10 de Març de 2011

L’Aeroport de Girona té futur, i futur vol dir tenir més vols i situar la xifra de passatgers en un nivell consolidat que el mantingui entre els aeroports més utilitzats de l’Estat. Portar més companyies és un desafiament inexcusable, que cap govern anterior no ha aconseguit resoldre i que alguns experts situen com a impossible. Garantir que l’operadora principal s’hi manté, també.

Fins ara hem conegut una única via de comercialització, ateses les condicions peculiars del sistema aeroportuari espanyol: que les institucions catalanes i gironines financin les accions de fidelització de les operadores. És a dir, que paguin. AENA es limita a recollir els beneficis –que són molts, a Girona— i a mantenir la seva política de subsidiar la T2 mitjançant taxes inferiors al preu de cost.

És evident que no només no n’hi ha prou sinó que això no pot tendir a l’infinit, com va advertir ara fa un any l’aleshores conseller Nadal. Calen almenys dues accions més, també inexcusables: una gestió de proximitat en què les institucions i entitats locals, entre elles l’Ajuntament de Girona, hi siguin determinants; i que es construeixi de manera prioritària el baixador del TAV a l’aeroport. Si això és així, l’aeroport de Girona té un gran futur, consolidat i garantit. Però mentrestant hem de demanar que es negociï el finançament de l’acord d’intencions signat entre l’operadora Ryanair i el Govern de la Generalitat, tal com vam votar els grups municipals en el darrer ple de l’Ajuntament de Girona.