e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 d'Octubre de 2008

El bisbe Irurita (i VI)

Bé, una vegada conegudes les conjectures, la pregunta: Quina és la veritat?

A Sant Elies no sabien, segons Josep Serra, que el detingut fos el Bisbe Irurita, Un dels sacerdots detinguts va ser tret d'all i lliurat al consulat francès a canvi d'informació. Al ser lliurat al consulat, la nit del 3 al 4 de desembre de 1936, no va poder ser afusellat.

Cal tenir en compte una cosa. El diari el va escriure Josep Serra estant exiliat a Londres. Havien passat molts anys i la informació que aquest tenia era superior a la del moment dels fets. Per tant, no és un escrit fidedigne del moment, sinó influenciat pel coneixements posteriors.

Si és cert que el Bisbe de Barcelona fou lliurat al consulat francès, a canvi d'informació, què passà amb ell? D'haver-lo deixat en llibertat, amb seguretat s'hagués anat a Navarra, llur lloc d'origen i en poder del bàndol nacional. No hi ha cap testimoni que el veiés amb vida ni allà, ni a cap altra població espanyola, ni estrangera. D'haver salvat la vida, una vegada finalitzada la guerra, hagués tornat a Barcelona, doncs encara era el seu Bisbe i no ho va fer.

Els anarquistes entrevistats ‘suposadament' per Miquel Mir afirmen que ells no van assassinar al Bisbe Irurita. Que uns altres ho van fer. En aquells moments, tenint en compte l'estructura de les Patrulles de Control, que eren els màxims responsables dels assassinats comesos a Catalunya, el van poder matar: l'UGT, ERC, o el POUM. Estem parlant d'un període en el que tots coneixien el que els altres feien. Indubtablement hom sabia perfectament quin grup o partit polític l'havia assassinat. Hagués estat molt fàcil imputar-li al POUM la mort del Bisbe, però no ho van fer. També a l'UGT o a ERC. Res d'això passà.

Tot això, publicat per Miquel Mir al seu llibre i en una entrevista al diari ‘La Vanguardia' entra en contradicció amb el que ell mateix publicà, l'any 2005, en el llibre ‘Entre el roig i el negre'. Camuflat en novel·la històrica, no deixa d'explicar com trobà els documents i transcriu el diari que dos anys després ha publicat en castellà. Doncs bé, en aquest primer llibre es contradiu. Al Bisbe Irurita no el treuen de Sant Elies, no és lliurat a un consulat i si és assassinat pels anarquistes. Llegim el que explica en boca de Josep Serra:

«Una de les execucions més sonades va ser la de l'intransigent i anticatalà Manuel Irurita Almandoz, el peix gros del Bisbat de Barcelona, detingut el primer de desembre de 1936 després de restar amagat diversos mesos en el seu amagatall del carrer del Call, propietat del joier Antoni Tort. Fou descobert en un escorcoll per trobar peces religioses, realitzat per la Patrulla de Control número onze del Poble Nou. Juntament amb altres capellans, el van portar al Comitè de Sant Adrià i més tard a Sant Elies. Al principi es desconeixia la identitat de tots ells. Després de ser interrogats a mitjanit, al cap de vint-i-quatre hores de la seva detenció, el vam executar al cementiri de Montcada. Les últimes paraules que en va dir aquell capellanot van ser: ‘Os bendigo a todos los que estáis en mi presencia, así como también bendigo a las balas que me ocasionarán la muerte, ya que serán las llaves que me abrirán las puertas del cielo'».

Pel que fa a les cartes del Cardenal Gomà, la seva existència i llur contingut no demostren que el Bisbe Irurita estigués amb vida quan van ser escrites. Tal vegada es pensà en ell per a realitzar un bescanvi. És possible que se sospités que estigués amb vida. Tal vegada algun sacerdot va creure veure'l a la presó del castell de Montjuïch. Ara bé, no existeix una constatació documental que això fos veritat.

