e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 d'Octubre de 2008

El bisbe Irurita (III)

La causa de beatificació es reobrí de nou l'any 1994. El motiu del tancament de llur causa va estar basada en la interrupció de les causes relacionades amb víctimes de la guerra civil, dictada pel papa Pau VI, el 7 d'abril de 1964, a petició del Cardenal Albareda per raons ‘d'oportunitat'. En el diari ‘ABC' podem llegir la següent noticia:

«El Bisbat de Barcelona ha constituït un tribunal eclesiàstic per a emprendre i concloure el procés diocesà de beatificació de Manuel Irurita Almandoz, que va ser bisbe de Barcelona entre 1930 i 1936 i que va ser assassinat durant la persecució religiosa en la Guerra Civil».

L'anterior arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va dir durant la presa de possessió de la comissió diocesana per a la causa de beatificació que «es tracta d'un bisbe que es distingí per la seva fama de santedat i màrtir per la fe». Carles explicà que «és un deure recollir l'exemplaritat cristiana d'aquells germans, i ara l'Arquebisbe es disposa a fer-li justícia».

En el mes de desembre de 1999 es profanà la tomba que guardà durant un temps el cos del Bisbe Irurita en el cementiri de Montcada i Reixac. La làpida va ser treta i dipositada en un magatzem del mateix cementiri. A la làpida es podia llegir: «Aquí van descansar les restes del Bisbe màrtir de Barcelona Dr. Irurita caigut per Déu i per Espanya». D'aquesta manera tan poc ortodoxa quedava oblidat llur nom i llur estada en aquell cementiri. Es tornava a reproduir la mateixa circumstància que, anys enrere, es produí quan es va treure la placa del carrer que Barcelona li havia dedicat.

Gràcies a les gestions de Josep Vives Surià, el Bisbat de Barcelona va poder recuperar la làpida, conservada actualment a l'Arxiu Diocesà i comprà el nínxol on van reposar llurs restes, que actualment conserven les del seu nebot, mossèn Marcos Goñi, doncs foren enterrats junts al finalitzar la guerra civil.

El 4 de gener de 2000 va aparèixer en el diari ‘La Vanguardia' una informació referent a unes proves d'ADN realitzades a les restes mortals del Bisbe Irurita, per a saber sí realment el cos enterrat a la cripta del Sant Crist de Lepant era o no el del Bisbe. L'exhumació del cadàver tingué lloc en el mes de juliol de 1999. Les proves d'ADN van ser comparades amb les de dues de les seves germanes, Regina i Raimunda, enterrades a València. El resultat fou que aquelles restes eren, en un 99,9% de probabilitat, les del Bisbe Irurita. El procés de beatificació es reobria, essent escollit jutge el Doctor Jaume Riera i Ríos, en substitució del doctor Lluís Serrallach, que havia mort poc abans.

Com era d'esperar, aquell article aixecà nova polseguera sobre el moment de la mort i si realment era un màrtir de la guerra civil o fou assassinat després d'acabar aquesta. Van sortir a la palestra el Doctor Josep Raventós i el senyor Aragonès, els quals asseguraven que, l'endemà de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona, van veure una persona que sortia del Palau Episcopal, acompanyada per un altre, i van reconèixer, a aquell home, com al Bisbe Irurita. Anava vestit de paisà, amb boina i els semblà que els coneixia, però immediatament va desaparèixer.

Es va creure aquesta versió, que es considera com un dels impediments de llur ràpida beatificació, i no es te compte els testimonis de molta gent que va veure llur cadàver en el cementiri de Montcada i Reixac, com és el cas de la filla del sacrista de Sant Sever, Antoni Ponti, que declarà:

«Vaig anar amb la meva mare a Montcada. Les restes estaven sobre unes taules de marbre i els cossos procedien d'un ras on estaven enterrats en calç. Al costat del cadàver del meu pare estava el del Bisbe».

Tampoc es tingué en compte l'informa del Vicari General Josep Morera, que l'any 1943 ratificava l'autenticitat de les restes. Els informes demostraven que la vestimenta del cadàver pertanyia, sens dubte, al bisbe i que llur complexió i físic, així com l'anàlisi de les dents, es corresponia amb els del Bisbe. Els informes afegien que el cadàver presentava totes les característiques antropològiques del basc-navarrès. Tampoc es va tenir compte la declaració de Pare Eusebi Vidal, capellà de la presó de Lleida i que, l'any 1955, va escriure:

«En la meva tasca apostòlica amb els presos, un d'ells va tenir amb mi la confidència de manifestar-me que va estar en l'afusellament de l'Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Irurita, i que mentre estava a la paredassa aguantant la descàrrega, parlà als allà presents en aquesta forma: ‘Us beneeixo a tots els que esteu aquí presents, així com també beneeixo les bales que m'ocasionaran la mort, ja que seran les claus que m'obriran les portes del Cel'».

El dimarts 4 d'abril de 2000 el diari ‘La Vanguardia' publicava la següent nota:

«El President de la Conferència Episcopal i Arquebisbe de Madrid, cardenal Antonio Rouco Varela, durant el discurs que pronuncià en la inauguració de la LXXIV assemblea plenària manifestà: ‘la intenció d'organitzar, unificant-los i agilitant-los, els processos de canonització d'alguns dels nombrosos germans en la fe que van donar la seva vida en els tràgics esdeveniments de la Guerra Civil (...) Tots ells van perdonar als seus perseguidors i no van ser actors de violència, sinó víctimes innocents d'ella. El record i l'honra que els vam tributar no ha d'induir a ningú a reobrir velles ferides'. En aquest moment les causes obertes superen les mil».

Així, en el mes de juny de 2001, es tancà el procés de beatificació i fou tramitat a Roma per al seu estudi i aprovació. Encara no hi ha veredicte.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1558
3
Comentaris afegits 
emilio (bcn) 02-10-2008 - 17:35
los testigos k dicen haber visto vivo al obispo eran una gente muy catolica que habian conocido personalmente al obispo y que no solo le vieron sino que hablaron con el. Iban de camino a la 1ª misa que la tropa franquista hizo en la pz. cat.
joan manuel (espinelves) 01-10-2008 - 21:06
Hi ha un petit dubte pel que a l'ADN. Entre els afussellats hi havia un nebot del bisbe lADN pot semblar-se al de la resta de parents.
joan (vilassar de mar) 01-10-2008 - 10:56
Un bon conjunt d'articles (tal vegada hauríem de fer servir menys el traductor automàtic i vigilar l''ús del "llur"). Segueixo dient que diverses persones fidels creien haver-lo vist, i això mereix examinar amb més detall llur seu testimoni.
TORNAR