16 de Desembre de 2009

No sé si té raó Uriel Bertran o López Tena. No sé valorar si els percentatges de votació de la consulta de Vic, Roses o Sant Cugat són bons, dolents o regulars. No sé si el resultat va ser un fracàs com apunta Il Corriere de la Sera i el Liberation o “una sèria advertència a Zapatero” com diu Le Figaró. Si sé, però, que Catalunya no ha entrat en l’etapa postnacional que auguraven els gurus del PSC, tot just Pujol havia sortit del Palau de la Generalitat. Sense Pujol s’havia d’acabar la Catalunya ploraniques, la reivindicativa, la insatisfeta i s’havia de començar a construir la Catalunya social. Quin pronòstic tan desencertat! Mai el fet nacional català havia estat problemàtic com durant els mandats de de Maragall i Montilla! Volien desarticular el nacionalisme, treure la crosta, en deien... i els hi proliferen referèndums independentistes per tot arreu! No sé –i no vull- valorar els resultats de diumenge. Estic molt segur, però, que lluny del post-nacionalisme, hi ha una corrent independentista molt de fons i molt forta. Tant convençut com estic d’això, n’estic també, però, que aquest procés necessita madurar. Avui les coses canviem amb una velocitat sorprenent, sovint desconcertant. Tot just fa un any, ningú hagués pogut preveure el que va passar a Arenys i el que ha passat aquest cap de setmana a 167 municipis de Catalunya. Tot va molt de pressa, però el procés cap a la independència necessita madurar política, social, intel.lectualment  i fins organitzativament.