e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Setembre de 2008

El Bisbe Irurita (I)

A ‘Solidaridad Nacional', gener de 1978, Carles Molins escriu la següent anècdota pel que fa al Bisbe Irurita:

«Va haver un moment que entre l'episcopat espanyol havia un general descontent sobre el nunci Tedeschini, per motius una mica més que seriosos. Però ningú deia res. El Doctor Irurita, en la seva primera visita a Pius XI, li va dir: ‘Sant Pare: sóc espanyol i navarrès i pel mateix amantíssim de la veritat i la veritat reclama que els informi'. El Doctor Irurita manifestà el que era obligació dir. En el seu pas per Barcelona, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional a Buenos Aires, pel llegat pontifici del cardenal Pacelli, van coincidir el nunci Tedeschini i el Doctor Irurita. En trobar-se, Tedeschini va dir: ‘Així, senyor Bisbe, que espanyol i navarrès...' I el Doctor Irurita, amb la seva fortalesa, li replicà: ‘Sí, Senyor nunci, espanyol i navarrès. I a més pilotari'».

Durant la celebració del centenari del Bisbe Irurita, Josep Ricart Torrents va escriure:

«Recordarem unes paraules seves pronunciades al juliol de 1935, a Barcelona. Deia el Doctor Irurita: Ara, sobretot es necessiten bisbes que vegin a Jesús, sacerdots que vegin a Jesús, mestres que vegin a Jesús. Hora és ja que caiguem en el compte que amb Jesús ho tenim tot i sense Jesús no tenim res. Jo voldria que traguéssiu aquest fruit. Amb Jesús ho tinc tot, amb El sóc suficientment savi, ric i feliç. Tinc a Jesús, el posseeixo, l'estimo; la resta res m'interessa... No es concep a l'hora present un catòlic valent, ni un mestre fidel al seu deure, ni encara els triomfs de la virtut sense veure a Jesús... No veieu punts catòlics a mig fer, tantes ànimes covardes? A què es deu tanta debilitat, tanta tebiesa, tanta covardia?... Fan falta ara catòlics i catòlics de profundes conviccions, de voluntat decidida, de fortalesa exemplar; valentes i amatents a patir-lo tot, a sacrificar-lo tot, la borsa, la nòmina, la carrera, si cal. Però aquests homes només els tindrem quan morin totes les coses, quan morin en si mateixos per a viure la vida de Jesús ».

En el mes de desembre de 1943, Antoni Juanet Camp publicà el següent testimoni del Bisbe Irurita . L'homenatge d'Antoni Juanet mereix ser inclòs íntegrament pel gran coneixement del personatge, la seva personal visió del mateix, i l'aproximació que d'aquest ens dóna:

«A la memòria del Bisbe-màrtir de Barcelona, Excm. i Rvdm. Dr. D. Manuel Irurita Almandoz, amb motiu del trasllat oficial de les seves restes mortals a la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona. (RIP).

«Entre el nombre elevadíssim de màrtirs que la fúria satànica arrencà del nostre costat a la passada revolució marxista, ocupa un lloc destacadíssim la figura eminent del virtuós sacerdot que en esclatar aquell fatídic moviment ocupava la Seu Episcopal de Barcelona.

«Totes les qualitats que per separat ens és factible als homes ostentar, les reunia en comú i de manera edificant el nostre enyorat homenatjat. En ell brillaven amb llum resplendent la senzillesa i la humilitat, la mansuetud i la caritat, l'amor i la bondat, la saviesa i la santedat. Tot, en fi, el que representa un valor en l'espiritual i en el moral pot afirmar-se que ho posseïa amb escreix i sense jactància el nostre benvolgut doctor Irurita. Diríem amb seràfica senzillesa que, per a ser completes les seves virtuts i qualitats, li faltava solament posseir el palmell del martiri; i, com si la Providència es adonés d'això, amb el palmell del martiri passà d'aquesta vida temporal de lluites i odis a la vida eterna de la pau i l'amor.

