e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 de Març de 2009

El dia que treguin al PNB d’Ajuria-Enea, el nacionalisme espanyol hauria d’organitzar una gran festa d’homenatge als autors intel·lectuals d’aquesta operació d’escombrat, que va començar a Catalunya, ha continuat a Galícia i culminarà a Euskadi. El PP i el PSOE, El Mundo, l’ABC, la COPE i El País, Jiménez Losantos, Rodríguez Ibarra i Bono, però també Rajoy, Aguirre, Gallardon y Zapatero, autoritats locals, regionals i nacionals espanyoles haurien de participar en un homenatge nacional a Fernando Savater i Aleix Vidal Quadras.

Molt probablement ningú, en aquest moment, els en reconeixerà el mèrit, perquè en aquests dies de victòria, tots els focus solen buscar als actors polítics i ningú recorda als autors intel·lectuals. Que Montilla, Patxi López i Núnez Feijó siguin avui  presidents de les tres comunitats històriques no és del tot aliè, però, a la feina intel·lectual que es va veure reflectida al “Contra todas las patrias” de Savater que Tusquets va editar el 1985, i a “Cuestión de fondo”, un recull d’articles que Vidal Quadras va publicar a Montesinos el 1995.

Tots dos van rentar la cara al nacionalisme espanyol i van posar les bases, les idees força, que ha permès la victòria en els tres fronts del nord. Ells van maquillar un nacionalisme espanyol carrincló, feixista, franquista, completament acomplexat davant el caràcter democràtic dels nacionalismes català i basc, i el van tornar a llançar al “ruedo”.

Històricament, el creixement dels nacionalismes, especialment del català, s’havia aconseguit aturar només amb una dictadura militar. Savater i Vidal  saben que el creixement del nacionalisme dels vuitanta i noranta, ara, a Europa, no es pot tallar amb un cop d’estat. Així, transmuten el que era un espanyolisme feixista en un nacionalisme que fa bandera dels drets i les llibertats... El dret a ser espanyol i la llibertat de parlar en castellà... enfront del “totalitarisme” catalanista o basquista... Era el món posat al revés. Tots dos tenen, però, la suficient intel·ligència per fer creïble el discurs. I, així, donen ales als espanyolistes de sempre que, amb les eines afilades, tornen a la càrrega, ara ja, desacomplexats. Abans en tenien prou amb convèncer alguns generals i ocupar unes quantes capitanies. Ara, amb democràcia, la feina és més feixuga: s’han d’ocupar unes quantes emissores i alguns diaris per convèncer a l’opinió pública i  als votants...

L’èxit de l’operació, però, va ser immediat. A Euskadi i a Catalunya, el consens de la transició en relació a la reconstrucció nacional es van esquerdar. Tant socialistes com populars bascos i catalans van assumir un anti-nacionalisme que no existia a la transició. No és l’únic èxit. La posada en circulació d’aquests discursos coincideix amb l’inici del descens de suport electoral de tots els nacionalismes. I és ben normal. Savater posa els fonaments de Rosa Díez, Patxi López i del discurs de tots els líders bascos del PP, de la mateixa manera que Alejo Vidal va fer l’argumentari de Ciudadanos, Boadella, Joan Ferran i Alicia Sánchez Camacho.

Savater i Vidal tenen el mèrit històric de fer veure al nacionalisme espanyol que el camp de batalla ja no és político-militar, sinó d’opinió. Que han de guanyar d’una manera a la que no estaven acostumats: democràticament. I la fita de col.locar Montilla, López i Feijó és, sens dubte, un èxit democràtic. Alguns em diran, i tenen raó, que és un èxit democràtic que ha entrat per la porta del darrera: ni Montilla, ni López han guanyat les eleccions. Aquest últim, per altra banda, serà lendakari amb la treta que suposa la il.legalització d’una esquerra abertzale que mou més de 100.000 vots... El que vulgueu! La seva estratègia era, però, aquesta i no dubteu que la seva voluntat de futur passa perquè, a les properes eleccions, les forces espanyoles quedin al davant i el nacionalisme es vegi disminuït a la mínima expressió...

Per tot plegat, jo aniré a manifestar-me a Brussel.les aquest dissabte. Prometo, però, que a partir de diumenge, em torno a posar a afinar el nostre argumentari... Per guanyar políticament, primer, cal guanyar la batalla de les idees!

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1806
7
Comentaris afegits 
encara queden persones a valencia pero d'espanols (almansa) 25-03-2009 - 18:02
carlos m valencia perque nom us quedeu el vidal quadras a espanya i deixeu tranquils als catalans
CarlosM (Valencia) 09-03-2009 - 22:42
De todas formas, tampoco hay que afinar tanto. Las cosas son bastante simples.Nuestra tesis es "Cataluña es una región española y los catalanes tan españoles como cualquier otro". La suya es "Cataluña es un país explotado y colonizado por España".
CarlosM (Valencia) 09-03-2009 - 22:30
ya no cuela. Vidal Quadras es hombre valiosísimo. Él, Savater y muchos otros han hecho que nos quitemos de encima el miedo a hablar ante el discurso fácil de ustedes. Yo no lo veo mal.
CarlosM (Valencia) 09-03-2009 - 22:27
Sí. Le recomiendo que afine las ideas. La idea sobre la que ud basa su argumento, esto es, que los que pensamos de determinada forma somos "carrinclós, feixistas, franquistas" ya no cuela. Les era a uds argumento facilísmo pero, como ud mismo ve, ya
manel ferran (Barcelona) 08-03-2009 - 14:07
L'españolisme tam´be hauria d'afegir en aquest homenatge als botiflers d'ERc. És sobretot a ells a qui han d'agrair la liquidació del nacionalisme no español com a forma de govern a l'Estat. Carod és el submarí del PP-psoE. Qui ho pot dubtar a hores d'ar?
TORNAR