09 de Desembre de 2008

Volen "matar-lo"?

D’un temps ençà cada cop més gent té clar que l’actual direcció d’Esquerra ha perdut el nord. Darrerament, un seguit de declaracions dels seus líders han tornat a posar en evidència les profundes contradiccions en què cauen. Fa pocs dies, en un dels molts actes que aquest partit organitza per fer-se veure, els oradors de torn incitaven alguns centenars de militants i simpatitzants a tornar-se a mobilitzar en demanda d’un estat propi per a Catalunya com a resposta al probable fiasco tant del nou sistema de finançament com del nou Estatut, i Carod insistia en la voluntat de fer un referèndum l’any 2014.

Doncs em semblaria fantàstic; el problema, però, ja no és només que aquests senyors que s’expressen amb tanta vehemència davant la seva parròquia comparteixin govern –i han reiterat que encara que s’enfonsi el món no volen marxar-ne– amb un partit que pensa tot el contrari i que farà tot el possible perquè Catalunya continuï sent espanyola pels segles dels segles, i que creu fermament que Catalunya ja en té un d’estat: l’espanyol, i que ni ara ni mai serà l’hora d’“aventures sobiranistes” –segons el president Montilla–, sinó que la setmana passada els senyors Tardà i Bofill van anunciar una gran ofensiva per reprendre la batalla del català al Senat i al Congrés espanyols i en la qual es parla, per exemple, de reflectir que l’Estat espanyol, en tant que “estat plurilingüe” hauria de reflectir aquesta realitat en les cambres, l’administració, etc. En què quedem?, volen un estat propi o ja els està bé l’espanyol si s’hi fan uns quants retocs?, volen fer un referèndum perquè els catalans puguem independitzar-nos d’Espanya o volen que a les Corts espanyoles es pugui fer un “ús limitat del català”, això sí, sobretot i perquè no s’ofengui ningú, “adjuntant-hi la traducció en castellà corresponent”, com diu la proposta d’Esquerra? Volen que el rei i el príncep espanyols “com a caps d’un estat plurilingüe”, segons ERC, parlin català en determinades ocasions o volen “matar el borbó”, com va expressar-se eufòric el mateix Tardà en un acte de les joventuts d’Esquerra contra la Constitució Espanyola?
Jo crec que són incapaços de respondre a aquestes qüestions, perquè l’únic que pretenen és anar fent bullir l’olla i buscar titulars mediàtics, des d’una línia política erràtica, confusa, que pretén arribar a la quadratura del cercle barrejant polítiques institucionals de reforçament del sistema juridicopolític espanyol amb declaracions i actes estrambòtics i cridaners pretesament radicals però buits de contingut i que gairebé ja no es creu ningú ni fan cap por als nostres enemics nacionals.

A un independentista català li ha de ser indiferent que el rei dels espanyols parli català, castellà o japonès; no és el nostre rei i, per tant, preocupem-nos que d’aquí a pocs anys puguem elegir el president d’una República Catalana sobirana i no pas de l’idioma que parlen el monarca espanyol i la seva família. De la mateixa manera, que el català es pugui usar a les Corts espanyoles és un tema totalment menor; el que ha de procurar un partit independentista és que que els representants polítics dels catalans, més aviat que tard, deixin d’anar a les cambres espanyoles perquè en el Parlament català ja es decideixi absolutament tot el que afecta el nostre país. I, pel que fa al català, on s’ha de parlar és als Països Catalans i a les institucions europees no pas a Espanya. Respecte a una altra proposta d’Esquerra, la que fa referència al fet que la policia espanyola, la Guàrdia Civil i l’exèrcit també usin el català, doncs ja em perdonareu, jo el que vull és que se’n vagin tots de territori català, si pot ser avui mateix. No són cossos catalans i acumulen una llarga història d’atacs contra el nostre país, els nostres drets i la nostra identitat; per tant, no es tracta de fer-los penjar la senyera a les seves casernes i comissaries que mantenen, encara, al nostre país, es tracta que agafin els trastets i se’n vagin per on van venir. I si els representants d’Esquerra no tenen clares qüestions tan bàsiques i elementals, doncs deu ser perquè ja no es consideren els portaveus d’un partit independentista. Com es va veient, alguns han optat per gestionar a sou una autonomia espanyola, altres continuem treballant per la independència.