e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Setembre de 2008

La popular sèrie televisiva que donà la fama a Sancho Gracia com a protagonista ocultà la seva autèntica identitat històrica. La veritable història de Curro Jiménez ens la explica F. Hernández Girbal en el seu primer llibre titulat ‘Bandits cèlebres espanyols. En la història i en la llegenda'. Curro Jiménez era barquer a Cantillana. Segons Hernández Girbal va néixer l'any 1820 a aquesta població sevillana. El seu pare, Antonio Jiménez, treballa com a barquer, i amb els diners que guanyava mantenia a la seva dona, Manuela Ledesma, i al seu únic fill, Francisco. Curro ajuda al seu pare amb la barca, passant passatgers, mercaderies i cereals a l'altra riba del Guadalquivir.

Certa nit es declarà a Cantillana un incendi. El veïnatge acudeix als habitants de la casa incendiada i el jove Curro es destaca per salvar a uns nens que criden dintre. A partir d'aquest dia, creix la seva fama de valent i esforçat. El seu pare cau malalt i no pot atendre la barca, així que el substitueix. Durant la convalescència paterna es converteix en el Barquer de Cantillana; però l'alcalde del seu poble no li té especial simpatia. Fent ús de la seva autoritat, l'aparta del seu lloc de barquer, i li dóna els rems a un altre veí. En principi tot es fa amb el pretext d'esperar la millorança del pare de Curro. Condemnat a la misèria ha de treballar a les més vils ocupacions; el fill de l'alcalde i els cosins del mateix troben això divertit i es burlen del noi.

Mort el pare i una vegada enterrat, Curro va a la barca i li demana els rems al substitut nomenat per l'alcalde. L'home es nega a això adduint que, sense intervenir ordre de l'autoritat municipal, no pot cedir-li el lloc. Curro va a l'ajuntament, i allà l'alcalde li comunica que li han rescindit el contracte al seu pare per falta de compliment, perdent el dipòsit. Es queixa davant aquesta injustícia. El corrupte tirà municipal el desoeix. Curro s'encén en còlera davant la injustícia i amenaça amb prendre-se-la per la seva mà. L'alcalde, per a aplacar-lo, el convida a esperar a la subhasta del lloc. Quan aquesta arriba, l'alcalde s'ha preocupat d'elevar l'arrendament de la barca fins a una quantitat que no pot permetre's desemborsar. Havent-se-li negat la font de manutenció, demana treball en el poble; però la feristela municipal de l'alcalde ha donat la consigna als seus partidaris perquè ningú li doni una ocupació. Curro ha de buscar-se el pa fora de Cantillana i troba ocupació en Bollullos.

Li han posat difícil guanyar-se la vida en el seu poble. Pitjor serà quan s'enamori de Maria, filla del tinent alcalde. Ronda Curro la casa de Maria, però la felicitat no li dura al pobra. En una de les diàries visites nocturnes que sol fer a Maria, per a parlar amb ella per la finestra, el fill de l'alcalde i els seus cosins apareixen pel carrer. Els senyorets vénen borratxos i proveïts de navalles i garrots. Al veure'l, pretenen donar-li una pallissa. Però aquest no es va a deixar. Es defensa amb la navalla, però cau al terra i, donada la superioritat numèrica dels seus enemics, és apallissat per aquests. Molt malferit és conduït a la seva casa. Quan s'obre la investigació, l'alcalde manipula les declaracions i se'l fa culpable a l'apallissat.

Quan Curro es restableix d'aquella pallissa, torna a Bollullos, però ha perdut el lloc de treball. Estret per la pobresa pren la resolució de prendre's la justícia per la seva mà. Fredament ho prepara tot: dóna diners a la seva mare, encarrega a l'amiga de la seva mare que la cuidi i prepara la seva venjança. Sap que, després del que pensa fer, no podrà tornar a ser considerat un veí més de Cantillana, sinó un foragit. Les injustícies de l'oligarquia local han forjat un bandoler.

Un matí de diumenge Curro va a la casa de l'alcalde. Arriba al seu despatx, obre la navalla i li propina un tall a la cara del cacic. En abandonar la casa es topa amb el fill de l'alcalde i, sense intervenir paraula, el mata a cops de navalla. Des d'aquest dia Curro Jiménez és un pròfug, un fora de la llei que ha de tirar-se a la muntanya.

Amb el temps, Curro Jiménez i la seva quadrilla s'havien unit als carlistes de la Serra de Cazalla. Així esperava que si triomfava la causa carlista, ell i la seva banda poguessin reinserir-se a la societat sense ser molestats pels seus delictes passats. Un matí, el 2 de novembre de 1849, el tinent Francisco Castillo, el sergent Francisco Lasso i quatre guàrdies civils més formaven part del terç de Sanlúcar van sortir de Cazalla, per a pentinar la serra en recerca i captura, viu o mort, del bandoler i facciós carlista Curro Jiménez. El dia que se celebra la festivitat dels Fidels Difunts de 1849, és descobert amb els seus en llur cau de la serra i resulta abatut per la Guàrdia Civil. Curro, trabuc en mà i a la serra, mor durant la refrega. Les seves restes mortals van ser inhumades en el cementiri de Posadas i Francisco Antonio Jiménez Ledesma, bandoler per la injustícia d'un cacic i carlista per l'esperança de redimir-se, passà a ser llegenda.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1344
2
Comentaris afegits 
i perque no va a españa a explicar a ixó (i perque no va a españa a dir aixó) 05-09-2008 - 09:32
o perque no va a españa a dir aixó
Picol (Canyelles) 04-09-2008 - 22:12
Molt interessant. Jo també estic per la rehabilitació moral del carlisme!
TORNAR