e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Juliol de 2008

Checa de Fomento

Finalitzem aquesta col·lecció d'articles dedicats a d'insigne Santiago Carrillo Solares enraonant de la Checa de Fomento

A primers d'agost de 1936, quan ja havia començat a Madrid la sèrie d'assassinats que no va decaure en quantitat fins a desembre del mateix any, es celebrà en el palau del Cercle de Belles Arts una reunió, convocada i presidida pel director General de Seguretat, Manuel Muñoz Martínez (Diputat a Corts del Partit d'Esquerra Republicana i grau 33 de la Maçoneria). A la reunió referida, celebrada amb assistència de representants de tots els partits polítics i organitzacions sindicals que integraven el Front Popular, s'acordà la constitució d'un Comitè Provincial d'Investigació Pública, que, en estret i permanent contacte amb la Direcció General de Seguretat Roja, havia d'encarregar-se de dirigir la política repressiva, amb àmplies atribucions.

Segons testimonis unànimes i coincidents de quants assistiren a l'anomenada reunió constitutiva del Comitè Provincial d'Investigació Pública, quedà clarament acceptada pel director de Seguretat l'atribució d'àmplies facultats al referit Comitè perquè, erigit en txeca, acordés, sense limitacions ni formalitats de cap classe, els assassinats que estimés convenients; entre altres declaracions terminants en aquest sentit consten les prestades per Manuel Rascón Ramírez, membre destacat d'un dels Tribunals de la txeca, així com les de l'enginyer, afiliat a Esquerra Republicana, Julio Diamante Menéndez (condemnat a una pena temporal relativament benigna pel consell de Guerra que el jutjà), qui acredità que a la reunió, presidida pel director de Seguretat, aquest acollí somrient l'exigència d'algun dels reunits, que reclamà per al nou Comitè les més àmplies facultats per a acordar assassinats; actitud que, al no permetre ja dubta alguna sobre el caràcter de txeca que l'organisme creat havia de revestir, impulsà a l'anomenat Julio Diamante a abstenir-se de participar en les tasques actives del Comitè, en el que seguí representat el Partit d'Esquerra Republicana per altres individus.

El Comitè Provincial d'Investigació Pública, format a força de diverses Seccions o Tribunals, amb representació dels partits i sindicals obreres que havien enviat els seus delegats a la sessió constitutiva, funcionà fins a finals del mes d'agost en els soterranis del Cercle de Belles Arts; després es traslladà a un palau, del carrer de Foment, on el Comitè continuà fins a la seva dissolució, en el mes de novembre del mateix any 1936, rebent, per raó del seu emplaçament en aquesta segona etapa, el nom de txeca de Foment, tan conegut i temut a Madrid.

A les seves dues etapes d'actuació, aquesta txeca oficial disposà del dret més absolut de vida i mort sobre tota la població de Madrid; facultats que li estaven plenament reconegudes pel govern del Front Popular i per la Direcció general de Seguretat, que tenia els seus delegats fixos a la txeca de Foment i lliurava a aquesta quants detinguts eren reclamats per la referida txeca per a ser assassinats, realitzant-se aquests lliuraments, bé es trobessin els detinguts en els calabossos de la Direcció general de Seguretat o en alguna presó, existint abundant constància documental d'aquestes ordres de lliurament donades per la Direcció general de Seguretat.

La creació del Comitè Provincial d'Investigació Pública no va tenir com a conseqüència la dissolució de les altres txeques, ja que l'esmentada txeca, lluny d'acordar la dissolució de les altres i atribuir-se el monopoli de la repressió, contribuí a reforçar l'autoritat de les altres txeques, dotant d'investidura oficial als grups d'assassins de les mateixes, que a tals efectes eren considerats com dependents de la txeca del carrer de Foment; trobant-se aquest extrem acreditat per documentació autèntica que conté les plantilles del personal nominalment afecte al Comitè Provincial d'Investigació Pública.

Segons manifestacions fetes per alguns dels membres d'aquesta txeca davant el Consell de Guerra que els jutjà, en ella tant la llibertat com la condemna a mort depenien amb freqüència del simple capritx o de la simpatia o antipatia personal, i les actuacions referents a cada detingut no ocupaven més d'una quartilla de paper.

Després de comparèixer el detingut davant el Tribunal, aquest li interrogava entre insults i amenaces, que tenien per objecte arrencar-li la confessió de creences religioses o idees polítiques l'existència de les que donaven els interrogadors per certa, solent recórrer, a fi de sorprendre i desconcertar al detingut, quan les violències emprades no bastaven, a mostrar-li des de lluny una targeta que un dels jutges treia del calaix de la taula, tractant de fer creure a la víctima que es tractava de la seva pròpia fitxa, trobada en algun dels múltiples fitxers ocupats als partits polítics enemics del Front Popular. Acabat l'interrogatori i amb ell el judici, sense que s'hagués donat al detingut cap mitjà de defensa, el Tribunal resolia. Tres eren els acords que es prenien: llibertat, assassinat o presó.

Els acords d'assassinat es feien constar en la fulla corresponent per mitjà de la inicial L, com en el cas de llibertat efectiva, però amb la diferència d'afegir a aquesta L un punt, signe ortogràfic que servia de contrasenya per a d'immediat assassinat del detingut, que era lliurat amb aquesta finalitat a alguna de les brigades.

Aquestes brigades, constituïdes per un cap, a qui s'anomenava responsable, i quatre individus, estaven específicament dedicades tant a les detencions i registres com al compliment dels assassinats acordats per cada Tribunal. Cada partit polític o organització sindical integrant del Front Popular es trobava representat a la txeca per diversos d'aquests grups o brigades. Quan la tasca que pesava sobre aquestes brigades resultava excessiva, es recorria també per als assassinats als milicians del torn de guàrdia que prestaven els seus serveis a l'edifici de la txeca.

Entre els caps o responsables d'aquestes brigades tal vegada era el més destacat, per la seva monstruosa actuació, un anarquista dit Antonio Ariño Ramis (anomenat) El Català, malfactor comú, fugat de la Penitenciaria francesa de La Guayana, autor material de centenars d'assassinats, tant a Madrid com a Vallecas, Fuentidueña de Tajo i alguns pobles més de la província, el que, al dissoldre's la txeca de Foment, passà a formar part del dit ‘Consejillo de Buenavista', on continuà cometent assassinats, també en gran nombre i amb iguals caràcters de ferocitat.

Per ordre del Director General de Seguretat es va resoldre que els havers que es pagaven als jutges, agents i milicians de la txeca sortissin del saqueig, resultant suficients per a això les quantitats que en metàl·lic i bitllets requisaven els agents, sense que calgués recórrer a realitzar amb aquesta finalitat els valors o joies, ja que fins i tot dels diners recollits sobrava una part, que anava sent lliurada al Director de Seguretat, donant-se la mateixa destinació a l'intervingut als detinguts sobre la seva persona.

Els tribunals de la txeca funcionaven ininterrompudament, amb caràcter permanent, rellevant-se per torns de vuit hores, sent de molta activitat les hores de la nit i de la matinada triades pels agents de les diverses brigades per a realitzar les execucions a les carreteres i cementiris de les afores de la capital. A cada torn funcionaven simultàniament tres tribunals, encarregats de jutjar als detinguts.

Els agents de les brigades d'execució de la txeca de Foment passaren en bloc, a través de les Milícies de Vigilància de reraguarda, a integrar la Policia roja, a les files de la que actuaren fins l'alliberament de la zona marxista.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1270
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR