28 de Febrer del 2010
El passat 11 de desembre es va fer pública una foto on es veia una dona negra mostrant una samarreta completament tacada de sang. La dona era Reina Luisa Tamayo, de les Damas de Blanco, mare de l’Orlando Zapata. Vuit dies abans, el 3 de desembre, aquest paleta i lampista de 42 anys, negre per més referència, havia començat una vaga de fam a la presó Kilo 8 de Camagüey. Refusava ser tractat com un pres comú, denunciava les humiliacions i reclamava ser reconegut com a pes polític La seva mare va explicar que la vaga l’estava realitzant “tirado en el piso de un estrecho y tapiado calabozo de los corredores de la muerte, donde permanece rodeado de insectos y roedores”. Ningú en va fer cas. Aquells dies, tothom estava pendent d’Aminatou Haidar.
Haidar, però, va acabar els seus 32 dies de vaga i va tornar a El Aaiún. L’Orlando va prosseguir. Uns pocs ens...
Continuar llegint...
22 de Gener del 2010
E-noticies publicava que el vicepresident de la Generalitat, de viatge a Dakar, havia parlat amb en ministre senegalès d’Exteriors, per tal de crear un “nou” consolat a Barcelona. M’ho vaig haver de mirar dues vegades! La noticia era sorprenent perquè Senegal té consolat a Barcelona des de l’any 1973 i perquè, per poc que un assisteixi als actes consulars, coneix a la cònsol M.Claude Vila de Font-Riera. No era un error d’E-noticies. Ho publicava també la Vanguardia i el Punt. “Directe.cat” ho explicava amb detall: “
Josep Lluís Carod-Rovira ha arrencat 'el compromís' d'obrir un consolat honorari a Barcelona. 'És un primer pas per l'establiment d'un consolat general', ha destacat. Senegal, una 'prioritat de la cooperació catalana' no ha tingut mai un consolat a la capital catalana tot i que són més de 20.000 els senegalesos residents a...
Continuar llegint...
16 de Desembre del 2009
No sé si té raó Uriel Bertran o López Tena. No sé valorar si els percentatges de votació de la consulta de Vic, Roses o Sant Cugat són bons, dolents o regulars. No sé si el resultat va ser un fracàs com apunta Il Corriere de la Sera i el Liberation o “una sèria advertència a Zapatero” com diu Le Figaró. Si sé, però, que Catalunya no ha entrat en l’etapa postnacional que auguraven els gurus del PSC, tot just Pujol havia sortit del Palau de la Generalitat. Sense Pujol s’havia d’acabar la Catalunya ploraniques, la reivindicativa, la insatisfeta i s’havia de començar a construir la Catalunya social. Quin pronòstic tan desencertat! Mai el fet nacional català havia estat problemàtic com durant els mandats de de Maragall i Montilla! Volien desarticular el nacionalisme, treure la crosta, en deien... i els hi proliferen...
Continuar llegint...
13 de Novembre del 2009
Fins ara, Carme Chacón ha passejat per la política com un personatge a mig camí d’Operación Triunfo i de Gran Hermano. El seu embaràs i el naixement d’en Miguel es va instal·lar als mitjans com, en el seu moment, l’embaràs de la Pantoja i el naixement d’en Paquirrín. Va anar a Afganistan en missió humanitària com la Madonna i les pop stars van a l’Àfrica. Els seus “manden firmes” i “Vivas España” tenen més vocació mediàtica que militar. Quan va donar la nota el dia de la Pasqua Militar es va parlar del seu pentinat, com dels rinxols d’en David Bisbal, i de la seva vestimenta, com dels vestits de la Chenoa. Un dia va mostrar la seva vida familiar a El Domincal de El País com en Bertín Osborne -que és un tio una mica fatxa però simpàtic- ho fa a l’Hola i la Belén Esteban a...
Continuar llegint...
14 d'Octubre del 2009
Vaig llegir -d’ofici- la primera part de les Memòries d’en Pujol. El llibre no em va descobrir res de particular i potser, només, em va subratllar la transcendència de la figura del seu pare. També d’ofici m’he llegit la segona part, la que s’acaba de publicat i que duu per subtítol “Temps de construir (1980-1993). El període l’hem viscut, en Pujol ha estat constantment davant l’opinió pública i, així, era imaginable que, ara, la segona part, tampoc ens revelés res de crucial. A aquestes alçades, per altra banda, és clar que Pujol no té cap necessitat de fer aquell tipus de revelacions que, ferint a un i altre, sí que generen gran expectació en la presentació d’unes memòries.
El llibre, però, supera totes les expectatives. No pas per cap mèrit literari. Pujol no passarà pas a la...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2009
Quasi els mateixos dies que el president Obama visitava Ghana, el ministre Moratinos realitzava un important viatge a Guinea Equatorial. El contrast entre els dos viatges africans ha estat, però, abismal.
Obama no va anar a Kènia, el país del seu pare, un país que ve de superar una important crisi i que pateix greus problemes de corrupció i d’inseguretat. El president dels Estats Units va voler visitar Ghana, un país democràtic, segur i que està enfilant el camí del desenvolupament. I des de Accra, la capital, va poder llançar un missatge: els mals d’Àfrica no venen només del passat colonial, avui venen –sobretot- de la corrupció dels seus dirigents i del mal govern. Cap líder occidental s’havia atrevit a dir una cosa semblant!
Mentre, no gaire quilòmetres al sud, el ministre espanyol s’abraçava amb Teodoro Obiang Nguema...
Continuar llegint...
15 de Juny del 2009
La caiguda del Mur de Berlín va crear l’il.lusió que la democràcia s’expandiria com una taca d’oli. Després hem vist que, a Rússia o a Xina, el totalitarisme podia tenir altres evolucions. Múltiples situacions ens ha fet pensar que el camí cap a la democràcia no era tan ineludible com pensàvem: dictadures, populismes de tota manera, integrismes...
El que acaba de passar a l’Iran em fa creure, però, que més enllà de resistències -que poden fins durar dècades- la humanitat sí que evoluciona de manera inevitable cap a la democràcia. I és que, amb sorpresa, hem vist com al país dels aiatol·làs sorgia una contestació electoral similar a la que fa tan sols unes setmanes denunciava el frau a Moldàvia, seguint exemples d’Ucraïna, Bielorússia... Els joves de Teheran s’han...
Continuar llegint...
12 de Maig del 2009
En un capítol de la sèrie “The West Wing“ (L’Ala Oest de la Casa Blanca), l’equip del president Josiah Bartlet, demòcrata, fa tot el possible per evitar que l’autorització de la píndola abortiva per part d’una agència governamental tapi el discurs d’inici de campanya per la reelecció del president. El gabinet de la Casa Blanca sap que la reacció de la dreta republicana serà tan intensa que farà ombra al discurs que ha de fer el president Bartley.
Els “fontaneros” de la Moncloa són fans d’aquesta sèrie creada per Aaron Sorkin? Ho sembla. Si a la ficció es pretén evitar l’aprovació per no tapar un discurs; a la realitat, i a Espanya, s’empeny per a tapar un debat de política general que, forçosament, hauria d’estar centrat a parlar d’un atur que sobrepassa els quatre...
Continuar llegint...
05 d'Abril del 2009
No sé si la reunió de Londres del G-20 servirà per aturar la temible crisi en la que estem instal·lats. Voldríem que fos un punt d’inflexió per tornar-nos a la prosperitat. Els greus problemes de fons que tenim difícilment es resolen, però, amb una reunió, per bé que aquesta ha estat un èxit en l’objectiu de transmetre confiança als mercats i a la població mundial. És pertinent subratllar, en tot cas, que la trobada de Londres ha tingut una gran transcendència ideològica.
Des que la fallida de Lehman Brothers Holdings, al setembre del 2008, va iniciar la caiguda d’entitats financeres, fent evident el forat negre de l’economia mundial, va tornar el discurs de l’extrema esquerra. Es va tornar a parlar de crisi del capitalisme i, enmig d’una bogeria de declaracions, fins Sarkozy es va apuntar a refundar-lo. També s’ha...
Continuar llegint...
06 de Març del 2009
El dia que treguin al PNB d’Ajuria-Enea, el nacionalisme espanyol hauria d’organitzar una gran festa d’homenatge als autors intel·lectuals d’aquesta operació d’escombrat, que va començar a Catalunya, ha continuat a Galícia i culminarà a Euskadi. El PP i el PSOE, El Mundo, l’ABC, la COPE i El País, Jiménez Losantos, Rodríguez Ibarra i Bono, però també Rajoy, Aguirre, Gallardon y Zapatero, autoritats locals, regionals i nacionals espanyoles haurien de participar en un homenatge nacional a Fernando Savater i Aleix Vidal Quadras.
Molt probablement ningú, en aquest moment, els en reconeixerà el mèrit, perquè en aquests dies de victòria, tots els focus solen buscar als actors polítics i ningú recorda als autors intel·lectuals. Que Montilla, Patxi López i Núnez Feijó siguin avui presidents de les...
Continuar llegint...
1
