03 de Juliol del 2008
Dimarts al matí, no només des de Lleida, que també i sobretot, sinó tot el país, perquè el litigi que pateixen les 113 peces del Museu de Lleida és un tema de país, ens despertava la notícia que l’administrador apostòlic del Bisbat de Lleida, monsenyor Salinas i el bisbe de Barbastre-Monsó, monsenyor Milián havien segellat un acord a la Nunciatura Apostòtica a Madrid, és dir, a l’ambaixada vaticana a l’Estat espanyol, segons el qual el bisbat de Lleida acata obediència i té, doncs, la voluntat de lliurar les més de 80 obres que ara diuen que foren dipositades “temporalment” al Museu. Quina validesa jurídica té, però, aquest acord en un estat de dret aconfessional? Cap ni una, i més encara quan el fons d’art del Museu de Lleida, amb tota la documentació de propietat, és catalogat i...
Continuar llegint...
02 de Juliol del 2008
Dimecres de la setmana passada, en una coproducció amb la Tate Modern, el MNAC inaugurava una exposició sobre Duchamp, Man Ray i Picabia, i en el decurs de l’acte el Professor Arturo Schwarz reportava records personals de Marcel Duchamp i de Man Ray. Mentre parlava el Dr. Schwarz, pensava que el dia que a Lleida s’inaugurava De l’aire a l’aire, retrospectiva amb motiu del centenari de Leandre Cristòfol, hauria esta bé que algú reportés també experiències personals de l’artista. Però a Lleida encara li costa. Hi mana, i massa, l’ostracisme. Tan és així, que ningú no es qüestiona, per exemple, si el Nacional d’Art és o no el lloc on Barcelona ha d’exposar surrealisme o obres altres adscrites al moviment Dadà, és a dir, si han de conviure en un mateix museu el barroc i l’art contemporani. No hi ha raons que impossibilitin de...
Continuar llegint...
Rss