e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 d'Agost de 2008

Francesc Canela Solé era un guarnicioner que tenia el taller a la Travessera nº 257, pràcticament a la Travessera tocant a Bailèn. Aquesta proximitat féu que el seu fill, Joan Canela Grané, ingressés a l'Escola de Sant Joan de Gràcia com a alumne. En acabar els seus estudis seguí l'ofici del seu pare, de guarnicioner, i al mateix taller.

No era militant de cap partir polític, però era afí a les idees de la Lliga Regionalista. Sembla, també, que durant les eleccions fou delegat per les dretes a la mesa electoral. Totes aquestes són les raons per què fou detingut.

Martí Solé, cap de la Setena Patrulla de Control que tenia el local a la Plaça Molina tocant al carrer Balmes, fou el qui després d'un escorcoll domiciliari, Travessera de Gràcia, 269, pral., li ordenà de presentar-se a declarar el dia 2 de desembre. En anar a acomiadar-se del seu pare, que vivia unes quantes portes més enllà, Travessera, 257, sobre la botiga, fou pres i conduït a la seu de la patrulla.

L'endemà, 3 de desembre, Ramon Soler, amic seu, veié com dos patrullers el conduïen a un cotxe i el portaven a la txeca de Sant Elies.

Allí conegué Josep Font, de Castellví de la Marca, comerciant de queviures i begudes, que hi havia ingressat el dia 1 de desembre i que ocupava la cel·la nº 14. A les 22 hores fou cridat Joan Canela, i aquell declarà que no el veié més.

També parlà amb un pres amb barba que parlava castellà i portava un guardapols i que es refregava les mans perquè tenia fred i que esperava que el portessin al seu poble. L'havien agafat al carrer del Call, nº 17, pral., junt amb el seu familiar Marcos Goñi, aquest amb bigotis, amb l'amo de la casa, Antoni Tort, i al seu germà Francesc Tort. Portats a declarar a l'Ateneu Colon, carrer Pere IV, nº 166, i ocupat per la Patrulla de Control nº 11, a mitjanit els portaren a Sant Elies.

Condemnat a mort sense judici, la nit del 3 i 4 de desembre de 1936, junt amb onze més,  total dotze, foren lligats de dos en dos pels colzes i canells i portats amb un autocar de transport escolar, davant la tàpia de la porta del cementiri de Montcada. Il·luminats amb els fars de l'autocar i els d'un turisme que el va seguir sempre al seu darrera, Joan Canela va fer una promesa solemne a Déu si li guardava la vida.

Varen disparar amb una metralladora i amb els fusells. Anaven caient les víctimes. El company amb el qual estava lligat Joan Canela era Pedro Ruiz Navarro, el director de la revista "La Monarquía", que era molt més alt i robust. En caure sobre d'ell evità que el toqués cap bala i amb el seu cos el protegí. La seva sang el saturà totalment. Com que alguns encara gemegaven, fou ordenat que als assassinats els tiressin un tret de gràcia. Canela aconseguí que solsament el deixés sord de l'orella esquerra. Un dels milicians s'enamorà de les seves sabates; després d'arrencar-les-hi, se les emprovà i hagué de llençar-les perquè li venien petites.

Acabaren les lamentacions i els crits. Es produí un període de silenci que seguí la marxa dels executors. Després d'una estona vingué un altre cotxe, sembla qu amb la sola missió de comptar el nombre d'afusellats. Passat un temps, Joan Canela intentà deslligar-se. No fou fàcil i li quedà el braç ennegrit durant molts dies. Buscà les sabates i anà cap a una font pròxima al cementiri, font anomenada "Pudenta", i es rentà de tota la sang que l'amarava.

A la fosca de la nit, ja a les primeres clarors del dia, arribà a la Llagosta, en un bar de la carretera, amic. Li digueren que tenien ordre de no acceptar ningú. Se n'anà a la Florida, on vivia un parent del seu pare. Es trobà a la porta amb un desconegut que resultà ésser un militar que hi era amagat. Una vegada reconegut, pogué entrar i allí determinaren d'avisar el seu cunyat, propietari de la Drogueria Ferrer, Travessera, nº 251, pròxima a casa seva, a fi que l'esposa i els seus tres fills fossin advertits.

Començà el calvari de fugir d'un lloc a un altre. De la casa d'un cec a les Corts, se n'anaren a una masia de Cervelló, "Mas Pitarra", que guardava els ornaments de la parròquia de la qual era rector Josep Parcerisas Cirera. D'allí anaren tots a Martorell, família Falguera, carrer Sant Josep, casa d'un desertor on es trobaren amb uns requetés. Finalment pogueren trobar refugi, fins al final de la guerra, al poble de Casserres de Berguedà on tenia parents.

Tornat a Barcelona, al cap d'uns quants mesos s'assabentà per la premsa del rumor que en el grup d'afusellats la nit del 3 de desembre de 1936 al cementiri de Montcada hi havia el bisbe Manuel Irurita. Amb les fotografies que guardava la família Tort i els detalls del seu vestit, va poder recordar i testificar que el bisbe Irurita fou sacrificat en el grup que sortí amb ell aquella nit des de la txeca de Sant Elies.

El 24 d'abril de 1940, en la fitxa 579 consta la troballa d'una corda lligada a un cadàver. La vídua va reconèixer el cadàver del seu espòs, Pedro Ruiz Navarro, amb les inicials brodades en seda a la seva armilla.

Aquesta corda amb què foren lligats de canells i colzes Joan Canela i Pedro Ruiz fou entregada per petició d'aquest al president de l'Audiència, prèviament segellada i certificada.

Joan Canela quedà tan colpit pels fets, que va relatar-los sempre amb gran fidelitat fins a la seva mort, que va tenir lloc el 9 d'octubre de 1977 als 82 anys.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1686
1
Comentaris afegits 
Antoni González (Barcelona.) 07-03-2009 - 15:11
Excel·lent transcripció d'una història que ja havia tingut ocasió de sentir per part de la família. En faré ressó al llibre sobre el Passeig de Sant Joan de Dalt que completa el díptic iniciat amb "El Camp d'en Grassot. Família i Territori"
TORNAR