e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 d'Octubre de 2008

El bisbe Irurita (V)

3º. Un document del Vaticà abona la tesis que el Bisbe Irurita no fou assassinat la nit del 3 de desembre de 1936 per milicians de la CNT-FAI al cementiri de Montcada i Reixac. El document, localitzat per Hilari Raguer, certifica que en el mes d'octubre de 1937, és a dir, deu mesos després del presumpte afusellament, Franco i la Santa Seu negociaven l'alliberament d'Irurita amb les autoritats republicanes. Es tracta d'un informe que monsenyor Indebrando Antoniutti, ‘incargato d'affari' de la Santa Seu davant el govern de Burgos, traslladà al secretari d'Estat del Vaticà, monsenyor Pacelli. Datat a Burgos el 9 d'octubre de 1937, Antoniutti dona compte a Pacelli de la conversa mantinguda amb el general Franco, després del lliurament de credencials. Un dels assumptes tractats és l'intercanvií de presoners. Escriu Antoniutti que Franco «mi disse poi, che sta occupandosi per liberare il Vescovo di Barcellona. Ne ha giá proposto il cambio con un detenuto civile di Valenza».

Existeix, a l'arxiu particular del cardenal Isidre Gomà, Primat d'Espanya, una sèrie de cartes la finalitat de les quals era canviar al Bisbe Irurita per Pere Maria d'Irujo. El cardenal Gomà li escrivia al cardenal Pacelli en aquests termes:

«El general Franco està en la millor de les disposicions però, diu, xoca amb la qüestió de principi: no pot indultar ni canviar a un home com Irujo, sota pena de desvirtuar totalment l'aplicació de la justícia militar en endavant, especialment quan s'hagi de liquidar la qüestió dels dirigents bascos. En canvi, va afegir, demanin el número d'ostatges que vulguin, vuit, deu, o més, encara que siguin de qualitat, però no qualificats com el Sr. Irujo, i jo tindré la satisfacció de lliurar-los a canvi del Sr. Bisbe».

I pocs dies després escriu:

«No està a una casa particular i amb el nom d'un suposat sacerdot basc, sinó que està pres en el castell de Montjuïch, a Barcelona mateix, i sabent els seus segrestadors que es tracta del senyor Bisbe de la Ciutat. Es tractaria de canviar-lo així: El Govern Nacional lliuraria a Pere Maria Irujo, dirigent basc que està en el castell de San Cristòfol, a Pamplona, condemnat a mort; i el Govern d'Euzkadi lliuraria, en dret, un sol ostatge, un aviador alemany capturat a Bilbao; però, de fet, lliuraria també al Sr. Bisbe de Barcelona, d'acord amb la Generalitat. No figuraria en els pactes el nom del Sr. Bisbe perquè mai aparegués com cotitzat en un bescanvi d'ostatges [...] Tal és la situació gravíssima del Sr. Bisbe de Barcelona, la vida del qual perilla en extrem si no es pot arribar a un acord en qüestió d'ostatges».

El 25 de setembre de 1937, el cardenal Gomà escriu a Pacelli que Irurita no ha estat assassinat, com s'havia dit, sinó que «l'Excel·lentíssim Sr. President de la Creu Roja Espanyola ens va fer saber que, aprofitant l'interès que tenia el cridat govern de València per un destacat partidari seu detingut per les autoritats espanyoles, havia proposat el bescanvi de l'Excel·lentíssim Sr. Bisbe de Barcelona, assegurant-nos, a més, que segons les darreres notícies vivia encara [...] Al mateix temps, per referències d'un sacerdot que en aquests dies ha assolit evadir-se de Barcelona, se'ns confirma la gratíssima notícia que el senyor Bisbe no ha estat assassinat, amb la seguretat que únicament coneixen on es els senyors Irujo, Nicolau d'Olwer i el Reverend Pau Rovira, rector de San Pau del Camp, de Barcelona».

4º. Quan l'any 1939 s'obrí la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac es localitzà el cadàver del Bisbe Irurita i el del seu nebot, mossèn Marcos Goñi. Ambdós van ser enterrats en el mateix nínxol. S'ha especulat, maliciosament, que a la Catedral de Barcelona està enterrat mossèn Goñi i no el Bisbe Irurita. Això passà com a conseqüència de la prova d'ADN. Tot era un martingala per a desmuntar la teoria que el Bisbe havia estat afusellat durant la guerra civil.

5º. Existeix el testimoni de Joan Canela Grané. Aquest va estar a Sant Elies; va reconèixer al Bisbe Irurita; fou conduït al cementiri de Montcada i Reixac la nit del 3 al 4 de desembre de 1936; es salvà miraculosament de ser afusellat; acabada la guerra, mitjançant fotografies, atestà que entre les persones afusellades aquella nit estava el Bisbe de Barcelona.

6º. Segons diversos testimonis se'l va veure amb vida en el mes de gener de 1939. Si fos cert, la guerra i la persecució ja havien acabat. Aleshores, per què amagar-se? No havia raó per a això. D'estar viu, on va anar? per què no continuà llur tasca pastoral? quan va morir?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1520
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR