e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Juny de 2008

En el mes de juliol de 1936 es notava a Barcelona una major abundància de rostres estrangers. Per molts racons de la ciutat es podien veure nombrosos cartells que anuncien un curiós esdeveniment esportiu al que es deia Olimpíada Popular, Setmana Popular d'Esports i de Folklore, Olimpíada Roja i fins i tot la Espartaquiada.

Els esportistes que anaven a intervenir en ella no eren atletes normals. En arribà a l’estació o al port saluden amb el puny enlaire. Aquests són els atletes populars, que vinguts de totes les parts del món, prendrien part en una espècie de contrajocs, que tractarien d’enfosquir davant del món els Jocs Olímpics que es celebrarien en el Berlín d'Adolf Hitler. El CEDEO (Comitè Espanyol per a la Defensa de l'Esperit Olímpic), creat i recolzat per cercles comunistes i socialistes, justificava els seus esforços per a evitar la participació espanyola en els jocs de Berlín, expressant que:

«La més gran de les aspiracions que a nosaltres ens mou a aquesta lluita és la defensa del sentit inicial de les Olimpíades, això és: l’estreta unió i la fraternitat de tots els pobles i races en una competició esportiva [...] un sublim i respectat internacionalisme. [...] Nosaltres, amants de l’esport, i prescindint de tota ideologia política o social, ens hem agrupat per a defensar aquest esperit, veritable sendera de les Olimpíades, que veurem que es viola si aquesta XI Olimpíada es celebra a l’antre de les injustícies i persecucions».

Amb això el PCE es presentava com el defensor de l’esport enfront dels seus enemics. Des d’un principi l'Olimpíada de Barcelona es plantejà com la resposta des del camp antifeixista a l'Olimpíada Parda que aquest mateix estiu s’havia de celebrar a Berlín. Conscients de la funció propagandística que el govern nazi donava als Jocs Olímpics es feia necessària una acció que la contrarestés:

«Què significa l'Olimpíada de Barcelona? La resposta dels esportistes de Catalunya, Espanya, Euskadi, amb el concurs dels molts altres països, a l'insult proferit pel feixisme. La restauració de la idea olímpica, que nosaltres antifeixistes, acollim per la seva defensa. La noble competició dels atletes de tots els països, units en sentiment comú de confraternització de pobles i de races».

Aquest simple esdeveniment esportiu no tindria la mínima importància si no fora perquè aquests primers atletes, que foren sorpresos pels esdeveniments del 18 de juliol, formaran els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans. Destacaven, sobretot, alemanys, italians i polonesos antifeixistes exiliats o amagats dels règims autoritaris dels seus països. Per a comprendre l’ambient d’aquests dies a Barcelona és de ressenyar el titular de La Vanguardia del 24 de juliol:

«Es tal el entusiasmo que la causa republicana ha despertado en estos atletas, que muchos de ellos se han alistado en las milicias populares, saliendo para Zaragoza y otros puntos».

Com anècdota destacar a l’austríac Jaccod, primer estranger mort el mateix 19 de juliol en la presa d’alguna caserna militar sublevada. Així doncs, la inauguració de l'Olimpíada Popular, que havia d’haver tingut lloc precisament en aquest dia, era substituïda per una lluita al carrer. La competició fou suspesa. No obstant això compliria la fi per la qual fou organitzada, doncs tenia com a missió ser un sac de pólvora per a la situació política espanyola del moment. En aquest sentit està clar que ningú pensava en una guerra de tres anys, però si en una possible revolució, el que ens dóna a pensar que, possiblement, no fossin tots autèntics atletes.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1334
1
Comentaris afegits 
Pere 11-06-2008 - 14:27
La Història per als Historiadors
I és clar, ja de passada queda més que justificat l'"Alzamiento" com a mesura preventiva. ¿M'equivoco, senyor Alacalá? No, si ja diuen bé que vosté és un "afeccionat" a la Història, doncs la fama li ve ni més ni menys que de fer un copy/paste de la "Causa General de Barcelona" (com si no l'hagueesin trillat ja aquesta font d'informació), per que el que és submergir-se en arxius...
TORNAR