Anem a veure. Es diu que havien pensat en bescanviar-lo per Pere Maria d'Irujo. Aquest senyor fou detingut el 15 de setembre de 1936 i conduït a Pamplona. Fou condemnat a la pena de mort. Encara que molts es van interessar pel seu rescat, aquest mai es produí. El 22 de novembre de 1939 li fou commutada la sentència per cadena perpètua. L'any 1943 assolí el règim de llibertat provisional.

Si és cert que el Bisbe Irurita estava a la presó del castell de Montjuïch esperant ser bescanviat per Irujo, i al no produir-se aquest, què van fer amb ell? Tenint en compte la situació del moment, sembla un mica dantesc que l'afusellessin al castell Montjuïch i després traslladessin el seu cadàver al cementiri Montcada i Reixac. No és impensable, però si poc habitual. Més encara quan la persecució religiosa, a finals de 1937, havia decaigut i l'haguessin pogut mantenir amb vida a Montjuïch, com es va fer amb el Bisbe Polanco. Recordem que aquest bisbe va estar empresonat a Barcelona desde gener de 1938 i que fou mort durant la retirada de l'exèrcit republicà a Pont de Molins el 7 de febrer de 1939. El mateix podia haver succeït amb el Bisbe Irurita, però no va passar perquè ja feia molt temps que era mort. I, a més, després de tants mesos, per què matar-lo i no esperar a veure com evolucionava la guerra? No havia una causa que justifiqués actuar així. Es a dir, d'haver estat amb vida, com indica el Cardenal Gomà, hauria sobreviscut fins l'evacuació de Barcelona per part de l'exèrcit republicà.

Quan va ser oberta la fossa del cementiri de Montcada i Reixac el metge del Bisbe Irurita el va reconèixer gràcies a un estudi de les seves dents. També la família Tort aportà fotografies del Bisbe mentre estava amagat. La roba del cos trobat a Montcada coincidia amb les fotografies. Les proves de l'ADN, practicades al cos enterrat a la cripta del Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona, arribaven a la conclusió que en un 99, 9% eren les restes del Bisbe Irurita.

És factible que els senyors Aragonès i Raventós veiessin a algú sortir del Palau Episcopal que es semblava al Bisbe Irurita. Ara bé, això no significa que fos ell. Perquè, d'haver-lo estat, com ja hem dit, essent encara el Bisbe de Barcelona, hagués tornat a ocupar el càrrec en aquesta diòcesi.

Tenint en compte tot el que hem explicat, arribem a la conclusió que no hi ha cap prova irrevocable que fos tret de la txeca de Sant Elies, lliurat al consulat francès, deixat en llibertat o assassinat per un altre grup polític que no fos anarquista. Tota la informació aportada per Miquel Mir -malgrat les contradiccions que comet- i Josep Serra són pura especulació. A més, el testimoni de Josep Serra no afirma que fos el Bisbe Irurita. Sospita que podia ser ell -un dubte escrit anys després- encara que els patrullers no l'hi van certificar aquest fet, puix no s'havien assabentat que era ell. Només Manuel Escorza del Val coneixia qui era.

Per tant, amb tota probabilitat, i les proves testimonials aportades així ho ratifiquen, el Bisbe Irurita fou assassinat, per les Patrulles de Control de Sant Elies, la nit del 3 al 4 de desembre de 1936. El seu cos va romandre enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac. Quan es recuperà el cadàver va ser enterrat en un nínxol d'aquest cementiri, al costat del seu nebot mossèn Marcos Goñi, i posteriorment el van traslladar a la Catedral de Barcelona. Qualsevol altra hipòtesi no fa més que tergiversar la realitat d'un assumpte que fa anys hauria d'haver-se tancat.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1408
2
Comentaris afegits 
Pepet (bcn) 14-10-2008 - 21:40
Jo el vaig veure abans diumenge a l'hora del vermut. Quina alegria que s'acabi aquest serial. Total, no has dit res que no se sapigués.
emilio (bcn) 14-10-2008 - 16:07
esto parece el secuestro de Publio Cordon. Yo opino que habiendose convertido el asesinato de Irurita en un simbolo del terror rojo, luego no quisieron echarlo por tierra reconociendo que estaba vivo. Irurita se iria a Roma a vivir dentro del Vaticano.
TORNAR