13 de Juliol de 2009

1939: pau, misèria, canvi polític (IX)

Finalment anem a parlar d’aspectes més lúdics. La programació dels teatres barcelonins va continuar sense masses canvis. Pel que fa a la revista, representada en els teatres del Paral·lel, el nou Règim va obligar a les ‘vedettes’ a tapar-se i a moderar el seu llenguatge.

Entre els artistes que van continuar amb la seva activitat durant la postguerra destaquem a: Enric Borràs, Alady, Mercè Plantada, Joan Magrinyà, Pepita  Sansalvadó, i Marcos Redondo.

A part dels grans teatres, els Cercles Catòlics van obrir les seves portes i van començar a programar teatre per a afeccionats. Aquell Nadal es va tornar a representar Els Pastorets en català.

El nou Règim va imposar una sèrie de restriccions. La sardana va passar a ser un ball folklòric. Així es va salvar de ser prohibida. Durant la Setmana Santa no podien funcionar ni cinemes ni teatres.

El 9 d’abril la Banda Municipal va reiniciar els seus concerts dominicals en el Palau de la Música. La reobertura del Palau s’havia produït el 26 de març, amb un Festival de les Regions d'Espanya. El 30 d’octubre, l’Orfeó Català va oferir una concert, dirigit per Lluís Millet, per a clausurar el Curs Nacional de Pedagogia de la Música organitzat per FET i de les JONS. L’Orfeó Català va interpretar: Cara al Sol; El meu avi tenia un hort; El cant dels ocells; La mort de l’escolà; Oh Magnum Mysterium; i Credo de la Missa del Papa Marcelo.

El primer diumenge d’abril de 1939 es va inaugurar la temporada taurina a la Plaça de Toros de Les Arenes. La Plaça de Toros Monumental no ho va fer fins al 27 d’agost, doncs durant la guerra havia servit de magatzem de cotxes i, fins que no es va buidar, no es va poder iniciar la temporada taurina.

Durant la guerra civil la lliga espanyola de futbol va quedar paralitzada. El conflicte bèl·lic impedia qualsevol tipus d’enfrontament esportiu. Una vegada finalitzada la guerra la lliga es va reprendre. Aquella temporada guanyà el títol l'Atlètic d'Aviació. El Reial Madrid va quedar quart; l'Espanyol cinquè i el Barça novè. El pichichi va ser Unamuno, de l'Atlètic de Bilbao, amb 20 gols.

Fins aquí aquest breu repàs del que va ser la vida quotidiana una vegada finalitzada la guerra. Segur que ens hem deixat moltes coses en el tinter. Ara bé, serveixin aquestes línies per a conèixer la caòtica situació que els hi va tocar viure als nostres familiars i amics. Un any marcat per la misèria, la manca d’aliments, la inseguretat, la repressió i un canvi polític que ens va afectar durant quaranta anys.