e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Juny de 2009

La dictadura de Franco no es va preocupar massa de l'educació. En primer lloc va rebutjar els plans educatius que havia impulsat la República i va establir que l'educació havia de ser catòlica i patriòtica.

La llei de la Reforma del Segon Ensenyament, aprovada el 20 de setembre de 1938, la va reformar perquè es considerava que el batxillerat era el nucli de l'educació. La llei es resumia en els següents principis: el ferm fonament religiós, patriòtic i humanístic; la continuïtat substancial en la progressió dels coneixements; supressió dels exàmens oficials intermedis i per assignatures; separació absoluta de les funcions docents i examinadores; valoració del sentit de responsabilitat docent en el professorat i en els Centres; intervenció superior i unificadora de l'Estat mitjançant la Inspecció general.

Les assignatures de caràcter fonamental de la llei, distribuïdes en set cursos, eren: Cosmologia, Filosofia, Geografia i Història, Llengües Clàssiques, Llengua i Literatura espanyola, Llengües Modernes, Matemàtiques i Religió.

El 23 de gener de 1939 es va aprovar el decret regulant l'examen d'estat per al batxillerat. Les proves consistien en: examen escrit eliminatori i examen oral de les assignatures.

Les escoles que depenien dels ajuntaments van continuar sota el seu control. Aquest aspecte no va variar del mantingut durant la guerra, doncs aquestes escoles municipals van ser gestionades, abans del 1936, pel patronat Escolar i durant la guerra pel consell de l'Escola Nova Unificada. Aquestes escoles no cobrien el cent per cent de la demanda educativa, doncs només podrien donar escolarització a un miler d'alumnes.

El curs escolar no es va iniciar fins al mes de setembre de 1939. Abans es van haver de depurar les escoles. Què significa això? Es va depurar als mestres no afectes al règim; es va netejar, de les biblioteques escolars, els llibres que, segons el règim, eren perillosos; es van donar cursos de formació en els nous principis per a l'ensenyament; i es va nomenar a mutilats, ex combatents i sacerdots com a directors d'aquests centres. Aquesta àrdua tasca va ser la responsable del retard en la represa del curs escolar.

Els alumnes de batxillerat es van trobar amb una petita sorpresa. No es reconeixien els exàmens realitzats durant la República i la Guerra Civil. Així doncs, van haver de fer nous exàmens perquè se'ls poguessin convalidar els ja realitzats. També es van separar els alumnes masculins i femenins en centres diferents.

La Universitat també va reiniciar el seu curs acadèmic. Com en els casos anteriors, es van realitzar exàmens de convalidació. El curs acadèmic es va iniciar el 23 d'octubre de 1939.

La idea de l'Auxili Social va sorgir de Mercedes Sanz Bachiller, vídua de Onésimo Redondo, fundador de les JONS. La tasca de l'auxili d'hivern, tal i com es coneixia primitivament, era prestar ajut, mitjançant el repartiment d'aliments, a menjadors, sense establir diferències de caràcter ideològic o polític. Tots els nens necessitats rebrien l'auxili. El mateix succeïa amb aquells nens que tenien el pare al front o havien mort.

Una de les aportacions econòmiques més importants que rebia l'Auxili Social va ser de l'Estat. Aquest procedia del Fons de Protecció Benèfic-Social. També van col·laborar els ajuntaments de les diferents ciutats on anava instal·lant-se l'Auxili Social. A això cal afegir la col·laboració de les Diputacions provincials.

L'Auxili Social va quedar subdividit en les següents organitzacions:

Llars d'embarassades. Acollien a les dones sense poder adquisitiu i que estaven a punt de parir. Tenia dues seccions: refugi maternal i asil maternal.

Centre d'Alimentació Infantil. Segons el seu reglament, el centres es dividien en 3 seccions: Lactarium; consulta de Puericultura; i consultes de Pediatria.

Llars Escolars. En ells eren admesos nens entre els set i dotze anys.

Llars d'aprenentatge. Centre de selecció, orientació i preparació professional.

Cuines de Germanor. El menjar es repartia en una espècie de carmanyoles que podien contenir diverses racions de menjar, el que permetia que poguessin alimentar-se diversos membres d'una família.

Auxili Poblacions Alliberades. Prestava els primers auxilis als nuclis de població que passaven a formar part del cens de l'Espanya nacional.

Després del decret d'unificació es distribueixen les funcions femenines entre la Secció Femenina, encarregada de la mobilització i formació de totes les dones; la Delegació de Fronts i Hospitals, encarregada de les atencions al front; i l'Auxili Social, que s'ocupa de la funció benèfica.

Un decret del 17 de maig de 1940 reorganitzava l'Auxili Social per a la seva actuació després de finalitzar la guerra, integrat a FET i de les JONS i protegida per l'Estat per a complir, per delegació d'aquest, funcions benèfiques i socials.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1121
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR