e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 d'Octubre de 2008

Els camps de treball del SIM

Els camps de treball es van començar a instal·lar a Catalunya durant la primavera de 1938. Per ells passaren molts presoners que hi emmalaltiren, hi moriren o hi foren assassinats.

Què eren? Es podria simplificar dient que foren instruments de repressió del SIM. Tot i que aprovaren llur fundació els anarquistes, i en particular el ministeri presidit per Joan Garcia Oliver, no va ser fins l'arribada dels comunistes que es van posar en pràctica.

Els camps es van omplir de presos que estaven tancats en diferents presons catalanes. En el mes de gener de 1938 funcionaven a Catalunya els preventoris judicials de: Barcelona, Girona, Tarragona, Reus, Tortosa, Manresa, Lleida, la Seu d'Urgell, Sabadell, Terrassa, Puigcerdà, Olot, Sant Feliu de Llobregat i el Vendrell. En totes elles hi havia un total de 2.345 presos preventius. A més funcionaven correccionals a Figueres, Mataró, Cerdanyola, Vic i Barcelona.

Rafael Tasis, aleshores director general del Servei Correccional de la Generalitat de Catalunya, escriu:

«Un dia vaig rebre la visita d'un capità, membre de la Secretaria del ministre de la Governació, que venia amb unes pretensions concretes: l'havien encarregat de fortificar, dintre de Catalunya, uns determinats punts estratègics, que no em va esmentar, però que més tard vaig saber que eren el Coll de Balaguer, el Montsant, la serra de Prades i la serralada que va de Montblanc a Cervera. Per a realitzar aquestes obres necessitava mà d'obra i havia pensat en els reclusos de les presons de Catalunya. Vaig dur-lo a veure el conseller de Justícia i, plegats, varem estudiar el problema. Aquest tenia diversos aspectes, i la proposta del capità Garcés, que així es deia el secretari del ministre, ens interessava en part. Una consideració que ell feia ja m'havia colpit quan considerava l'estat de la població penal. Era aquesta: si al front hi havia tot de lleves mobilitzades, corrent tots els riscs i les incomoditats de la guerra, era just que els enemics o els presumptes enemics de la República haguessin d'estar en els Preventoris i en el Correccionals, allunyats del perill i de l'esforç que eren obligació comuna de tots els minyons de llur edat? Si totes les presons haguessin estat habilitades per al treball, como ho estava la de Mataró, aquest apartament hauria tingut una excusa relativa; però ara que la gran majoria de la població penal de Catalunya estava ociosa, aquella injustícia es feia més palesa. Aquella gent havia d'ajudar. Si amb un fusell a la mà podien ésser útils, perquè no eren dignes de confiança, amb un picot i una pala podien contribuir a l'esforç de tots. A les presons de València, va dir-nos el capità Garcés, aquest sistema ja s'aplicava. Els presos destacats en el camps de treball que ja hi funcionaven, assegurava l'home, estaven ben tractats. Això si, amb una disciplina rígida, ben militar. Ell estava disposat a endur-se tots els presos que volguéssim donar-los, fossin penats o simplement detinguts preventius. Quan la instrucció del sumari o el judici ho reclamessin ja els faria tornar a temps. Per si vacil·làvem, el capità va afegir que, com allò era una necessitat, si no arribàvem a un acord amb ell, el ministre es veuria obligat segurament a prendre decisions en l'afer. Varem accedir-hi. Testimonis presencials van assegurar-nos haver vist les brigades de presos que feien les fortificacions del coll de Balaguer les quals estaven ben enquadrades i organitzades i semblaven satisfetes de llur situació. El capità Garcés no va plànyer les protestes o les garanties. En el pensament dl conseller i sobretot en el meu hi havia la idea un xic egoista de desprendre'm de l'eterna preocupació dels anarquistes que eren a la Model. Aquella situació, sense anar dirigida especialment contra ells, resoldria llur constant inquietud i no podria titllar-se d'arbitrària, perquè la immensa majoria dels protestataris eren minyons joveníssims que haurien hagut d'ésser al front».

Rafael Tasis es clar en llurs afirmacions. Els camp de treball van servir, no principalment, per treure's de sobre a personatges complicats. Els mateix es va fer en els camps de concentració nazis. Tots aquells contraris al führer eren deportats allà. Recordem a Canaris. Doncs no fa falta anar tant lluny. Aquí, a Catalunya, es va portar a terme la mateixa pràctica. Tot aquell que molestava o era incòmode, als camps de treball.

El tracte en els camps de treball era inhumà, es practicaven assassinats i es vivia en un clima de terror.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1413
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR