e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 d'Abril de 2010

La història es converteix en una sèrie de casualitats que canvien el futur de les coses. Es diu que per culpa d'un clau es va perdre una batalla. Si bé fins al moment present s'han escrit moltes coses amb referència directa o indirecta a la guerra civil a Catalunya, els historiadors que ho han fet han explicat part de la veritat. L'altra ha quedat oculta. Per què ha passat això? El govern de la Generalitat de Catalunya va destruir tota la documentació que els vinculés amb els anarquistes de la CNT i la FAI. És per això que alguns historiadors han arribat a afirmar que tota la guerra civil, almenys a Catalunya, ja estava explicada, que no es podia afegir res de nou. S'equivocaven en la seva apreciació. Quedava per escriure el que realment va passar.
Una part molt important de la veritable història de la guerra civil a Catalunya encara no havia estat explicada. I és per això que un es fa preguntes. És com un puzle. Coneixem la fotografia i tenim part de les peces. Les principals les tenim col.locades, però hi ha altres que mai han encaixat, de manera que la nostra visió de la fotografia és borrosa. Un, al llegir o investigar, es fa preguntes que, fins avui, han quedat sense resposta. Preguntes claus que enfosqueixen una part molt important del nostre passat. Preguntes com: quin paper va tenir la maçoneria durant la guerra civil? Quantes lògies, triangles o associacions havia a Catalunya? Què unia els anarquistes amb els maçons? ¿Qui era maçó el 1936? ¿Hi ha un llistat de maçons? ¿Les patrulles de control van tenir coneixement de qui era maçó? ¿Va ser incontrolada la persecució? ¿Hi va haver intocables que no van ser perseguits? ¿Quina relació hi ha entre els anarquistes i ERC? Totes aquestes preguntes només abasten un període de la guerra civil a Catalunya. Ara bé, són fonamental per conèixer la seva evolució.
La vinculació de la maçoneria espanyola amb les organitzacions carboneres, extremistes, anarquistes o de pistolers, ha estat una constant durant dos segles. El 1909 van tenir lloc els sagnants successos que es coneixen com Setmana Tràgica de Barcelona, protagonitzats pels elements anarquistes i induïts per la maçoneria. La Setmana Tràgica de Barcelona no va tenir cap indici de social, com es va voler presentar, i sí d'arrel política per les manifestacions, tant religioses com àcrates que es van succeir amb talls de comunicacions, voladures de ponts, crema d'esglésies, atac i assassinat de religiosos i agents de l'autoritat. Es van destruir quaranta esglésies i convents, però cap fàbrica ni establiment privat o públic. La maçoneria, el 1909, havia acordat realitzar una activa campanya anticlerical a Espanya i ho va aconseguir.
El líder dels grups anarquistes, Anselm de Lorenzo, grau 18 de la maçoneria, va ser un dels fundadors de la secció espanyola de la Primera Internacional. Nomenat marmessor testamentari de Ferrer i Guàrdia, va fundar a Espanya una entitat sindical susceptible de ser controlada per l'anarquisme, la CNT (Confederació Nacional del Treball).
Les portes al comunisme llibertari van ser obertes a Espanya per la maçoneria. El complot va ser ordit en els conciliàbuls internacionals. Si el comunisme va donar la cara, la maçoneria la protegia i secundava en els seus criminals iniciatives.
La Revolució d'Octubre de 1934, a Astúries i Catalunya, va ser preparada per la maçoneria, havent repartit les lògies armes als marxistes i sindicalistes. Quan va ser detingut el cap de la revolta, González Peña, la maçoneria va iniciar una campanya a favor seu i va llançar la consigna que calia salvar-lo. El maçó Pérez Farràs, quan va ser detingut, va assegurar: «els meus germans em trauran».
La República va ser acollida amb alegria per la maçoneria espanyola. El 1931 el nombre total de lògies del Gran Orient Espanyol era de 167. La maçoneria espanyola estava formada per al voltant de 5.000 membres. Pel que fa a la política es refereix pertanyia a la maçoneria: 17 ministres, 5 subsecretaris, 15 directors generals, 183 diputats, 5 ambaixadors, 9 generals de divisió i 12 generals de brigada. En total 246 alts càrrecs de la política i de l'exèrcit eren membres de la maçoneria.
Eren maçons els que amb tot detall van posar al corrent de Caseres Quiroga, president del govern i ministre de la guerra, sobre el complot militar que tramen els generals Sanjurjo, Goded, Franco, Queipo de Llano, en confabulació amb Portugal i base de la revolta de les tropes del Marroc i Marina de Guerra en els mesos abans d'esclatar la guerra civil. Gràcies a la previsió dels maçons, una gran part dels comandaments de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d'Assalt estaven en mans de veritables republicans en esclatar la guerra civil. Maçons eren els que van aconseguir que la major part de la Marina de Guerra es posés de part del poble, desarmant als caps i facciosos. Maçons eren gran part dels caps i oficials de la Guàrdia d'Assalt afusellats pels nacionals en els llocs ocupats per aquests. Maçons eren molts dels caps i soldats que van lluitar a favor de la República. Maçons eren també la majoria dels que a la premsa, a la tribuna o davant el micròfon mantenien la causa republicana. Maçons eren els que a l'estranger lluitaven per fer rectificar l'acord de neutralitat de sentit únic i els que contrarestaven l'espionatge i l'acció internacional feixista que es desenvolupava a Espanya.
Tenint en compte això, què mètode van utilitzar per salvar a aquells que eren els seus partidaris? Aquest és el punt clau de la qüestió. Les patrulles de control no tenien perquè conèixer a tots els il.lustres personatges que, per una raó o una altra, mereixien salvar la vida. I quan parlem de il.lustres personatges no només ens referim als anarcosindicalistes i els membres de la Generalitat de Catalunya. També hi havia els companys de lògia. Aquest és un altre punt clau silenciat. La maçoneria, que tant poder exercir durant la II República, no podia tocar-se. Ells havien ajudat als anarcosindicalistes. El seu poder era gràcies a ella i, per tant, eren intocables.
Què fer? Confeccionar un llistat amb el nom de tots els membres de les lògies. Aquesta llista es va convertir, per dir-ho així, en un salconduit per salvar la vida davant la implacable persecució que van portar a terme les patrulles de control. El llistat original va ser confeccionat pel servei d'intel ligència anarcosindicalista i s'explica el seu origen perquè les patrulles de control sabessin quines persones eren intocables. Aquestes persones tenien dret a seguir amb vida. Els que no estaven en ella podien ser perseguits i assassinats. Estar en el llistat pressuposava no només salvar la vida, sinó no patir registres i quedar al marge de la persecució implacable de les patrulles de control. A aquests noms caldria incloure els familiars més directes. És a dir, dona i fills. Ells, encara que no sortissin en el llistat, també eren intocables. No així els germans dels maçons inclosos en el llistat.
En el llistat original s'incloïen 2.049 noms. L'elaboració d'aquest no va ser molt metòdica. Com a mínim es refondre 4 llistats. El motiu és clar. La persona o persones que el van confeccionar els van copiar literalment. D'aquí el desordre i les repeticions. No va ser transcrita alfabèticament, sinó tal com els van anar arribant. Un cop transcrit i ordenat alfabèticament la xifra es redueix a 1.824 noms. Amb la qual cosa hi ha un 9% de repeticions. Així les coses el nombre de intocables és interessant. Si tenim en compte que la població barcelonina, el 1936, era de 1.062.157 persones i si tripliquem la xifra del llistat-suposant que cada un d'ells tingués dona i un fill-ens dóna com a resultat que un 0,5% de la població barcelonina era intocable. A aquest percentatge caldria afegir els polítics pertanyents al PSUC, ERC, PC, CNT-FAI, i UR, els membres de les patrulles de control, és a dir, 700 noms més, i aquelles persones afins a la República. Hem dit que no estar en aquest llistat pressuposava perdre la vida. Ara bé, els més coneguts no tenien perquè ser-hi. Llavors, tenint en compte el que s'ha dit, hem de suposar que el llistat es va confeccionar per salvaguarda a unes persones especials, quins? D'entre les persones que apareixen en el llistat destaquem a:
José del Álamo i Troya; Lluis Aymamí i Baudina; Josep Aymamí i Serra; , Enrique María Álvarez i Samper; José Bardiza i Sanz; José María Benavent i Cariacedo; José Berenguer i Cros; Martí Barrera i Maresta; Francesc Bergós i Ribalta; Pedro Bruzo i Valdés; Felip Cabañas i Ventura; Josep Cabré i Claramunt; Manuel Cancedo i Sáez; Enric Canturri i Ramonet; Lluis Capdevila; Leopold Cardona i Carreras; Orestes Casagrande i Cappellaci; Joan Casanovas i Maristany; Rossend Castells i Vallespí; Ramón Chorro i Llopis; Agustí Centelles i Ossó; Lluís Companys i Jover; Manuel Companys i Jover; Joan Cornudella i Barberà; Enric Darnell i Martín; Josep Dencàs i Puigdollers; José María Escassi i Cebada; Emilio Escobar i Udaondo; Antoni García i Banús; Francesc García i Oliver; Carles Gerhard i Ottanwaelder; Rafael González i Martínez; Vicente Guarner i Vivancos; José Guarner i Vivancos; Juan Gutiérrez i Gili; Julio Huici i Miranda; Emiliano Iglesias i Ambrosio; Antoni Jiménez i Jiménez; Francisco Laguna i Serrano; Juan Lamoneda i Fernández; Ignacio López i Molina; Eduardo López Ochoa i Portuondo; Francisco Madrid; Manuel Mallen i Garzón; Carles Martí i Feced; Pedro Martín i Puente; Vicente Martín i Quirós; Fernando Meca i Sánchez; Arturo Mena i Roig; Jaume Miravitlles; August Miret i Baldé; Marín Montagut i Batllé;  Antoni Montaner i Castany; Dofí Mule i Balaguer; Bartomeu Muntaner i Cirici; Josep Navarrès i Costabella; Amadeu Oller i Navarrès; Miguel Palacios i Martínez; Simón Pérez i Aguirre; Bienvenido Pérez i Rojo; Sebastián Pozas i Perea; Eduardo Anaya i Mena; Pere Pruna i Ocerans; Joan Lluis Pujol i Font; Valerià Rico i Soblesero; Alfons Rocabruna i Dalmau; Ferran Rossell i Jané; Mateu Ruiz i Porlan; Enrique Sacanell i Lázaro; Emili Sagí i Liñan; Joaquín Sánchez i Cordobés; Joan Sentis i Nogués; Josep Serra Crespo; Marià Serra Crespo; Ramón de Solà i Malagarriga; Brauli Solsona i Ronda; Gonzalo Suárez i Navarro; Félix Templado i Martínez; Josep Tomàs i Piera; Evelio Torrent; Joan Torres i Picart; Josep Antoni Trabal i Sans; Juan Valdés i Martel; Mario Verdaguer i Travesí; Fermí Vergés i Vergés.
Sobre això de la llista podem extreure les següents conclusions:
1 .- El llistat ens ratifica alguna cosa. A partir de la dècada dels vint del segle passat es va incrementar el nombre de lògies. Gràcies a això van començar a formar part d'aquestes el sector terciari. Si revisem les professions de les 1.824 persones incloses en el llistat ens adonem que un 80% d'ells pertanyien a aquest sector. Amb el que la implantació de la maçoneria en aquest sector era molt important i es pot afirmar que dominava els sectors claus de l'economia catalana.
2 .- Podem afirmar que els assassinats a la rereguarda catalana no van ser comesos per incontrolats. Es va seguir un pla minuciosament elaborat mesos abans de juliol de 1936. Tot estava controlat. Res es va deixar a l'atzar. La intenció era establir a Catalunya un estat anarcosindicalista. L'evolució dels esdeveniments va fer que no es poguessin complir aquestes expectatives. S'han donat proves de la veracitat d'aquests fets. Pel que, a partir d'ara serà molt difícil mantenir la tesi que un grup d'incontrolats van matar més de vuit mil persones a tot Catalunya.

Resum del llibre: La llista maçònica. Indultats pels anarquistes durant la Guerra Civil de Cèsar Alcalá, publicat per Editorial Base.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
4461
2
Comentaris afegits 
Llorenç esteve (Barcelona) 07-05-2010 - 19:57
Hola Sr. Alcala soc historiador que esta cercant la historia d'un familiar Julian de Udaeta que va ser militar i mason, m'agradaria contactar amb voste com bon coneixedor de la materia. el meu email es estevedu@yahoo.es Llorenç Esteve de Udaeta
Xavier (Barcelona) 03-07-2013 - 11:10
"Estat anarcosindicalista", només aquesta petita frase delata que un "historiador" no sap del que està parlant
TORNAR