31 de Desembre de 2011

Vetusta monarquia

Que després de 32 anys la Casa Reial d'Espanya hagi accedit a fer públics els seus comptes amb un ampli desglossament en el qual es detalla la distribució dels més de 8 milions d'euros assignats a la institució monàrquica a través d'una partida en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) podria ser vist a ulls de qualsevol ciutadà com un veritable acte d'honradesa i transparència, emperò que això hagi tingut lloc en una conjuntura en la qual s'ha tornat a posar en entredit la institució monàrquica arran dels escàndols del Sr Iñaki Urdangarín -encara que això de “senyor” sona excessivament educat- sembla ser més propi d'un cinisme, desvergonyiment i propi de caradura que no pas d'algú honrat.

Bo i admetent que es motiu de satisfacció conjunta veure com el Rei ha decidit fer aquest important pas endavant, no caiguem en l'error de pensar que ho ha fet com a resultat d'una ferma voluntat i convicció de democratitzar una institució tant rància i vetusta com la monàrquica puix si realment fós així, per què coi els comptes no s'han fet públics d'ençà la reinstauració de la democràcia a Espanya l'any 1978? És senzillament un gest de mínims, un tímid però palmari intent de guardar-se les espatlles ara que vénen maldades en atenció a les malifetes d'un dels gendres però en cap cas suposa una sincera obertura de la realitat monàrquica. En altres paraules doncs, és un tomb d'actitud que respon a simple oportunisme, i res més.

I és que no es tracta només de si són 8, 15 o 60 els milions d'euros que tots els espanyols -sí, malauradament també els catalans- indirectament contribueixen a l'erari públic per sostenir els Borbons, sinó realment a què dimonis respon haver de carregar amb tota una cort de ganduls i dròpols que en sa vida han encorbat l'esquena per a produir o fer alguna cosa de profit. I que consti que un servidor no té res en contra de la figura del Rei Joan Carles, i encara més, gosaria assegurar que em sembla un persona entranyable i que de ben segur és d'allò més graciós, agradable, cordial i juguesc però que en cap cas es troba legitimat per ostentar la “Jefatura de Estado”.

Només cal recordar que l'actual Rei és un senyor posat a dit pel dictador Franco i que com a tal, representa una clara reminiscència d'una de les èpoques més tristes i glauques que Espanya ha viscut mai. I sincerament, perquè aquest personatge aparegui per totes les televisions de l'Estat Espanyol un cop a l'any tot llegint un text de la pantalla que resulta ser el missatge de Nadal ja ens ho podríem fer amb un President de la República que com a mínim seria escollit democràticament i que per sobre de tot, ens evitaria haver de mantenir “Infantes”, “Ducs”,...i tota la pesca.