e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Juliol de 2009

Es defineix com hoax com una notícia falsa. Es un intent de fer creuer a un grup de persones que una cosa falsa es real. Doncs bé, per la red, es a dir, per Internet hi ha una hoax dedicada al rei Joan Carles I. Com que es una historia que barreja una trama signa d’Agatha Cristie, P.D. James o Ruth Rendel, y com que estem en una època de vacanses, enraonarem d’aquest hoax a continuació.

"En este país no se puede hablar del Rey, ni de sus negocios, ni de sus socios, ni de la fortuna de origen desconocido. El Rey es inimputable, inviolable y, por lo que se ve, incalificable". Aquestes paraules les va pronunciar José Antonio Barroso, alcalde de Puerto Real (Cadis). A veure si això serveix per aclarir d’on procedeix gran part de la fortuna acumulada pel rei. Es una noticia que, des de fa temps hom sap però que ningú s’ha atrevit a investigar. Com que cap persona pot tractar el tema, a quedat oblidada. Hi ha un altre cosa al respecte. Es diu que va venir amb una mà al davant i un altre al darrera. Això no es del tot cert. Com tampoc ho es que D. Joan de Borbó no tingués diners. Si bé es cert que la II República va confiscar tots els bens de la família reial, Alfons XIII tenia comptes bancaris a diversos països estrangers. A més, Franco tornà a la família reial tots els palaus i propietats de les que eren propietaris. Es més, va passar un pensió vitalícia a Na Victòria Eugènia de Battemberg. Així doncs, la pobresa de la família reial forma part de les llegendes urbanes.

Anem al tema que ens ocupa. Segons sembla tot el que explicarem ha passat essent ja rei d’Espanya. Tot està sota secret de sumari. Es un tema molt polèmic i que més d’un te por de tocar. Nosaltres només explicarem els fets tal i com s’han publicat en diferents mitjans. Doncs bé, aquests mitjans expliquen que...

La fortuna privada de la família reial espanyola té el seu origen en l’estafa i robatori de la col·lecció de pintura de Manfredo de Borbón y Bernaldo de Quirós, duc de Hernai, valorada en més de 1000 milions d'euros i formada per obres de Tizziano, Carpaccio, Van Dyck, Teniers, entre d’altres. Respecte a l’herència del ducat també hi ha grans discussions. Actualment ho es l’infanta Margarita, germana del rei perquè, segons sembla, van haver irregularitats en el testament. Tot això es va portar als tribunals i es va resoldre a favor de la família reial.

La família reial ha venut molts d’aquests quadres, que pertanyen al Patrimoni Històric Espanyol, a museus estrangers per a assegurar-se un capital fora d'Espanya. En l’operació ha intervingut la Direcció general de Belles Arts, a més del Ministeri d'Economia i Hisenda i, actualment és un tema totalment censurat a Espanya a causa del continu encobriment que exigeix el robatori d’aquests béns. Els familiars del Duc de Hernani han interposat querella criminal contra la família real per robatori i estafa en el Jutjat d'Instrucció nº 46 de Madrid, Diligències Prèvies 6049/ 95.

L’any 1976, la família reial espanyola, en col·laboració amb la segona dona del Duc de Hernani, Teresa Mariátegui i Arteaga, i diversos funcionaris públics, elaboren un pla per a apoderar-se de la col·lecció de pintura i art Duc de Hernani i vendre una part de la mateixa a fi de tenir un capital a l’estranger. El pla consisteix a falsificar la successió de l’ancià Duc i al temps, destruir la documentació de la col·lecció per a evitar qualsevol reclamació dels legitimaris.

El primer pas de l’operació consisteix en el robatori dels documents de la col·lecció que es troben en el domicili del Duc per a prevenir les possibles reclamacions dels amos dels quadres que es van a robar. Així, la nit del 23 de febrer de 1977, dos falsos criats, que havien estat contractats dos mesos abans, procedeixen al robatori dels documents després de narcotitzar a la resta del personal. Els falsos servents abandonen la casa emportant-se els títols de propietat de les obres, a més de 17 quadres de la col·lecció, amb destinació a Portugal. Nou dies després, la mateixa Casa Real, per mitjà de la policia, filtra la notícia del robatori a la premsa i, el 2 de març de 1977, es publica la notícia a Espanya posant l’accent en el robatori dels quadres i sense fer esment als document. Als dos mesos els quadres apareixen a Portugal i es deté als delinqüents, però els documents no s’esmenten. L’any 1979, la família del Duc de Hernani descobreix que mai es va obrir el procés penal per aquest robatori. Es tractava d’un muntatge i mai es va saber res més dels falsos criats.

