28 d'Octubre de 2012

La dura ressaca del 25-N a la nit

Per alguns aclucar l'ull la nit del proper 25 de novembre serà tot un repte. Caldrà esmerçar esforços en oblidar els resultats, en forma de tota mena de gràfiques, que hauran aparegut a les televisions de les llars catalanes ja que, es mirin com es mirin i s'analitzin del dret o del revés, hauran manifestat una dissortada realitat: l'espanyolisme contraataca.

Ja és hora de parar de mirar-nos el melic i fer invents electoralistes a les portes de les eleccions nacionals més trascendents de la història recent del país, perquè la sorpresa per alguns despistats serà en majúscules, i tremendament amarga. L'error més greu de tots ja no es pot subsanar -la negativa de les forces clarament independentistes a fer coalició- i les conseqüències devastadores de tant flagrant equívoc, només fan que gestar-se a foc lent.

Molts es troben encara esmaperduts, innocentment refiats al capdamunt de la cresta de l'onada sobiranista impulsada per l'apoteòsica demostració de múscul de la Diada Nacional pels carrers de Barcelona, deixant-se portar per la inèrcia i equivocadament confiats del punt de no retorn i de la indestructibilitat i certesa del mantra -a vegades fins i tot profanat fins a la sacietat per algunes forces polítiques- independentista.

Emperò després de la crescuda d'aigua, de la marea sobiranista que sembla escolar-se per tots els racons del país, hi haurà l'aspre ressaca que poca gent intueix, i encara menys, manifesta. En aquest sentit, les darreres enquestes que s'han fet oficials encenen tres llums d'alarma: en primer lloc, CiU no assoleix de cap de les maneres la majoria absoluta; en segon lloc, molts vots independentistes confiats a SI i la CUP aniran en orris; i finalment, i allò que és més preocupant, PP i C's s'enforteixen.

Per conjuntures excepcionals, calien apostes i conviccions de fer política, també excepcionals. I justament, s'ha estat fent tot el contrari. Inter alia, ens trobem que tres partits netament independentistes no aglutinen forces i remen en una mateixa direcció deixant enrere les petites diferències existents entre ells; que un d'aquests tres es presenta per primera vegada a unes eleccions nacionals -si bé legítimament- però diversificant i esmicolant encara més el vot independentista; o que ICV-EUiA, malgrat posicionar-se clarament en el bàndol sobiranista, arraconi el discurs nacional per centrar-se en el debat monotemàtic del discurs social amb la fi d'escometre brutalment la figura de l'encara President de la Generalitat.

Hi ha coses que no s'estan fent gens bé des del sobiranisme català, i mostra d'això en són dues dades: primerament, que d'ençà molt de temps enrere el suport taxatiu a la independència retrocedeix un parell de punts i en segon lloc, que aquest suport es desinfla espantosament en el cas que en Rajoy fes marxa enrere i decidís concedir-nos un concert econòmic.

I permeteu-me, a grans pinzellades, fer la meva particular predicció dels resultats que es veuran el proper 25 de novembre a la nit. Convergència i Unió, tal i com totes les enquestes manifesten, no assolirà la majoria absoluta i es quedarà amb 65 diputats. El Partit Popular, no només es mantindrà, sinó que gràcies al vot ocult que sempre gaudeix, s'enfilarà fins als 20 diputats i esdevindrà la segona força a l'hemicicle. El PSC, immers en el seu particular naufragi, aconseguirà els pitjors resultats de la història i es quedarà amb 18 escons. ERC aconsegueix el punt d'inflexió desitjat i remonta fins als 15 diputats. ICV-EUiA continua amb el seu fidel electorat i en virtut de l'autoproclamació com els garants de la Catalunya social s'enfilarà fins als 12 diputats. C's, reflex del ranci espanyolisme falsament progre i d'esquerres, liderat per l'hàbil Albert Rivera, constatarà juntament amb l'assoliment dels 20 diputats per part del PP, el reactivament de la cansina proclama del “Hay mucho más que nos une que nos desune”, i assoliran grup parlamentari propi amb 5 diputats. SI, CUP o el xenòfob Anglada no aconseguiran poltrona.