01 de Setembre de 2008

Solbes, problema de la tardor

Si l’estiu de l’any passat va ser un “veranus horribilis”, el d’enguany, potser no tan aparatosament, però tampoc ha anat bé per Catalunya. Si el 2007 ens van fallar els trens, els avions i vàrem tenir talls en el fluït elèctric, ara ens han fallat el finançament i l’economia, el qual -ben mirat- deu ser molt pitjor! En els dos temes, el protagonisme destacat del ministre d’Economia espanyol, Pedro Solbes!

Amb molts pocs mesos, la imatge de Solbes s’ha devaluat vertiginosament. Durant anys havia estat un home que donava confiança. Enmig d’un govern poc sòlid i que sovint es perdia en polítiques d’una esquerra molt demagògica, ell representava el rigor. Ell era qui contenia la depesa, qui alertava davant les alegries pressupostàries, qui es resistia a la demagògia del retorn dels 400 euros. Feia bé el paper de comissari. Quan l’economia ha començat a fallar, Solbes s’ha mostrat incapaç, però, d’afrontar la situació.

En relació al finançament de Catalunya es va bloquejar d’entrada. Incapaç de complir l’Estaut, de superar la multeralitat i el “café para todos”, sembla moure’s en un laberint sense sortida. En relació a la crisi, la va negar quan totes les evidències la demostraven i, ara, en plenes vacances, ha presentat unes mesures on hi han declaracions de bona voluntat, iniciatives que tardaran a obtenir fruits i la demagògia habitual del Govern Zapatero.

On havíem de trobar un ministre hàbil i molt creatiu, hem trobat un conservador. En aquest moment, el seu bloqueig resulta, però, molt perniciós. Si per una banda deixa Catalunya encallada en el debat del finançament; per l’altra, condemna l’economia a no afrontar els seus greus problemes i, en el millor dels casos, a una taxa de creixement zero fins a nou avís.

Solbes ha estat un dels protagonistes de l’estiu i sembla destinat a ser un dels problemes de la tardor. Mentre, Montilla, Castells, Corbacho, Saura, Herrera, Puigcercós i companyia continuaran la seva obra de guinyol.