16 de Juny de 2009

S'entenen

¿Qui posava mirada escèptica davant el pacte PP-PSE/PSOE a Euskadi per fer fora d’Ajuria Enea el PNV  tot i haver estat la força política guanyadora dels comicis? Aquells que en el seu moment, a l’avançada de les eleccions fins i tot,  veien impossible una semblant entesa, ja no s’han sorprès tant en saber del sopar llarg compartit a la Casa dels Canonges entre el President Montilla i la Presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho. Foragitar del govern la formació guanyadora de les eleccions, si bé legítimament, a Catalunya, en nom d’una entesa de progrés, ja ho havíem tastat, i el suport PP- PSC/PSOE ja no sobtaria ni a propis ni a estranys si entenem que quan es tracta de les nacions històriques socialistes i populars sempre s’entenen. Aquí i a Europa. Perquè aquesta darrera legislatura més del 60% de les votacions, els diputats socialistes han votat al Parlament Europeu conjuntament amb els representants del Partit Popular. Per què ara treuen la fotografia de José Maria Aznar quan s’entenien i s’entenen tant o més aquí  que allà? Per a  totes dues grans formacions polítiques espanyoles primer és l’estat, la seva homogeneïtat i la seva igualtat entre uns i altres, excepte en una cosa, la recaptació d’impostos. Els catalans a Espanya només els anem bé per pagar, i si uns i altres aconsegueixen de fer fora governs nacionalistes, quin problema hi haurà, llavors, per tal que el centralisme de Madrid decideixi, tal i com ha fet amb el pla d’ajut a l’automòbil, per totes i cadascuna d’aquests seus territoris per igual? No n’hi haurà cap, de problema, perquè més conservadors o més progressistes, la unitat de l’Estat plana en el seu imaginari. Per què convida José Montilla a Alicia Sánchez Camacho si no és amb la voluntat de fer la pinça a CIU, cada dia més a l’alça? Ja no hi pinta res ERC, en aquest govern, i això que la clau era seva! Ara, però, el que caldria que ens preguntéssim és per què s’han apressant a justificar aquell sopar, sobretot els socialistes, segons els quals calia desbloquejar l’Oficina Antifrau. S’entenen aquí i es continuaran entenent a Europa, perquè la seva és la dels Estats; mentre que la nostra, d’Europa, és la de les nacions. Per tant, també a Europa, Catalunya primer.