e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Febrer de 2009

Tots els edificis religiosos confiscats durant la guerra van ser retornats als seus legítims propietaris. Això és, al Bisbat i a les congregacions religioses. Totes aquelles esglésies que havien sofert irreparables destrosses van poder reiniciar el culte, o bé en locals públics, o en altres esglésies properes que no estaven tan danyades. El final de la guerra també va suposar el retorn de molts religiosos que havien fugit a l’estranger per a salvar la vida. Recordem que a la diòcesi de Barcelona es va assassinar a 930 religiosos i, a tota Catalunya a 2.039.

La reconstrucció de les esglésies va suposar donar treball a tot el sector de la construcció. Cada església va crear una Junta d’obres. Aquestes van quedar integrades a la Junta Diocesana de Reconstrucció i Reparació de Temples, presidida pel canonge Ramon Baucells Serra. La Diputació va donar importants donatius per a sufragar les despeses.

El nou Règim va tenir la necessitat de recaptar impostos indirectes per a la beneficència. Per això es va treure de la màniga tres impostos nous. Dos voluntaris i un obligatori. Els voluntaris eren el Dia sense postres i el Dia del plat únic. Obligatori era la Prestació personal al Servei de l'Estat. Anem a veure.

Dia sense postres. Consistia en quedar-se sense menjar postres un dia a la setmana i lliurar els diners a l'Estat. Es va inaugurar a Barcelona una oficina recaptatòria. Només va funcionar de juliol a novembre de 1939. No va tenir cap repercussió. Es considerava que, per família, s’aportaria una pesseta setmanal. Es va aplicar, en major o menor mesura, en els restaurants, hotels i bars. Alguns menjars oficials feien el gest de no prendre postres per a ajudar a la beneficència. Això es feia per a aparentar. La veritat és que l’oficina gairebé no va recaptar res i va ser tancada per la seva inoperància. Era lògic, el sacrifici era mínim. Al ser voluntari, difícilment es podia establir un dia en el que, una família, no mengés postres. Tot el contrari succeïa en els llocs públics. Aquí si que es podia pressionar. Per això, bars, restaurants i hotels van ser els únics centres que van patir el Dia sense postres.

Dia del plat únic. Consistia en quedar-se sense menjar un dels dos plats del dinar i no sopar. Com en el cas anterior, els diners recaptats es destinarien a beneficència. S’estimava que l’aportació familiar seria de 8 pessetes setmanals. També era un acte recaptatori voluntari. El Dia del plat únic es va crear el 30 d’octubre de 1936 i, a diferència de d’anterior, aquest si que va tenir repercussió a nivell civil. Al ser voluntari ningú estava obligat, però si els bars i restaurants. Per exemple, aquesta imposició als restaurants va fer que els dijous no es poguessin celebrar banquets de noces, davant la impossibilitat de servir un menjar complet. Per què el dijous? El govern va establir que aquest dia era el de la recaptació a bars, restaurant i hotels. I d’aquí ve la tradició de menjar paella els dijous. Al ser plat únic, havia de ser consistent. L’arròs omplia els estómacs.

Prestació personal al Servei de l'Estat. Aquesta prestació era obligatòria per a tots els homes de 18 a 50 anys. Es va establir en el mes de maig de 1939. La prestació obligatòria equivalia a quinze jornals anuals. Aquests es pagaven cada trimestre. És a dir, de 90 dies treballats es pagaven 45. La mesura era inquisidora. Els sous no eren per a tirar coets. Si, per exemple, un treballador cobrava 60 pessetes setmanals, per vuit hores laborals i per 7 dies a la setmana, això significava que al mes, suposant que tingues 4 setmanes, cobraria 240 pessetes. Un jornal equivalia a unes 8 pessetes. Després de descomptar la prestació el treballador cobrava 120 pessetes. O el que és el mateix, la meitat del seu treball era per a l'Estat. Aquesta mesura era massa repressora per a unes famílies que sobrevivien en la pobresa.

La dictadura de Franco va suposar un canvi substancial pel que fa als salaris i al treball. Espanya vivia en una economia de subsistència i això va obligar que el treballador patís grans carències, tant salarials com pel que fa a les seves condicions laborals. Per què? És interessant l’afirmació de Josep Maria Marcel, alcalde de Sabadell, quan va assegurar que: “l’obrer, encara que no exterioritzava els seus pensaments, tenia la sensació i l'encobert temor que no trigaria a caure en una nova era d’esclavitud en el treball”. La dictadura va eliminar els partits polítics i els sindicats. En contrapartida va crear la legislació laboral i l'Organització Sindical Espanyola. D’aquesta manera va subordinar als treballadors a la política del règim.

La dictadura va estipular que els salaris serien els mateixos que els de 1936. Això va suposar que aquests es reduïssin. No va passar el mateix amb el preu dels aliments. El poder adquisitiu va caure entre un 25 i el 30%. Amb la qual cosa, per molt que guanyés un treballador, la diferència amb el cost de la vida li impedia viure i molts només van subsistir durant anys.

Els salaris de 1939 variaven segons la professió. En una fàbrica tèxtil, les dones cobraven de 6 a 15 pessetes diàries, i els homes de 12 a 15 pessetes. Aquests salaris variaven segons l’especialització. Un administratiu tèxtil cobrava 420 pessetes mensuals. Pel que fa als peons, es pagaven unes 9 pessetes per jornal. El problema radicava que no havia treball cada dia.

En el mes de febrer de 1939, el Servei Nacional de Jurisdicció i Harmonia del Treball, va ordenar a totes les indústries que el salari mínim del personal femení, excepte els aprenents, no seria inferior a 4 pessetes diàries, per una jornada de 8 hores.

En el mes de juny de 1939 la Delegació Provincial de Treball va resoldre fixar en 11 pessetes el jornal real dels obrers de càrrega i descàrrega.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1265
1
Comentaris afegits 
Daniel Sanchez (Barcelona) 03-03-2009 - 15:28
Soy profesor interino en el Instituto Jaume Balmes a Bcn. Daré clases durante dos semanas más al menos. Con 2º Batx. estamos acabando la 2ª república y pronto entraremos en la guera civil. me gustaría que Ud. viniera a dar una clases sobre Las checas
TORNAR