|
|
08 de Desembre del 2008
Què eren els camps de treball? En realitat reproduïen els gulags soviètics, o dit d'un altre manera, eren camps de treballs forçats on les condicions eren inhumanes pels presos, tant pel tracte cruel com pels assassinats. Eren llocs on es buscava la rendibilitat i el menyspreu per la vida era constant. Els gulags soviètics i els camps de treball catalans tenien en comú: la ubicació, l'allotjament dels interns, la identificació numèrica, i el règim de treball.
Hi ha un fet substancial. La gent condemnada a anar als camps de treball complien integrament la pena. No hi havia reduccions de pena per treball o bona conducta. El que tampoc es podia assegurar es que, una vegada finalitzada la condemna sortís del camp. El SIM decidia que sortia i qui es quedava.
Quina estructura tenien els camps? No era molt nombrosa. Hi...
Continuar llegint...
24 de Novembre del 2008
El segon testimoni es el de Mateu Mensión, del que ja em enraonat al tractar la txeca del Porta de l'Àngel. Sobre els camps de treball ens explica:
«Conduïts a la presó Model, durant una estada de sis mesos i des d'allà al camp de treball número 3 d'Omells de Na Gaia, viatge efectuat amb tren. Van sortir de l'estació del Nord en la que ja van assassinar a un dels detinguts perquè es va atrevir a treure el cap per la finestra del vagó. Cervera com a final del trajecte. Allà els van instal·lar a l'Església Major, on van romandre tres dies sense menjar, amuntonats dintre de la nau, no cal dir sense cap facilitat per dur a terme les seves necessitats fisiològiques, amb tots els inconvenients repugnants de la mínima realitat antihigiènica. Des d'allà, a peu, es van dirigir al Molí d'Omells, situat a uns...
Continuar llegint...
14 de Novembre del 2008
No van tenir la mateixa sort un dels grups de presoners que es separà de Lluís Anglada a Santa Coloma de Farners. Un grup de 10 presoners, al veure que els seus carcellers fugien davant l’arribada de l’exèrcit nacional, van decidir unir-se a aquestes. Van sortir de Santa Coloma de Farners direcció Brunyola. La nit del 2 al 3 de febrer de 1939 la van passar en una masia coneguda com Can Pelach. Al matí següent van sortir direcció a la carretera de Barcelona, amb la il•lusió de trobar-se amb els seus. Durant la marxa es van subdividir en dos grups. Davant anaven set i uns quants metres més enrere tres. De cop i volta el grup més nombrós va veure un grup de soldats. El cap del grup, Ricard Cavero començà a donar vives a Crist Rei. Aquells soldats eren republicans. Cavero i els seus companys eren ex convictes. Anaven desarmats, amb la qual cosa els va ser molt...
Continuar llegint...
09 de Novembre del 2008
En 1938 Martín Neimöller fue condenado a siete meses de cárcel por enfrentarse al régimen nazi. Era pastor luterano. Al cumplir la condena fue internado en los campos de concentración de Sachsenhausen y Dachau hasta 1945. Es célebre su poema ‘cuando los nazis vinieron por los comunistas'. Este dice así:
"Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas, / guardé silencio, / porque yo no era comunista, / Cuando encarcelaron a los socialdemócratas, / guardé silencio, / porque yo no era socialdemócrata, / Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas, / no protesté, / porque yo no era sindicalista, / Cuando vinieron a buscar a los judíos, / no protesté, / porque yo no era judío, / Cuando vinieron a buscarme, / no había nadie más que pudiera protestar".
Hoy a sido la COPE. Esperemos que no. Mañana pueden ser otras cadenas de...
Continuar llegint...
05 de Novembre del 2008
Si bé tothom sabia que existien les txeques i on estaven, no passava el mateix amb els camps de treball. Llur desconeixença era absoluta. Només les autoritats sabien les brutalitats que allà es duien a terme. Ara bé, quants camps de treball van haver a Catalunya? En tota 6 que es distribuïren així:
Camp de treball nº 1, situat al Poble Espanyol de Montjuïch.
Camp de treball nº 2, situat a l'Hospitalet de l'Infant. Aquest tenia un camp accessori a Tivissa
Camp de treball nº 3, situat a Omells de Na Gaia.
Camp de treball nº 4, situat a Concabella.
Camp de treball nº 5, situat a Ogern.
Camp de treball nº 6, situat a Falset. Aquest tingué camps accessoris a Cabassers, Gratallops, la Figuera i Porrera.
De com es...
Continuar llegint...
29 d'Octubre del 2008
Els camps de treball es van començar a instal·lar a Catalunya durant la primavera de 1938. Per ells passaren molts presoners que hi emmalaltiren, hi moriren o hi foren assassinats.
