|
|
12 de Setembre del 2013
Francament, les reaccions a la Via Catalana que ens arriben des de Madrid –i també per part dels líders dels partits unionistes catalans- estan sent dignes de quadern d’estudi. Una barreja de matemàtiques de primària i profunda niciesa intel.lectual encesa per un immobilisme ja en camí de ser sempitern, que conclou amb una mantra ideològic que ens volen fer empassar: prevalen els 5 milions de catalans i catalanes que vàren quedar-se a casa.
Suposo que a la capital mesetària deuen estar molt avesats a treure quantitats ingents al carrer per manifestar-se de manera més o menys regular –i a Catalunya no ens n’assabentem-,...
Continuar llegint...
3699
0
20 de Juliol del 2013
A aquestes alçades, no seré jo qui posi en dubte la necessitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació o almenys –i encara més important-, d’intentar-ho, a fi i efecte de dotar de més legitimitat la posició independentista, si bé és cert que un capteniment excessivament entestat en el reeiximent d’aquesta forma de democràcia directa per part d’un determinat cos electoral –en el present de manera indubtable, el poble de Catalunya-, també porta inherent alguns riscos al mateix temps que davant el tossut immobilisme espanyol, sols fa que evidenciar el caràcter utòpic del mateix.
Continuar llegint...
28 d'Octubre del 2012
Per alguns aclucar l'ull la nit del proper 25 de novembre serà tot un repte. Caldrà esmerçar esforços en oblidar els resultats, en forma de tota mena de gràfiques, que hauran aparegut a les televisions de les llars catalanes ja que, es mirin com es mirin i s'analitzin del dret o del revés, hauran manifestat una dissortada realitat: l'espanyolisme contraataca.
Ja és hora de parar de mirar-nos el melic i fer invents electoralistes a les portes de les eleccions nacionals més trascendents de la història recent del país, perquè la sorpresa per alguns despistats serà en majúscules, i tremendament amarga. L'error més greu de tots ja no es pot subsanar -la negativa de les forces clarament independentistes a fer...
Continuar llegint...
15 de Setembre del 2012
Consti que colors polítics de banda, des del mateix dia en que l'Artur Mas va assumir orgullosament esdevenir el 129è President de la Generalitat, no he pogut sinó sentir un profund goig i una sincera satisfacció per estar convençut que cap altre líder polítc del panorama actual, li pot fer ombra per ostentar el lideratge del país.
La seva vàlua, l'innegable carisma, la manifesta capacitat d'aglutinar, canalitzar i sumar, la notable oratòria, la rectitud en les seves decisions i per sobre de tot, el seu discurs clar, diàfan i lúcid, constitueixen aptituds envejables que donen com a resultat, un líder madur, sabedor d'allà on ha de posar els peus en cada moment i amb el full de ruta molt ben...
Continuar llegint...
18 de Maig del 2012
Com a mínim de “poc encertades” es podrien catalogar les declaracions del flamant reelegit líder d'Unió Democràtica de Catalunya, quan aquest es va manifestar fa uns dies clarament contrari a la independència del nostre país. O fins i tot de “reprovables” i “gens exemplars” quan aquestes provenen d'algú que lidera un partit de tanta tradició nacionalista.
Paraules etzibades en boca de no un qualsevol, que prenen major trascendència per com a mínim dues raons. En primer lloc perquè no deixen de ser el reflex d'una de les mancances més grans que pot tenir tot aspirant a governant: no anar de bracet de la societat a la qual estàs...
Continuar llegint...
02 d'Abril del 2012
El major problema dels 18 diputats del Partit Popular al Parlament de Catalunya i de per tant, la seva tercera posició en nombre de representants a la cambra catalana és que, com és obvi, té major pes en la governabilitat del Govern. Una maleïda realitat pels que voldriem veure el PPC per sota d'ERC i ICV.
Més enllà del suport del PP a la Llei de Pressupostos d'enguany i de l'any anterior -fet d'una evident trascendència política i també mediàtica- a costa, probablement, de certs passos enrere per part del Govern Mas, encara que segons sembla, no s'hagin traspassat línies vermelles -almenys de moment-, el malaguanyat pes dels Populars al Parlament també es posa de relleu ex lege, és a dir, perquè la...
Continuar llegint...
02 de Març del 2012
On carai estem deixant la decència en aquest país? Com es poden intentar justificar les tristes accions de vandalisme d'aquests darrers dies arran de les mobilitzacions estudiantils en contra dels ajustaments en l'eduació universitària per part de la Generalitat? Senzillament dient que són una minoria i que no representen l'ànima del moviment? No m'és suficient.
Ara bé, sigui quina sigui la causa per sortir al carrer a exercir el dret a manifestar-se, el que realment dol és veure com els casposos grups de bàrbars de sempre aprofiten qualsevol ocasió on creguin que el mateix rebombori de la moguda en qüestió els pot diluir, per...
Continuar llegint...
31 de Desembre del 2011
Que després de 32 anys la Casa Reial d'Espanya hagi accedit a fer públics els seus comptes amb un ampli desglossament en el qual es detalla la distribució dels més de 8 milions d'euros assignats a la institució monàrquica a través d'una partida en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) podria ser vist a ulls de qualsevol ciutadà com un veritable acte d'honradesa i transparència, emperò que això hagi tingut lloc en una conjuntura en la qual s'ha tornat a posar en entredit la institució monàrquica arran dels escàndols del Sr Iñaki Urdangarín -encara que això de “senyor” sona excessivament educat- sembla ser més propi d'un cinisme, desvergonyiment i propi de caradura que no pas d'algú honrat.
Continuar llegint...
17 de Novembre del 2011
Declarar-se independentista i parlar castellà en la intimitat és incompatible? Òbviament no, de la mateixa manera que es pot ser President del Govern espanyol, lluir bigotet ben rasurat, envair Irak i dir que a porta tancada parla català. Emperò, no és el més normal, no ens enganyem.
Que sigui rar no significa que estigui prohibit -només faltaria!- ja que ja se sap: in dubiis libertas, és a dir, en cas de dubte, llibertat. En altres paraules doncs, donada la presumpta llibertat que tot independentista té d'emprar la llengua que li sembli en àmbit privat, com podem estar legitimats els tercers a dimonitzar, posem per cas, a en Gerard Quintana perquè a casa seva parli castellà? A efectes pràctics, tant ens fa si parla esperanto, gaèlic escocès o swahili, no?
Altra cosa és canviar-se el gec d'aquesta manera fora de...
Continuar llegint...
10 de Novembre del 2011
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Carles Obiols
Rss