El 6 de gener de 1979 mor, als 91 anys, l’ancià Duc de Hernani i la família reial s’apodera dels quadres, una part dels quals es trobava dipositada en el Museu del Prado. Per a no aixecar sospites, falsifiquen el darrer testament del Duc i col·loquen a la segona esposa del causant, Teresa Mariátegui i Arteaga, com hereva única, però actuant com a testaferro hereditari que després els lliuraria els quadres. Paral·lelament, per a justificar la posterior aparició dels quadres en el patrimoni privatiu de la família reial, el rei, atorga un reial decret en el qual permet que el Ducat de Hernani sigui ostentat per la seva família, concretament per la seva germana Margarita, sota el pretext d’haver rebut una carta del Duc en la que li transmet el seu desig de modificar, per testament, la línia de successió del ducat. Naturalment, aquesta carta és falsa.

Els errors comesos per la família reial al realitzar el robatori i l’estafa permeten descobrir l’operació. Es genera aleshores un intens trafico d’influències, dirigit al encobriment dels delictes que, en realitat, és una fugida cap endavant de la família reial . El primer error de la família reial és oblidar-se de pagar els impostos successoris del testaferro, deixant en evidència que no havia rebut l’herència. Per a demostrar que Teresa Mariátegui és una vulgar testaferro de la casa reial. La família del Duc de Hernani formula contra ella denúncia publica per impagament dels impostos, i, efectivament, la Delegació d'Hisenda de Madrid , rep l’ordre de paralitzar la denúncia publica 40/86 perquè no sortí a la llum el robatori i l’estafa reial. L’any 1993, el Delegat d'Hisenda intenta treure-se-la de damunt i falsifica una valoració dels quadres, d’acord a les directrius de la companyia Sotheby’s’S, en la que treballa l’Infanta Pilar Borbó, i emet una resolució en la que valora la col·lecció en 25 milions de pessetes. La resolució és recorreguda i actualment, el procediment de la denúncia publica 40/86 es troba acumulat a les diligències prèvies nº 6049-95 del Jutjat d'Instrucció nº 46. L'Agència Tributària i Sotheby’s’ diuen ara que han perdut els expedients. El segon error de la família reial fou robar els títols de propietat dels quadres del domicili del Duc de Hernani, sense donar-se compte que eren còpies d’altres documents originals que es trobaven en els arxius del Patrimoni Històric Espanyol. Quan es contrasta la documentació de l’Institut del Patrimoni Històric amb la documentació que es va confeccionar per a vendre els quadres robats a l’estranger, mitjançant testaferros, es descobreix en seguida que està falsificada. Per a solucionar aquest problema la família reial acudeix, de nou, a l’abús de poders i fan desaparèixer de l’Institut els expedients 518 i 110 de la col·lecció Duc de Hernani. I no només això, sinó que, per a no deixar cap vestigi sobre la veritable propietat dels quadres, es procedeix a la falsificació de l'Inventari General del Museu del Prado. Malgrat tot, l’encobriment resulta inútil perquè la família del Duc de Hernani aconsegueix reconstruir els expedients sostrets amb els duplicats d’aquests documents que obraven a l’Institut i que, per error, es van oblidar de sostreure.

Quan ja resulta impossible ocultar que la família reial porta a terme el robatori i estafa de la col·lecció Hernani, l'única solució que se li ocorre al cap de la Casa Real, Sabino Fernández Campo, és amenaçar expressament a tots els mitjans de comunicació espanyols perquè no publiquin res sobre l’assumpte Hernani. L’amenaça, que roman en peu, es recull per primera vegada a l’emissora COPE, en el programa d'Antonio Herrero del dia 28 de setembre de 1994. Evidentment l’amenaça s’estén a tot els càrrecs públics. Poc temps després morí la testaferro, Teresa Mariátegui i Arteaga, de qui ja s’havien oblidat, i deixa un testament on es revela que no ha rebut els béns de l’herència del seu marit. La família reial, fent-se encara la il·lusió que ningú els ha descobert, acudeix aleshores al Director General del Registre i del Notariat perquè els falsifiqui un altre certificat de darreres voluntats en el que s’inclouen dos testaments falsos posteriors. El Director General fa l’encàrrec, amb la qual cosa hi ha ara dues certificacions de darreres voluntats, a més de dos testaments falsos afegits. Com a darrer recurs, la família reial intenta el blanqueig judicial del robatori i estafa de la col·lecció del Duc de Hernani sense haver de retornar els quadres robats. Alguns jutges segueixen el perillós joc. El Tribunal Suprem els confirma com successors del Duc de Hernani menyspreant la documentació falsificada . El Jutjat d'Instrucció nº 46 paralitza totes les investigacions sobre on estan els quadres i fa inútils les querelles criminals presentades contra ells.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1373
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR