09 de Juny de 2010

Els jocs de mans de Sarkozy a Zapatero

Escric aquestes ratlles quan, a Barcelona, s’hauria d’estar cloent la Cimera de caps d’estat i de govern de la Unió pel Mediterrani. El dia 18 de maig, a la VI Cimera Amèrica Llatina i UE celebrada a Madrid, Sarkozy va convèncer a Zapatero que la trobada de Barcelona s’havia de suspendre. Certament hi podia haver raons objectives per l’aplaçament. Sabíem que, abans i tot dels fets de la Flota de Gaza, la presència del ministre d’exteriors israelí, el polèmic Avigdor Lieberman, podia tenir el boicot d’alguns països àrabs. Coneixíem també les dificultats per dotar la UpM de pressupost, de contingut i de programa.

L’aplaçament a novembre no té cap conseqüència per França perquè, fins que no es produeixi una nova Cimera, els francesos, junt a Egipte, continuen presidint la Unió pel Mediterrani. Per l’Estat espanyol, que ja no tindrà la Presidència de torn de la Unió Europea vol dir, però, perdre tot control sobre com es gestiona aquest organisme de desenvolupament mediterrani. Moratinos i la diplomàcia espanyola diuen que la Cimera de novembre es celebra a Barcelona. Són els únics, però, que la situen a la nostra ciutat...

No és la primera ocasió que la capital de Catalunya surt perdent amb els jocs de mans que Sarkozy fa a un Zapatero desbaratat pels problemes domèstics. L’any 2008 el francès es va treure de la màniga el nom de Unió pel Mediterrani. Llavors perdut en el seu propi laberint en relació a ETA, l’espanyol no va saber evitar que el nom UpM tapés al que, des de 1995, sota l’autoria intel·lectual de Pujol i el lideratge de González, a Europa, se n’havia dit Procés de Barcelona.

En qualsevol cas, un acabament pírric per una Presidència de torn espanyola de la Unió Europea que la inimitable Leyre Pajín havia augurat com a providencial. I, en relació a les presidències de torn, un no pot evitar de tornar a comparar Sarkozy amb Zapatero. L’estiu del 2008, Rússia va desafiar Geòrgia envaint Osètia del Sud. Com a president de torn de la Unió Europea Nicolas Sarkozy va imposar un alto el foc. Ara a Tiblisi, ara a Moscú, va ser clau en pacificar la situació. No tinc cap dubte que, en tant que president de la UE, el francès hagués tingut un rol en la crisi del la Flota de Gaza. A ningú ni tan sols li ha passat pel cap, però, que Zapatero tingués alguna cosa a fer en el joc de forces que s’ha produït entre Ankara, Jerusalem, Gaza i Ramala...