e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Novembre de 2008

Els camps de treball del SIM (IV)

 

El segon testimoni es el de Mateu Mensión, del que ja em enraonat al tractar la txeca del Porta de l'Àngel. Sobre els camps de treball ens explica:

«Conduïts a la presó Model, durant una estada de sis mesos i des d'allà al camp de treball número 3 d'Omells de Na Gaia, viatge efectuat amb tren. Van sortir de l'estació del Nord en la que ja van assassinar a un dels detinguts perquè es va atrevir a treure el cap per la finestra del vagó. Cervera com a final del trajecte. Allà els van instal·lar a l'Església Major, on van romandre tres dies sense menjar, amuntonats dintre de la nau, no cal dir sense cap facilitat per dur a terme les seves necessitats fisiològiques, amb tots els inconvenients repugnants de la mínima realitat antihigiènica. Des d'allà, a peu, es van dirigir al Molí d'Omells, situat a uns trenta quilòmetres en línia recta, on es va esdevenir una de les etapes més punyents dels episodis que estem descrivint. El contingent total dels castigats passava dels vuit-cents, dels quals uns tres-cents van anar desapareixent a poc a poc i per sempre, especialment per la cruesa del tracte al que eren sotmesos. Des d'un principi el que actuava de director va fer una crida per a separar els que es van atrevir a al·legar problemes de salut, ja que els havien convidat que així ho fessin, amb un resultat total d'uns trenta disminuïts, malalts i vells, que van quedar convenientment apartats, van incloure també un metge, que per sarcasme en lloc de sanador, serví per a augmentar en un més el grup abans esmentat. Llur destinació, contemplat per tot el contingent de presoners, talment com si fossin reus perillosos, va ser l'afusellament de tots ells. Senzillament, preveient que no podrien treure cap profit ni rendiment, van optar pel procediment més expeditiu, suprimir-los i fora entrebancs. Entre els assassinats un notari, excel·lent persona i conegut del nostre protagonista, a més un jove de la seva edat i resident en el seu mateix poble, Badalona. La seva mort la descrivim a continuació: havia demanat permís per a realitzar les seves necessitats, el van matar a trets, per l'esquena, en iniciar el desplaçament concedit, amb l'excusa que intentava escapar-se. Era una estratagema sovint emprada per amagar els seus dolents instints.

«El treball en el camp estava organitzat a força de parelles, un amb pic i l'altre amb la pala, per construir trinxeres, el nostre protagonista va tenir la sort d'aparellar-se amb un company de camp, que treballava de pastisser a la ciutat, un noi molt fort, ferm i bo, que benèvolament es va oferir i ho feia, realitzant la tasca enutjosa que sobrepassava les facultats del nostre protagonista. A remarcar també que quant el batalló executava desplaçaments, per a anar i venir de la tasca, la formació era a força de rengles de cinc persones, seriosament alertades i així succeïa, que en cas d'algun intent de fugida, cosa molt difícil ja que el número de guardians era superior al dels castigats, passaven per les armes (assassinar) a tots els restants quatre de la fila, juntament amb tots els components de la fila del davant i la de la darrera o sigui un total de catorze. Era un dels tants detalls ‘deliciosos' que acompanyava el sobreviure d'uns desgraciats tractats pitjor que les bèsties.

«Durant els tres mesos que va estar en aquest camp va tenir lloc el judici tendenciós i criminal, on estaven implicats deu persones i un coronel.  L'advocat defensor comunicà a la seva família que li havien commutat la pena de mort per la de trenta anys de presó.

«Una vegada acabat el judici van retornar al nostre protagonista a la presó Model, ingressant a la sisena Galeria i d'allà el van passar al camp de presoners número 6 a Cabassers, prop de l'Ebre. Havia esclatat la batalla de l'Ebre. Empresonats dins l'Església, vigilats per guàrdies aragonesos fugitius de la derrota quant els nacionals van arribar a Lleida. Era gent de molt pocs sentiments, dels que el nostre protagonista i altres companys, un set-cents, havien de suportar càstigs (no deixaven mai el bastó) i sofriments de tota classe. Dels esmentats presoners un centenar va ser emplaçat a Arbeca. Quant al menjar tenien sort d'algunes persones del poble que convenientment amagats procuraven ajudar-los encara que en poca quantitat.

«Allà es va trobar amb coneguts i amics del seu poble que per diversos motius estaven amnistiats i disposats a tornar al front, si bé, convenientment marcats i vigilats i que a la més mínima eren considerats baixes mortals en la lluita, si bé la realitat era l'assassinat per l'esquena.

«Posats d'acord amb un guardes energúmens van aconseguir que en els desplaçaments fossin els darrers de les formacions i així tenien ocasió de robar raïms, fruites, naps, garrofes, per omplir uns estómacs completament buits dels aliments més elementals.

«Un bon dia del mes de novembre del 38, incomprensiblement es presentà un camió amb un emissari per a reclamar-lo, cosa que tots van deduir que havia arribat el darrer moment del seu calvari, un sacerdot reclòs el va atendre espiritualment en aquells moments i el van conduir a la txeca de Vallmajor, on va estar des del 23 de novembre fins al 23 de desembre. La incògnita d'aquest canvi ha quedat inexplicable per sempre».

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1226
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR