03 de Juliol de 2008

Dimarts al matí, no només des de Lleida, que també i sobretot, sinó tot el país, perquè el litigi que pateixen les 113 peces del Museu de Lleida és un tema de país, ens despertava la notícia que l’administrador apostòlic del Bisbat de Lleida, monsenyor Salinas i el bisbe de Barbastre-Monsó, monsenyor Milián havien segellat un acord a la Nunciatura Apostòtica a Madrid, és dir, a l’ambaixada vaticana a l’Estat espanyol, segons el qual el bisbat de Lleida acata obediència i té, doncs, la voluntat de lliurar les més de 80 obres que ara diuen que foren dipositades “temporalment” al Museu. Quina validesa jurídica té, però, aquest acord en un  estat de dret aconfessional? Cap ni una, i més encara quan el fons d’art del Museu de Lleida, amb tota la documentació de propietat, és catalogat i inscrit d’ençà de l’any 1999 dins el Catàleg de Patrimoni Cultural Català, raó per la qual, també en un estat de dret, és que li és d’aplicació la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català. Què vol dir això? Doncs que no és el bisbat de Lleida qui hauria de lliurar aquest patrimoni, posat que s’hagués de materialitzar el lliurament, sinó que qui en té la competència és el govern de la Generalitat, perquè per poder lliurar al Bisbat de Barbastre-Monsó aquestes obres caldria descatalogar-les, i el conseller Tresserras ja ha manifestat que no serà ell qui descatalogarà una col·lecció legítimament formada. Ara bé, una cosa són les bones intencions del Conseller de cultura, i amb ell les voluntats d’ERC, i unes altres les intencions del PSOE i, amb elles, les del President de la Generalitat, al qual, per cert, en un problema de país com aquest que ens afecta, encara no li hem sentit cap mena de pronunciament ni de posicionament, quan sí que sabem què hi diu i per tant què en pensa Marcelino Iglesias, en tant que President de la DGA. Si el President Maragall va enviar una carta al President Iglesias oferint-li de repartir-se les peces i no va haver-hi acord perquè Aragó les volia totes, per què ara no hem de creure que aquesta voluntat d’acord de què parlen des del Consorci del Museu no serà també per cessions, ni que siguin temporals, d’aquest fons? Unitat de col·lecció, doncs, garantida per la prèvia definició, només vàlida per via civil, de la propietat. Hi convé el President de la Generalitat?