e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Novembre del 2009

A Chacón l'han d'expulsar de la casa!

Fins ara, Carme Chacón ha passejat per la política com un personatge a mig camí d’Operación Triunfo i de Gran Hermano. El seu embaràs i el naixement d’en Miguel es va instal·lar als mitjans com, en el seu moment, l’embaràs de la Pantoja i el naixement d’en Paquirrín. Va anar a Afganistan en missió humanitària com la Madonna i les pop stars van a l’Àfrica. Els seus “manden firmes” i “Vivas España” tenen més vocació mediàtica que militar. Quan va donar la nota el dia de la Pasqua Militar es va parlar del seu pentinat, com dels rinxols d’en David Bisbal, i de la seva vestimenta, com dels vestits de la Chenoa. Un dia va mostrar la seva vida familiar a El Domincal de El País com en Bertín Osborne -que és un tio una mica fatxa però simpàtic- ho fa a l’Hola i la Belén Esteban a...

Continuar llegint...

14 d'Octubre del 2009

Pujol es mira l'enciclopèdia!

Vaig llegir -d’ofici- la primera part de les Memòries d’en Pujol. El llibre no em va descobrir res de particular i potser, només, em va subratllar la transcendència de la figura del seu pare. També d’ofici m’he llegit la segona part, la que s’acaba de publicat i que duu per subtítol “Temps de construir (1980-1993). El període l’hem viscut, en Pujol ha estat constantment davant l’opinió pública i, així, era imaginable que, ara, la segona part, tampoc ens revelés res de crucial. A aquestes alçades, per altra banda, és clar que Pujol no té cap necessitat de fer aquell tipus de revelacions que, ferint a un i altre, sí que generen gran expectació en la presentació d’unes memòries.

El llibre, però, supera totes les expectatives. No pas per cap mèrit literari. Pujol no passarà pas a la...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2009

Obama a Ghana, Moratinos a Guinea

Quasi els mateixos dies que el president Obama visitava Ghana, el ministre Moratinos realitzava un important viatge a Guinea Equatorial. El contrast entre els dos viatges africans ha estat, però, abismal.

Obama no va anar a Kènia, el país del seu pare, un país que ve de superar una important crisi i que pateix greus problemes de corrupció i d’inseguretat. El president dels Estats Units va voler visitar Ghana, un país democràtic, segur i que està enfilant el camí del desenvolupament. I des de Accra, la capital, va poder llançar un missatge: els mals d’Àfrica no venen només del passat colonial, avui venen –sobretot- de la corrupció dels seus dirigents i del mal govern. Cap líder occidental s’havia atrevit a dir una cosa semblant!

Mentre, no gaire quilòmetres al sud, el ministre espanyol s’abraçava amb Teodoro Obiang Nguema...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2009

Ahmadinejad, Le Pen, i Ciutadans tocats!

La caiguda del Mur de Berlín va crear l’il.lusió que la democràcia s’expandiria com una taca d’oli. Després hem vist que, a Rússia o a Xina, el totalitarisme podia tenir altres evolucions. Múltiples situacions ens ha fet pensar que el camí cap a la democràcia no era tan ineludible com pensàvem: dictadures, populismes de tota manera, integrismes...

 El que acaba de passar a l’Iran em fa creure, però, que més enllà de resistències -que poden fins durar dècades- la humanitat sí que evoluciona de manera inevitable cap a la democràcia. I és que, amb sorpresa, hem vist com al país dels aiatol·làs sorgia una contestació electoral similar a la que fa tan sols unes setmanes denunciava el frau a Moldàvia, seguint exemples d’Ucraïna, Bielorússia... Els joves de Teheran s’han...

Continuar llegint...

12 de Maig del 2009

La tómbola Zapatero: ordinadors, postgraus, píndoles...

En un capítol de la sèrie “The West Wing“ (L’Ala Oest de la Casa Blanca), l’equip del president Josiah Bartlet, demòcrata, fa tot el possible per evitar que l’autorització de la píndola abortiva per part d’una agència governamental tapi el discurs d’inici de campanya per la reelecció del president. El gabinet de la Casa Blanca sap que la reacció de la dreta republicana serà  tan intensa que farà ombra al discurs que ha de fer el president Bartley.

Els “fontaneros” de la Moncloa són fans d’aquesta sèrie creada per Aaron Sorkin? Ho sembla. Si a la ficció es pretén evitar l’aprovació per no tapar un discurs; a la realitat, i a Espanya, s’empeny per a tapar un debat de política general que, forçosament, hauria d’estar centrat a parlar d’un atur que sobrepassa els quatre...

Continuar llegint...

05 d'Abril del 2009

Les conseqüències ideològiques de la reunió del G-20 a Londres

No sé si la reunió de Londres del G-20 servirà per aturar la temible crisi en la que estem instal·lats. Voldríem que fos un punt d’inflexió per tornar-nos a la prosperitat. Els greus problemes de fons que tenim difícilment es resolen, però, amb una reunió, per bé que aquesta ha estat un èxit en l’objectiu de transmetre confiança als mercats i a la població mundial. És pertinent subratllar, en tot cas, que la trobada de Londres ha tingut una gran transcendència ideològica.

Des que la fallida de Lehman Brothers Holdings, al setembre del 2008, va iniciar la caiguda d’entitats financeres, fent evident el forat negre de l’economia mundial, va tornar el discurs de l’extrema esquerra. Es va tornar a parlar de crisi del capitalisme i, enmig d’una bogeria de declaracions, fins Sarkozy es va apuntar a refundar-lo. També s’ha...

Continuar llegint...

06 de Març del 2009

El mèrit de Savater i Vidal Quadras

El dia que treguin al PNB d’Ajuria-Enea, el nacionalisme espanyol hauria d’organitzar una gran festa d’homenatge als autors intel·lectuals d’aquesta operació d’escombrat, que va començar a Catalunya, ha continuat a Galícia i culminarà a Euskadi. El PP i el PSOE, El Mundo, l’ABC, la COPE i El País, Jiménez Losantos, Rodríguez Ibarra i Bono, però també Rajoy, Aguirre, Gallardon y Zapatero, autoritats locals, regionals i nacionals espanyoles haurien de participar en un homenatge nacional a Fernando Savater i Aleix Vidal Quadras.

Molt probablement ningú, en aquest moment, els en reconeixerà el mèrit, perquè en aquests dies de victòria, tots els focus solen buscar als actors polítics i ningú recorda als autors intel·lectuals. Que Montilla, Patxi López i Núnez Feijó siguin avui  presidents de les...

Continuar llegint...

04 de Febrer del 2009

Jordi Miralles i Fabrio Prieto

La presència de Saura a la manifestació sobre Gaza va merèixer moltíssims comentaris. El que va passar el diumenge al Passeig de Gràcia gairebé no n’ha generat cap. Els fets tenen, però, la major gravetat i tornen a posar en evidència que alguna gent d’Iniciativa no saben estar al seu lloc.

Els cubans crítics amb el castrisme es van concentrar enfront del Consolat Cubà reclamant llibertat, democràcia i respecte als Drets Humans. No eren molts. No van aconseguir de mobilitzar cap sector significatiu de l’opinió pública catalana. Era ben legítim, però, que poguessin expressar el seu rebuig a 50 anys de totalitarisme, ara que fa mig segle de la dictadura dels germans Castro.

No imaginàvem pas Iniciativa rebutjant el comunisme cubà. Són, però, responsables del Departament d’Interior i, com a tals, haurien de ser...

Continuar llegint...

31 de Desembre del 2008

PSC? Diguem-ne PSOE de Catalunya!

Avui, 31 de desembre, l'executiva del PSC hauria d'estar tancada al carrer Nicaragua fins que sonessin les dotze campanades... I, quan la resta dels mortals s'acaba de menjar l'últim dels grans de raïm, l'Isidre Molas com president del partit, amb Montilla, Chacón i Corbacho al darrere, hauria de llegir una declaració on el PSC es desvincula del PSOE. Quan la darrera proposta de finançament de Solbes no compleix cap dels aspectes essencials de l'Estatut, seria un acte en coherència amb l'amenaça llançada pels socialistes catalans el passat 15 de desembre i seria -sobretot- un acte de dignitat.

No estic parlant de dignitat nacional, que és una dignitat no contemplada pel PSC. Estic parlar de dignitat política, gairebé, de dignitat a seques. I és que no es pot dir "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" o que ets la "Catalunya optimista i que sap on va" i després oferir-nos un...

Continuar llegint...

26 de Novembre del 2008

Montilla, el flabiol sonant

A l’equador de la legislatura, l’advertiment de Montilla quan diu que “Espanya no té futur si deixa a l’estacada a Catalunya” és una pura manifestació d’impotència. Estem molt lluny de quan es parlava del “govern amic” o de quan se’ns deia “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Ara Montilla ja no en fa prou dient-li a ZP que “l’estima”. Ni tan sols en fa prou dient que si no ens estimen “hi haurà desafecció cap a Espanya”. Ara ja ha d’apel.lar que “Espanya hi perdrà”... Quan arribes a aquest punt, vol dir que, a Madrid, et prenen pel flabiol sonant o, pel que és el mateix, el “pito” del sereno. Vol dir que no et tenen cap mena de respecte.

Més enllà de la relació amb Espanya, quin balanç presenta aquest segon Tripartit? Veient el que passa a les esquerres europees,...

Continuar llegint...