02 de Març de 2012

On carai estem deixant la decència en aquest país? Com es poden intentar justificar les tristes accions de vandalisme d'aquests darrers dies arran de les mobilitzacions estudiantils en contra dels ajustaments en l'eduació universitària per part de la Generalitat? Senzillament dient que són una minoria i que no representen l'ànima del moviment? No m'és suficient.

Ara bé, sigui quina sigui la causa per sortir al carrer a exercir el dret a manifestar-se, el que realment dol és veure com els casposos grups de bàrbars de sempre aprofiten qualsevol ocasió on creguin que el mateix rebombori de la moguda en qüestió els pot diluir, per tal d'exterioritzar tota la seva còlera exercint la força i la violència sobre el mobiliari urbà i, com sobretot ha passat aquest darrer 29 de febrer, sobre entitats bancàries de la capital.

Una jornada glauca i penosa per acabar el mes de febrer, sens dubte. Malauradament però, no la única. Quantes vegades ha rebut bretolades la Borsa de Barcelona en els últims temps? I què en podem dir del 15 de juny de l'any passat? Algú se n'ha oblidat? Algú pot gosar relativitzar la gravetat d'atemptar directament contra els representants del nostre poble al Parlament de Catalunya? Són aquests grups d'energúmens esquerranosos els que clamen per la tolerància i respecte? Quina legitimitat moral tenen perquè se'ls pugui considerar, o simplement, escoltar?

Som molts els que no ens agrada veure com la matrícula universitària d'aquest curs ens ha pujat uns quants euros, ni veure com membres de la família veuen el seu sou retallat un 5% o com Centres d'Atenció Primària no obren els caps de setmana,...però us penseu que això té alguna finalitat ideològica o partidista? Realment algú s'empassa que el Govern del nostre país vol fer les universitats menys públiques? Que vol tendir cap a la privatització de la sanitat?

Procurem prendre tots plegats consciència de la dramàtica situació actual i remem cap un mateix sentit perquè altrament, ens n'anirem en orris. El nostre país s'està ofegant, i molt aviat, sinó fem allò que hem de fer, passarem a l'agonia. Evitem les baixes passions i no deixem que surtin de les entranyes els instints més primaris i salvatges de l'espècie. Amb cops de roc no farem re de bo per aixecar el país.