18 de Maig de 2012

Duran, no entens res

Com a mínim de “poc encertades” es podrien catalogar les declaracions del flamant reelegit líder d'Unió Democràtica de Catalunya, quan aquest es va manifestar fa uns dies clarament contrari a la independència del nostre país. O fins i tot de “reprovables” i “gens exemplars” quan aquestes provenen d'algú que lidera un partit de tanta tradició nacionalista.

Paraules etzibades en boca de no un qualsevol, que prenen major trascendència per com a mínim dues raons. En primer lloc perquè no deixen de ser el reflex d'una de les mancances més grans que pot tenir tot aspirant a governant: no anar de bracet de la societat a la qual estàs cridat a servir i encara més, menystenir una gran proporció de la mateixa. I en segon lloc perquè amb despropòsits d'aquesta mena, només s'aconsegueix que donar encara més ales els qui ja ens critiquen, se'ns mofen i ens espolien dia rere dia des de terres castellanes.

Si pel senyor Duran parlar d'independència és parlar de ficció, per qualsevol ciutadà d'aquest país amb dos dits de front, sentir-li dir que com a únic camí per a la supervivència de la nostra nació hi ha el d'una Espanya confederal, és motiu suficient per sentir-se insultat intel.lectualment parlant. Realment hi creu gaire més gent que en mateix Duran en aquesta quimera confederal?

Adapti el discurs al desig de les majories socials del país per favor i pari de fer ser somniatruites a uns quants centenars de militants del seu partit que encara li resten embaladits. O potser no, potser prefereix continuar essent el germà petit, i a vegades díscol, de Convergència.

Emperò tingui present una cosa: el centre de gravetat del nacionalisme català s'ha desplaçat en els darrers temps cap a postulats obertament sobiranistes, fet que li obliga a moure fitxa sinó vol veure com deixa de ser el tant aclamat duce d'UDC. El gens menyspreable 20% dels vots que en Vila d'Abadal li va esgarrapar per liderar el partit, no és sinó un toc d'alerta.