Què eren? Es podria simplificar dient que foren instruments de repressió del SIM. Tot i que aprovaren llur fundació els anarquistes, i en particular el ministeri presidit per Joan Garcia Oliver, no va ser fins l'arribada dels comunistes que es van posar en pràctica.
Els camps es van omplir de presos que estaven tancats en diferents presons catalanes. En el mes de gener de 1938 funcionaven a Catalunya els preventoris judicials de: Barcelona, Girona, Tarragona, Reus, Tortosa, Manresa, Lleida, la Seu d'Urgell, Sabadell, Terrassa, Puigcerdà, Olot, Sant Feliu de Llobregat i el Vendrell. En totes elles hi havia un total de 2.345 presos preventius. A més funcionaven correccionals a...
Continuar llegint...
23 d'Octubre del 2008
Recentment he publicat el llibre ‘Els nens de l'exili' (Editorial Columna), i com que normalment enraono sobre memòria històrica, avui parlarem d'ells, doncs també formen part d'ella.
Davant la situació que vivia el país -repressió, bombardeigs, fam, malalties- el govern republicà va pensar en la possibilitat d'evacuar als nens a països aliats o neutrals. És la primera vegada a la història que un govern decideix evacuar als nens per a allunyar-los dels escenaris bèl·lics o d'una mort segura. No era una solució fàcil, doncs el cost d'aquest èxode era molt elevat. No obstant això, la idea va cobrar efectivitat quan va caure el front del Nord. Va ser el govern basc el que va organitzar una sèrie d'expedicions de nens a l'estranger. A ells es van unir altres comunitats quan van veure perillar als seus nens per les ofensives de...
Continuar llegint...
20 d'Octubre del 2008
Últimament s'ha tornat a posar de moda tot ho relacionat amb la guerra civil i el franquisme gràcies al jutge Garzón. El seu acte per a condemnar els crims del franquisme ha tingut l'oposició de la Fiscalia. Aquest és un tema complicat i digne de ser explicat detalladament. Dintre del tema hi ha dues qüestions: el judicial i el personal. El primer és fàcil de destriar. El segon és més complicat. I encara hauria un tercer: l'històric. Anem a pams.
Quan es va fer la transició democràtica es va votar, per unanimitat, la llei d'Amnistia. Això era l'any 1977. Aquella llei era la millor que es podia fer. En cap altre país havia succeït quelcom similar. Això és, que el dictador no fos enderrocat i morís en el seu llit amb tot el poder. La por a un nou conflicte era alt i, per això, es va decidir oblidar el passat i...
Continuar llegint...
16 d'Octubre del 2008
Enric Prat de la Riba i Sarrà va néixer a Castellterçol l'any 1870 i va morir a la mateixa població l'any 1917. Va començar els seus estudis de dret a Barcelona i es va doctorar en aquesta especialitat als 24 anys, a la Universitat Central de Madrid. A partir de 1887 va començar a militar en diverses organitzacions polítiques defensores de la identitat pròpia de Catalunya. Va tenir càrrecs de responsabilitat en l'Unió Catalanista. L'any 1901 va promoure la fusió del seu grup amb l'Unió Regionalista per a crear la Lliga Regionalista, de la que fou un dels seus principals capdavanters. Va presidir la Diputació Provincial de Barcelona a partir de 1907, des d'on va crear l'Institut d'Estudis Catalans, del que fou nomenat primer president. Com president de la Diputació de Barcelona va impulsar la creació, el 6 d'abril de 1914, de la Mancomunitat de Catalunya de la que...
Continuar llegint...
13 d'Octubre del 2008
Bé, una vegada conegudes les conjectures, la pregunta: Quina és la veritat?
A Sant Elies no sabien, segons Josep Serra, que el detingut fos el Bisbe Irurita, Un dels sacerdots detinguts va ser tret d'all i lliurat al consulat francès a canvi d'informació. Al ser lliurat al consulat, la nit del 3 al 4 de desembre de 1936, no va poder ser afusellat.
Cal tenir en compte una cosa. El diari el va escriure Josep Serra estant exiliat a Londres. Havien passat molts anys i la informació que aquest tenia era superior a la del moment dels fets. Per tant, no és un escrit fidedigne del moment, sinó influenciat pel coneixements posteriors.
Si és cert que el Bisbe de Barcelona fou lliurat al consulat francès, a canvi d'informació, què passà amb ell? D'haver-lo deixat en llibertat, amb seguretat s'hagués anat a Navarra, llur...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| César Alcalá | |
| Lloc: | |
| Barcelona | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2009 Blogs e-notícies.
Blogs e-notícies - César Alcalá
1
