02 d'Abril de 2012

El major problema dels 18 diputats del Partit Popular al Parlament de Catalunya i de per tant, la seva tercera posició en nombre de representants a la cambra catalana és que, com és obvi, té major pes en la governabilitat del Govern. Una maleïda realitat pels que voldriem veure el PPC per sota d'ERC i ICV.

Més enllà del suport del PP a la Llei de Pressupostos d'enguany i de l'any anterior -fet d'una evident trascendència política i també mediàtica- a costa, probablement, de certs passos enrere per part del Govern Mas, encara que segons sembla, no s'hagin traspassat línies vermelles -almenys de moment-, el malaguanyat pes dels Populars al Parlament també es posa de relleu ex lege, és a dir, perquè la mateixa Llei així ho mana.

Una d'aquestes clares manifestacions és a l'hora de configurar el nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), entès aquest últim com aquell ens públic que té per missió bàsica la d'oferir a tots els ciutadans de Catalunya, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i llengua catalana. Consell de govern que, dit sigui de pas, ha estat reduït a la meitat, passant dels 12 membres anteriors, als 6 actuals, cosa que deixa prou palès que el Govern no té la dèria amb retallar només Educació i sobretot Sanitat, tal i com alguns fan entreveure de manera monòtona i fastiguejant.

Un consell de govern que a partir d'ara incorpora entre els seus membres, Armand Querol, home proposat pels Populars i que a més, n'ocupa la seva vicepresidència. Personatge en qüestió que entre les seves declaracions trobem perles com: “Aznar és el líder més clar que ha tingut la política espanyola des la democràcia”.

Tot just sent nomenat nou membre del CCMA, recordem-ho, perquè el PP té dret a designar-ne un, i no pas per cap deliri del President Mas en deixar que el PP vagi entrant més en el panorama català -tal i com alguns sectors de l'oposició estan intentant fer veure-, va deixar anar un dels seus desitjos més íntims, basat en aconseguir que els mapes del temps de TV3 incloguin, a més de Catalunya, la totalitat de la nació espanyola, de nord a sud i d'oest a est. Així mateix, demana que els periodistes es refereixin a Espanya i no a estat espanyol i que si realment la TVC vol ser la més plural possible, s'haurien d'arxivar documentals com “Adéu, Espanya?”.

Un homenet doncs, que més enllà de la seva possible vàlua -cosa que desconec i que tampoc m'interessa saber perquè faria impossible variar el contingut dels despropòsits que pot arribar a dir- està disposat, de ben segur esperonat per la mateixa Alícia Sánchez Camacho i els seus aires de tremenda ampul.lositat, a descafeinar l'alma mater que significa pel país i la seva llengua, tenir uns mitjans de comunicació públics propis.

Miri Armand Querol, jo si algun dia he de viatjar a Espanya i m'interessa saber la previsió meteorològica, tinc un ampli ventall de canals de televisió espanyols que me l'oferiran abastament. M'explico oi?