03 de Novembre de 2008

"No entenc el castellà"

Corre per la xarxa un petit article en el qual es fa referència a un “incident” que va tenir lloc en l’assaig de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya. Segons el text, un cop iniciat l’assaig, a un dels organitzadors no se li va acudir res més que preguntar si algun dels presents tenia dificultat per entendre el català; de fet, una pregunta del tot sorprenent tractant-se de l’assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya, però es veu que en aquest país nostre tot és possible. Com sol ser habitual, sempre que en qualsevol esdeveniment, viatge, visita, curs… es fa la maleïda pregunta, sol aparèixer algú que afirma que no entén la llengua catalana. A partir d’aquell fatídic moment, el que sol passar és que unes desenes de catalanoparlants ens convertim automàticament en ciutadans de segona, en ciutadans sense drets lingüístics, i que el castellà passa a ser la “lengua de todos”, “la lengua común de todos los españoles”… o digueu-li com vulgueu. En conclusió, que el presumible dret d’un val molt més que el dret de molts. I la majoria de catalanoparlants, acceptem els  fets submisament, ja són molts anys de rebre patacades, de ser trepitjats impunement amb el vistiplau de l’administració, de la justícia espanyola, dels cossos de seguretat de l’Estat, etc.

Doncs, curiosament, aquell dia no va ser així. Una dona valenta , Montserrat Abelló, escriptora, Premi Nacional de Cultura, va aparèixer en escena i va dir, dues vegades, que ella no entenia el castellà. I a la segona va aconseguir que l’assaig dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya tornessin a la normalitat i es desenvolupés en llengua catalana; és a dir, en la que hauria de ser la llengua comuna de tots els que resideixen a Catalunya.

Aquest fet posa de manifest que la salvaguarda del català no necessita només lleis i reglaments, que també els necessita i molt, sinó sobretot valentia, gent valenta com la senyora Abelló o com el senyor Miquel Pérez Latre, el qual s’ha queixat en diversos mitjans de comunicació de les dificultats que va tenir per poder expressar-se en la llengua pròpia de Catalunya en una jornada internacional de l’ACTE, Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees, que va tenir lloc a Terrassa, l’alcalde de la qual és el seu actual vicepresident. Sorprèn que tant el senyor alcalde, Pere Navarro, com el regidor de Normalització Lingüística d’aquesta ciutat, Màrius Massallé (d’Esquerra) argumentin en la seva defensa que en la jornada no es preveia l’ús del català perquè les llengües oficialment previstes i aprovades eren l’anglesa, la francesa, la italiana i la castellana. Sorprèn perquè jo entenc que el fet que el consistori terrassenc organitzi unes jornades a la seva vila i no prevegi que algú hi pugui usar la llengua pròpia de la ciutat és un agreujant més que no pas una defensa. I que el senyor regidor d’ERC minimitzi l’incident i insisteixi que no s’hi va discriminar el català perquè, després que el moderador negués la paraula al senyor Pérez, perquè hi volia intervenir en català, i que aquest hi insistís, al final es va aconseguir que hi pogués parlar perquè algú l’anava traduint al castellà,em sembla un insult a la intel·ligència  de tots els catalans i no entenc com a hores d’ara encara ningú no ha demanat la seva dimissió com a responsable de Normalització Lingüística del consistori.

Tots hem tingut experiències similars a aquestes, tots coneixem o hem estat testimonis d’incidents lingüístics en què la llengua catalana ha estat discriminada, vexada o marginada, però moltes vegades hem optat pel silenci, per evitar l’enfrontament, per abaixar el cap. No ens ho podem permetre. D’això s’aprofiten els enemics de la llengua catalana per fer avançar el català cap a la seva extinció,cap a un punt de no retorn.A partir d’ara, si en algun esdeveniment apareix algun “espontani” que diu que no entén el català, la nostra resposta immediata ha de ser: “Jo no entenc el castellà!”.