e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Setembre de 2008

El bisbe Irurita

Si existeix una història intrigant i misteriosa, relacionada amb una persona que va viure la guerra civil, aquesta és la del Bisbe Irurita. S'ha especulat moltes coses i, amb els anys, han sorgit massa testimonis i hipòtesis contradictòries. Per a acabar d'arreglar la situació, recentment ha aparegut un llibre de Miquel Mir Serra que ha embullat la història un xic més. L'ha embullat des d'un punt de vista, doncs l'autor, amb els temps, es contradiu a si mateix. Des de fa anys es dubta que el Bisbe Irurita fos assassinat durant la guerra, doncs certs testimonis el van veure viu una vegada finalitzat el conflicte bèl·lic; també es dubta que l'assassinessin a començaments de desembre de 1936. Masses contradiccions per a un únic personatge. Què li succeí realment? Intentarem donar resposta a totes aquests dubtes i contradiccions.

Manuel Irurita Almandoz, Bisbe de Barcelona, va néixer a Larrainzar (Navarra) el 19 d'agost de 1876. Doctor en Sagrada Teologia (1906) i en Filosofia (1907). Beneficiat de la Catedral de València l'any 1899. Professor de Cant Gregorià, de Llengua Hebrea i de Teologia fonamental en el Seminari de València. Director diocesà de l'Obra de la Consagració de Llars al Sagrat Cor de Jesús i de la Vela Nocturna. Consiliari President de l'Associació d'Interessos Catòlics. President del Rosari de l'Aurora. Promotor de l'expedient de Beatificació de la Mare Sagrament. Visitador de Religioses i Promotor de les Missions diocesanes fins que de València passà a Lleida, essent nomenat Bisbe d'aquesta diòcesi. Excel·lent músic fou nomenat President de l'Associació Ceciliana Espanyola en el Congrés Nacional de Música Sagrada de Vitòria, a l'any 1928. Traslladat a l'Episcopat de Barcelona, es distingí per llur bondat i santedat.

Una vegada iniciada la guerra civil, 19 de juliol de 1936, cap religiós no va estar fora de perill de perdre la vida a Barcelona. Fins i tot el Bisbe Irurita va haver d'amagar-se per a salvar la vida. Els fets s'iniciaren el 21 de juliol de 1936. Aquest dia un grup d'anarquistes incendià el Palau Episcopal. El Bisbe Irurita no desitjava fugir. Volia quedar-se allà i plantar-los cara als revolucionaris. Mossèn Marcos Goñi i Emeteria, familiars seus, li van insistir perquè es marxés d'aquell lloc, doncs la seva vida corria perill. Finalment, vestit de paisà, van aconseguir que escapés per la porta del darrera, situada al carrer Montjuïch, i d'aquesta manera salvar la vida.

Una vegada fora tenia la intenció de refugiar-se a casa de mossèn Faura, situada al mateix carrer Montjuïch numero 3. Aquest refugi era igual de perillós que el Palau Episcopal. Pels voltants es trobà amb Antoni Tort, rellotger que vivia al carrer del Call:

- Senyor bisbe, a on va?, li preguntà.

- Fill, aquest pobre bisbe no sap a on anar.

- Vostè ve a casa meva.

El Bisbe Irurita, mossèn Marcos Goñi i Emeteria es van refugiar a casa d'aquest, situada al carrer del Call número 17. Allà també estaven refugiades sis germanes del Convent de les Religioses Carmelites de la Caritat, de la Mare Vedruna. Sobre els mesos que passà el Bisbe Irurita a casa de la família Tort escriu mossèn Josep Ricart Torrens el següent:

«El senyor Bisbe i mossèn Marcos es van allotjar a la mateixa habitació que es trobava instal·lat l'oratori. Presidia l'habitació una imatge de la Verge de la Mercè. Allà es guardava el Santíssim Sagrament. I un reclinatori en el que durant llargues hores el doctor Irurita es submergiria en la més intensa Oració. Allí estava ja agenollat a les cinc del matí, preparant-se per a la Santa Missa. Celebraven ell i mossèn Marcos. També algunes vegades el pare Artigas, de l'Oratori de Sant Felip Neri, confessor del Prelat».

Això es repetí durant els quatre mesos i mig que van romandre amagats a casa dels Tort. Durant aquest temps va néixer el darrer fill d'Antoni Tort. Mossèn Marcos Goñi el batejà, essent el Bisbe Irurita el seu padrí.

La Patrulla de Control que operava en el carrer Pere IV de Barcelona, va aparèixer inesperadament l'1 de desembre de 1936 a casa de la família Tort. El motiu fou el següent. En una visita a l'Abadia de Montserrat, van trobar un llistat en el que apareixia Francesc Tort, germà del propietari de la casa. La Patrulla de Control va anar a buscar-lo, però la casualitat va fer que aquests milicians descobrissin al Bisbe Irurita, a mossèn Marcos Goñi i a les religioses. El registre domiciliari durà quatre hores. En un primer moment no el van reconèixer, doncs aquest no va dir qui era. Un breu interrogatori i tots els capturats, menys la filla gran d'Antoni Tort, Mercè, foren conduïts a la txeca del carrer Sant Elies. Mercè salvà la vida miraculosament.

A la txeca de Sant Elies van romandre pocs dies, doncs el 3 de desembre, a la nit, van ser duts en camió al cementiri de Montcada i Reixac, per a ser assassinats. Als seus botxins els va dir:

«Em poseu un vestit blanc sense adonar-vos; jo us perdono i us beneeixo; sóc el vostre Bisbe».

I van cantar tots junts el Credo de la missa llatina. Els autors de l'assassinat van dir en to de burla:

«Mira que són ximples; els matem perquè són de missa i es posen a cantar missa».

Una persona que va estar present explicà que el Bisbe Irurita, mentre estava a la paredassa, esperant la descàrrega, va dir:

«Us beneeixo a tots els que esteu aquí presents. Així com beneeixo també a les bales que m'ocasionaran la mort, ja que seran les claus que m'obriran les portes del Cel».

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2338
2
Comentaris afegits 
M'HO HAN DIT (CARDEDEU) 17-09-2008 - 17:19
ARA JA ES MORT PERO JO VAIG ESCOLTAR DE PRIMERA MA A UN DELS DOLENTS DE LA GUERRA QUE VA FORMART PART DE LA COMISIO QUE VA POSAR GUARDIA A LA CATEDRAL DE BARCELONA PERQUE LA RESPECTESSIN I VA ACOMPANYAR EL BISBE A LA FRONTERA
Tort (Barcelona) 14-09-2009 - 20:41
I al meu besavi, Antoni Tort, que era ben republicà i una grandíssima persona que amagava gent a casa seva, el van pelar mentre el senyor Irurita escapava del país sense cap tipus de remordiment el desgraciat.
TORNAR