e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Juliol de 2008

La Tamarita

Aquesta txeca estava situada entre els carrers Sant Gervasi, Avinguda del Tibidabo i Nou Betlem. Era clau dins l'estructura del SIM. Va estar dirigida per agents stalinistes de nacionalitat russa. La Tamarita fou construïda durant la I Guerra Mundial. Era un palau residencial, inspirat en la tradició neoclàssica, amb aire anglosaxó. Per encàrrec del seu propietari, Alfred Mata, industrial cotoner, els jardins foren dissenyats per Nicolau Rubió i Turudí. La finca situada al costat del torrent del Frare Blanc va pertànyer, en un primer moment, al terratinent d'origen flamenc Craywinckel. A l'esclata la guerra civil fou confiscada. En un primer moment va ser hospital de campanya. Transformada en txeca, llur fama fou sinistra. Després de la guerra els propietaris no van tornar a habitar-la, utilitzant només l'oratori privat. Comprada per la immobiliària Núñez i Navarro, l'any 1996 es va convertir en centre de formació de la Universitat Ramón Llull i seu de la Fundació Blanquerna.

És de destacar que el Consulat soviètic a Barcelona estava situat a l'Avinguda del Tibidabo, actualment números 17 al 19. En el jardí, amb tota possibilitat, existia una escala que comunica el Consulat amb La Tamarita. Avui dia, a l'antic Consulat, es conserva el búnker construït per a protegir-se dels atacs aeris que va patir Barcelona durant la guerra civil.

El trotskista danès Åge Kjelsø va estar a La Tamarita. L'any 1977 va publicar les seves vivències, durant la guerra civil espanyola a en la revista Danish magazine Hug. D'ella hem extret el següent fragment:

"Després de que alguns dies a la barricada m'arrestessin, doncs anava a una cambra de la classe obrera amb alguns camarades de l'hotel de POUM a unir als nostres co-pensadors, encara que ens van alliberar altra vegada després de 36 hores. Durant algun temps vaig viure a mig camí de Montjuïch amb l'esposa d'un anarquista empresonat, i allí vaig ser detingut altra vegada, a primerenca hora, per espanyols al servei del GPU, i igual va ocórrer amb un camarada que vivia juntament amb el conjunt del grup de trotskistes de Barcelona. Ens van posar al principi en una presó ordinària amb un numero en cada cel·la, i vaig poder passar de contraban cap a fora una carta al líder del trotskisme danès, Poul Moth, amb una descripció inclosa de la situació amb l'esperança que ell podria promoure una campanya internacional per a ajudar-nos a través del nostre moviment internacional. Va demostrar ser impossible que ens ajudessin des de l'exterior. Vaig escoltar més endavant que un dels antics secretaris de Trotsky amb el nom de Edwin Wolf hauria procurat fer-lo així; però ell mateix va ser segrestat amb un altre trotskista, Hans Freund, pel GPU a Espanya, i mai més se'ls ha vist des de llavors. Un ha d'observar que quan el líder Andreu Nin de POUM va desaparèixer en els edificis del GPU, l'estiu de 1937, el líder del partit laborista independent, James Maxton, va emprendre un gran viatge per a investigar a Espanya, però va tenir èxit només en l'esbrinament, confirmada per tres membres del govern central, que Nin mai havia estat en cap presó controlada pel govern, però havia desaparegut en una casa privada. Una d'ells va agregar que no havia evidència per a sostenir les càrregues contra els líders de POUM de l'espionatge, malgrat això tots van ser arrestats! Com li succeí a Nin, els meus companys i jo vam ser transferits a una presó privada GPU en un xalet, i allà vam estar subjectes a molts i duradors interrogatoris en anglès i alemany totes les nits per sàdics absoluts i psicòpates de nacionalitats diferents. Ens van ensenyar la foto d'un jove capità alemany de la Brigada Internacional, que havia actuat pels trotskistes, i la foto ens va mostrar un cadàver terriblement mutilat i maltractat; però ell havia estat assassinat en algun altre lloc, diferent d'on s'havia disparat la foto. Vam ser acusats d'haver-lo assassinat, la qual cosa nosaltres no havíem fet, per descomptat. Tal vegada el GPU l'havia maltractat fins a matar-lo, per a aconseguir la informació d'ell sobre uns altres? Durant els interrogatoris em van subjectar donant-me puntades i altres formes de maltractament aspre, la llum elèctrica aguda a la cara, i vaig ser enfrontat contra un italià, totalment trencat per ells, que es va trontollar d'acusacions bastant increïbles i falses contra mi. A part de l'assassinat d'aquest capità, a qui nosaltres suposadament havíem considerat com un traïdor, també vaig ser acusat d'un pla per a matar al Doctor Negrín, etc. Altres trotskistes van experimentar el mateix, i el xalet sovint ressonava per crits terribles dels presoners".

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2184
1
Comentaris afegits 
Ariel (Barcelona) 13-07-2008 - 16:10
Les txeques són unn fet cert i horrible. Ara bé, l'autor només parla de la barbàrie perpetrada per descontrolats de la zona republicana i per agents de l'stalnisme i no esmenta mai la repressió de l'altre bàndol. I 2: l'escrit entrecomillat no s'enten.
TORNAR