07 d'Agost de 2008

El passat 31 de juliol finalitzava, després de més de trenta anys, un d'aquells programes radiofònics amb els quals un ha crescut, ha après, i l'ha acompanyat durant moltes tardes. M'estic referint a ‘Clásicos Poulares'. El programa de Fernando Argenta i Araceli González Campa. També finalitzà ‘El Conciertazo', a TVE, dirigit per Argenta.

La culpa de tot la té l'ERE. La jubilació anticipada ha acabat amb dos programes que han ajudat a moltes persones a conèixer la música clàssica. Molts s'han aficiona a la música gràcies a ‘Clásicos Populares'. Els nostres fills creixeran orfes al faltar-los un programa que els ajudi a comprendre i a estimar la música clàssica.

Si al desembre ens deia adéu el somriure i el saber d'Araceli González Campa, el passat 31 de juliol ho feia Fernando Argenta. Quant bé ha fet Fernando perquè els afeccionats a la música clàssica no oblidin la grandesa del seu pare, el director d'orquestra Ataúlfo Argenta. Algú recorda que Fernando va formar part de ‘Micky y los Tonys'? Aquelles vides de compositors, aquelles anècdotes, els concursos, els ensenyaments, les entrevistes... i un llarg etcètera de coses es van acabar un dijous de juliol. Un dia que molts marcarem en el nostre calendari vital, doncs vam créixer i ens varem formar escoltant RNE i ‘Clásicos Populares'.

És llei de vida. Tot té un principi i un final. Ara bé, quan un programa serveix per a culturitzar, els polítics tindrien l'obligació de mantenir-lo a la graella radiofònica i televisiva. Ja tenim poques alternatives musicals perquè, ara, ens llevin ‘El Conciertazo'.

Bé, a la nostra memòria d'infància, joventut i maduresa sempre tindrem un agradable record per a ‘Clásicos Populares'. També per a Araceli i Fernando. Per a vosaltres dos, gràcies per tot i bon viatge.