14 de Novembre de 2010

El 2004 i el 2007 es va dir que Convergència i Unió no podia governar per les males relacions amb tots els altres partits. Des del punt de vista de la dinàmica dels partits, CiU continua tenint unes fronteres molt difícils. Des d’un punt de vista sociopolític, Artur Mas ha aconseguit, però, traspassar moltes fronteres. En un moment determinat va llançar la idea de “Casa Gran del Catalanisme”. Més a prop de les eleccions, ha dit que està disposat a governar amb “els millors” encara que no formin part de la coalició. Aquestes dues voluntats obren CiU a la societat catalana. Si governa, i una mica en la línia del Prat de la Riba de la Mancomunitat, crec que Artur Mas pot obrir encara una dinàmica de col·laboració molt fructífera, almenys, amb tres grups.

Aquest últim any, amb debats com el que ha suscitat el finançament autonòmic i la sentència del TC, sembla clar que hi ha un segment del catalanisme socialista que vol establir ponts amb el món convergent. La dimensió d’aquesta aproximació pot ser directament proporcional a la descomposició que -eventualment- pugui patir un PSC caigut en una oposició, que pot ser a nivell estatal, nacional i, qui sap, si fins i tot municipal.

Una altra frontera on hi pot haver una col.laboració interessant és amb l’independentisme més militant. Aquest món en ebullició, convocador de referèndums, però de difícil vertebració política, estic segur que pot contribuir de manera molt important a traçar el futur del país amb una Convergència, eventualment governant. Més enllà del que ja ha donat de sí la Casa Gran del Catalanisme, els dos mons haurien de trobar un modus operandi sense retrets, que permetés de trobar un territori per treballar.

Ni tan sols apuntada, crec que fins i tot hi pot haver una aproximació convergent a tot el món ecologista. Amb uns ecologistes que són marxistes disfressats de verd, CiU no hi té col.laboració possible. Si, com sembla, una part de la recuperació econòmica passa per l’economia verda és evident, però, que hi pot haver una col.laboració entre una Convergència molt oberta i uns ecologistes deslliurats de dependències marxistes. A Finlàndia, o al land alemany de Sarre, hi ha coalicions on participen liberals, cristians-demòcrates i verds. A Catalunya els verds no tenen estructura política i, depèn de com, una CiU molt oberta podria donar cobertura a l’ecologisme sociopolític.

L’Artur Mas ha dit que el dia 28 de novembre decidim si ens ancorem en un passat de fórmules de govern esgotades, o si obrim una nova etapa de futur. Estic convençut que és exactament això. Si Convergència i Unió governa es poden establir noves dinàmiques, conegudes a Europa, però completament inèdites a Catalunya. Per sortir del cul de sac s’hi haurà de posar molta imaginació i s’haurà de comptar amb tothom que en tingui.