e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Novembre de 2008

Els camps de treball del SIM (III)

No van tenir la mateixa sort un dels grups de presoners que es separà de Lluís Anglada a Santa Coloma de Farners. Un grup de 10 presoners, al veure que els seus carcellers fugien davant l’arribada de l’exèrcit nacional, van decidir unir-se a aquestes. Van sortir de Santa Coloma de Farners direcció Brunyola. La nit del 2 al 3 de febrer de 1939 la van passar en una masia coneguda com Can Pelach. Al matí següent van sortir direcció a la carretera de Barcelona, amb la il•lusió de trobar-se amb els seus. Durant la marxa es van subdividir en dos grups. Davant anaven set i uns quants metres més enrere tres. De cop i volta el grup més nombrós va veure un grup de soldats. El cap del grup, Ricard Cavero començà a donar vives a Crist Rei. Aquells soldats eren republicans. Cavero i els seus companys eren ex convictes. Anaven desarmats, amb la qual cosa els va ser molt fàcil detenir-los. Aquell grup de soldats republicans era part de la famosa columna Líster. Ell mateix estava al capdavant del grup. Els set ex convictes foren jutjats immediatament. Els detinguts eren: Ricard Civit Santvicente; Joan Camps Planas; Josep Oriol Pascual Elías; Ferran Pascual Elías; Joan Baptista Marlès Bacardit; Ricard Anglada i Ricard Cavero Sallares. El segon grup, el format per tres ex convictes, quan es va adonar que els seus companys exclamaven proclames a Crist Rei, va intuir que rens bo succeïa. Un d’ells, Josep Maria Farreras i Farreras, va empènyer als seus companys cap a un costat de la carretera. La sort va ser que havia un desnivell i van caure rodant per ell. Eren: Josep Maria Farreras i Farreras, Josep Maria Embuena Farriols i Pere Frígola Pardo. Farreras, a d’empènyer-los els hi va dir: ‘Nois, van mal dades’. En arribar abaix del desnivell es van trobar a un grup de milicians que estaven rostint un pollastre. Josep Maria Farreras exclamà: ‘Desgraciats! A nosaltres ens estan fent la punyeta a trets allà a dalt i vosaltres rostint un pollastre’. Al final tots van acabar menjant-se aquell pollastre. És de suposar que els milicians en cap moment van dubtar d’aquells nouvinguts, en cas contrari, les seves vides haurien corregut la mateixa sort que la dels seus companys. Què els va passar als detinguts? Com em dit els van dur davant Enric Líster per a ser jutjats. Aquest es dirigí a Cavero en aquests termes: - Vosaltres que sou? - Requetès i dels de l’Aplec de Montserrat, va respondre Cavero. - Aleshores sou enemics nostres? - Mentre hi ha guerra sí. - Ja saps el que us passarà? - Per descomptat, quatre píndoles del Doctor Negrín. No s’equivocà. Aquell mateix 4 de febrer de 1939 van ser assassinats i enterrats en una fossa comuna en el poble de Brunyola. El pare de Ricard Cavero era amic del diputat comunista i director de ‘La Campana de Gracia’ Àngel Samblancat. D'ell explica Lluís Anglada Font que es menjava les sagrades formes amb patates fregides. Anècdotes a part, quan Ricard Cavero va estar tancat a la presó, esperant ser jutjat, el pare li demanà a Samblancat que intercedís per ell. Aquest accedí, però Cavero no va voler ser ajudat. Quan el seu pare li va dir que podia ser indultat li contestà: ‘Samblancat no ho farà per mi, sinó per tu. No pare, on vagin els meus companys aniré jo”. El pare va anar, de nou, a parlar amb Samblancat, per a explicar-li el gest del seu fill. En el moment del judici li van commutar la pena de mort per 30 anys de presó. En aquesta ocasió salvà la vida, però a Brunyola, ni Samblancat, ni el seu pare, ni ningú va poder fer res per salvar-se-la. Acabada la guerra Josep Vives Surià va anar a veure al pare de Ricard Cavero. Aquest sabia que el seu fill havia mort, però desconeixia el lloc on estava enterrat. Josep Vives tenia notícies que a un grup de requetès els havien assassinat a Brunyola. Van suposar que, amb tota probabilitat, Ricard Cavero estava entre els morts. No es van equivocar. Van demanar a l’ajuntament permís per a poder desenterrar els cossos. Els van comentar que ells no tenien autorització i havien de dirigir-se a la Guàrdia Civil. Aquests van negar el permís per por d’una intoxicació de tifus. Els van convèncer i van poder exhumar els cadàvers. El primer a sortir a la llum va ser el de Ricard Cavero. El cadàver va aparèixer en perfecte estat. Un parell de tirs en la part posterior del cap, però sense símptomes de tortura. A continuació van aparèixer els altres sis. Els fèretres van ser enterrats en un nínxol de l'Església de Brunyola.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1748
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR