment podem reduir la taxa d'atur per sota del 8%.

I després de Vic, què? Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer tots. Però no ens hem de quedar amb la pregunta. Hem de contestar-la. I per a fer-ho s'ha de conèixer la realitat del problema.

Espanya és el segon país receptor d'immigrants. Només ens supera els Estats Units. Això, en gran part, es deu a la situació geogràfica d’Espanya i no a les politiques immigratòries.

La immigració irregular és també la conseqüència d'una política inadequada i ineficaç per a canalitzar legalment els fluxos migratoris. Les persones que arriben a Espanya per la via regular són una minoria.

La situació actual després d'aquesta regularització massiva és que hi ha 900.000 estrangers en situació irregular, i més de 1 milió dels estrangers que van venir a Espanya per treballar estan avui a l'atur. La taxa d'atur dels estrangers és del 27%. Això és 11 punts més que els treballadors espanyols.

El fracàs de la política socialista la paguen els ciutadans en els seus ajuntaments i Comunitats Autònomes, ja que en moments de crisis hi ha una major demanda dels recursos socials que han de cobrir aquestes administracions amb menys recursos.

Es considera que el 20% de l'economia és submergida. Ja sabem que aquesta xifra és subjectiva doncs, al ser submergida, possiblement sigui major.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3319
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR