17 de Febrer de 2010

Reagrupament, la seva preocupació

En el seu dia, ja es va dir que Reagrupament naixia per sacsejar –algú va dir dinamitar– l’actual mapa polític català, i això fa por. Justament per aquest motiu, quan va esclatar fa unes setmanes la primera “crisi” al si d’aquest moviment –mai no es va dir que bastir aquest projecte rupturista seria un camí de roses–, a alguns es va faltar temps per intentar convertir, des de les seves trones mediàtiques –a les quals molts han arribat per quota de partit–, aquest projecte que amenaça l’actual “statu quo” polític a Catalunya en una riota.

Determinats mitjans de comunicació que sistemàticament obvien i silencien els actes de Reagrupament Independentista, aquest cop es van abonar a magnificar i difondre als quatre vents la “crisi” en la qual havia entrat Reagrupament. Sorprenent? No, és senzillament la reacció de la premsa i els tertulians del sistema que defensen els seus: els seus partits i els seus interessos.

Queda clar, doncs, que Reagrupament els fa por, molta. Queda clar, també, que per a ells, malgrat el que diguin en públic, Reagrupament no és una “riota”, sinó la seva preocupació, el seu problema. Només s’ha de veure com alguns comentaristes i contertulians analitzen la possible aliança entre Carretero i Laporta, i com podria afectar aquesta entesa l’actual correlació de forces al Parlament de Catalunya. Ben segur que trinxaria la delicada artimètica parlamentària en base a la qual el “poder” el poden ocupar els uns o els altres. Per tant, més que por tenen pànic. Pànic a la previsible irrupció a la cambra catalana d’una força independentista a la qual no podran comprar ni amb càrrecs ni amb diners, ja que no té com a objectiu viure de l’administració ni ocupar la presidència del govern d’una comunitat autònoma espanyola de règin comú –Catalunya ara és només això–, sinó obtenir una majoria de diputats que proclamin la independència de la nostra nació i construir l’Estat propi al si de la Unió Europea. Un objectiu lloable i engrescador al qual ja s’han sumat milers de persones.

Reagrupament, per tant, no és una organització clàssica, no és ni tan sols un partit. Reagrupament és un moviment que ha d’impulsar en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya la millor candidatura independentista possible, des d’una perspectiva unitària i transversal. Reagrupament no és un objectiu en si mateix, és un instrument al servei de la independència de Catalunya. Per tant, tots aquells que analitzen els fets que han afectat darrerament aquesta formació amb els paràmetres dels partits clàssics l’erren de ple. Reagrupament no ha de perdre ni cinc minuts en picabaralles internes, no ha nascut per a això, per repetir els errors dels altres, Reagrupament ha nascut per combatre l’espanyolisme, per lluitar contra l’unionisme, i per fer avançar aquest país cap a la sobirania. Aquest és l’únic combat que val la pena. Guanyarem la llibertat!