27 de Desembre de 2010

Nova etapa, noves energies en joc

El matí del 20 de desembre de 2003, quan Pasqual Maragall va ser investit 127è president de la Generalitat, va ser -segons deia “El País” l’endemà- “una mañana fresca, luminosa, trasparente, como si la meteorología, ella también, hubiese estado esperando todo este tiempo para vestirse de gala”. Tot apuntava el naixement d’una nova era a la política catalana. Set anys després sabem que la magnífica llum d’aquell matí aquell matí no era presagi de res... Segons les previsions meteorològiques, el dilluns 27 de desembre de 2010 serà un dia que farà sol i núvols. La temperatura màxima serà onze graus i la mínima 2. Un dia normal de desembre: fred, ennuvolat per moments, però el sol traurà el cap. Aquesta vegada sí, però, que encetem una nova era.

Sense un projecte alternatiu al pujolisme, el Tripartit haurà estat només un parèntesi a la política catalana. El post-pujolisme comença ara! I no només perquè Mas, que serà un gran president, imposarà un altre tipus de lideratge. O perquè amb determinació sense precedents es posarà el timó cap a la prosperitat econòmica i l’eficiència de les estructures de govern. Encetem una altra cosa perquè el pujolisme, entès com una determinada estratègia de com abordar la construcció de la nació, s’ha esgotat. Ara ja no n’hi ha prou amb el “peix al cove”. Ara ja no cal fer “pedagogia a Espanya”. Ara ja no som “6 milions”. Ara ja sabem que la nostra proposta de “sobirania imperfecte” o d’estat “plurinacional” no té opció. Durant el parèntesi s’han anat formulant algunes idees, la principal de les quals “el dret a decidir”, que el Govern de Mas ha de posar en el joc polític.

Des de Convergència vivim el moment amb la il.lusió dels inicis. Hi hauran unes altres regles, unes condicions inimaginades, camins mai explorats. Tot és per fer i tot és possible. El moment és difícil. Tenim la sensació, però, que forces inaudites es posaran en joc i que es desvetllaran inèdites energies. Ens veiem amb força per remuntar el desastrós estat de la nostra economia i de poblar aquest país d’emprenedors que facin de Catalunya un territori innovador, modern, pròsper i prou ric com per comprar la seva llibertat. Estem convençuts que podem fer un país de convivència, allà on tants altres estan fallant. Tenim la confiança de fer de Catalunya un referent pel mon de la cultura. Tenim finalment la convicció que podem aconseguir quotes de sobirania com mai ho hem fet als darrers segles.

El dilluns 27 farà fred. Hi haurà, o no, un sol que confirmarà o negarà les prediccions. El que si hi haurà és, però, una gent amb les idees molt clares de cap a on s’ha d’anar. Una gent carregada d’energia, de bona energia, disposada a posar-la al servei d’aquest país.

Carles Llorens