«Sentia un afecte profundíssim per les institucions parroquials, a les que dedicava tots els seus entusiasmes i protecció, i afegirem, si això ens és permès, una especial predilecció per l'Obra d'Exercicis. Fou precisament essent Bisbe de Lleida primer, i de Barcelona després, quan aquesta Obra adquirí aquella ressonància cim, que tants i tan saludables fruits havia de produir i, mogut del seu zel i fervor, es lliurà a ella amb tot el foc del seu entusiasme, seguint pas a pas els èxits enlluernadors com les vicissituds amargues amb que el maligne volia posar-li a prova.

«Unes vegades espontàniament altres requerit pels directius va prendre part a la majoria d'actes que, organitzats per l'Organisme Diocesà de l'Obra d'Exercicis Parroquials, tenien lloc periòdicament en diferents punts de la Diòcesi. Citarem com excel·lents la imposició de la insígnia de l'Obra a la Verge de Montserrat. A la seva iniciativa es deu la celebració de la Missa de mitjanit entre el final i principi d'any i que per la seva expressa disposició va voler que fos l'Obra d'Exercicis l'encarregada d'organitzar-la cada any, després de la seva implantació.

«I encara a costa dels majors sacrificis, mai menyspreà l'oportunitat d'actuar a favor de la mateixa. Per venir a to, i per a demostrar amb fets reals la veritat de tals afirmacions, citarem un cas succeït al dirigir-se a un acte o festa d'Exercicis, i que revela fins que punt arribava la seva identificació amb els Exercitants. Tenia lloc la festa que volem recordar en la industriosa vila del Vendrell. A ella havia d'assistir el nostre doctor Irurita; als voltants de Vilanova i la Geltrú, l'automòbil que conduïa al nostre il·lustre Prelat sofrí una seriosa topada amb un camió que procedia de Vilanova. La carrosseria quedà totalment destrossada; el doctor Irurita, amb importants ferides i forta contusió en el cap; el seu familiar, mossèn Marcos Goñi (q.e.p.d.), amb important commoció cerebral, que obligà a deixar-lo hospitalitzat a la casa rectoral de la vila. Encara que l'accident fos qualificat de greu, el nostre estimat Prelat va voler complir amb el deute contret. I, malgrat llurs ferides, de dur el cap embenat en forma de turbant, d'haver deixat a la seva família amb diagnòstic res satisfactori, i el retard de més d'una hora, sol·licità canviar de cotxe i continuar la ruta cap al Vendrell. De res van servir els precs i advertiments dels facultatius; per sobre de la seva important salut imperaven els seus deures d'Apòstol. Continuà el viatge cap al Vendrell, celebrà la Santa Missa, va fer una prèdica com totes les seves, eloqüent, brillant, valenta. Ens administrà la Sagrada Comunió; complí la promesa feta als Exercitants del Vendrell de presidir llur festa d'Exercicis, i la complí amb ferides i amb sang.

«Aquest era el tremp del nostre inoblidable Bisbe, diré millor, del nostre sant Bisbe.

«La meva tosca ploma, al referir el present episodi, ho ha fet moguda solsament pel desig de poder demostrar en quina forma sentia l'Obra d'Exercicis, i com es desvetllava per ella. No ha estat una altra la meva intenció, ni m'ha guiat altra fi».

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1387
4
Comentaris afegits 
esteve (Sant Fost) 19-09-2008 - 15:37
també podries comentar la seva situació respecte al poble català i la seva llengua amb qui vivia... Digues-ho tot.
Antoni Juanet (Barcelona) 02-07-2009 - 16:12
El meu avi parlant bé d'un bisbe Irurita anticatalanista? L'Antoni Juanet i Camp era de missa diària, pacifista i catalanista fins el moll de l'òs. Potser el que alguns animals el van fer patir i el que va veure el va fer equivocar-se de bàndol ?
Antoni Juanet (Barcelona) 02-07-2009 - 16:11
El meu avi parlant bé d'un bisbe Irurita anticatalanista? L'Antoni Juanet i Camp era de missa diària, pacifista i catalanista fins el moll de l'òs. Potser el que alguns animals el van fer patir i el que va veure el va fer equivocar-se de bàndol ?
Antoni Juanet (Barcelona) 02-07-2009 - 16:04
Estic sorprés de veure el nom del meu avi parlant tant bé del bisbe Irurita Ell era de missa diària, pacifista i catalanista fins a la mèdula. Em sorprèn que parli tant bé d'algú que diuen que era anticatalanista. Potser el que va patir el va fer canviar.
TORNAR