16 de Febrer de 2009

La "caritat" espanyola de Zapatero

a setmana passada, en la roda de premsa que alguns membres del Partit Republicà Català (RC) vam fer a Barcelona per presentar la campanya “Contra l’espoli fiscal, tancament de caixes!”, el primer acte de la qual en aquesta ciutat tindrà lloc el dimecres 18 de febrer al restaurant Via Fora de Sants a les nou del vespre (http://www.partitrepublicacatala.cat/noticies/154/index.htm), vaig fer referència a un excel·lent reportatge informatiu que el mateix dia publicava el diari “El Punt”, en el qual s’informava del que popularment es coneix com a “pla Zapatero”. Aquest “pla” el nom oficial del qual és Fons Estatal d’Inversions Locals (FEIL), permetrà finançar, en època de crisi, obres que molts ajuntaments no podrien tirar endavant per manca de diners, ja que el període de recessió pel qual travessem fa que molts consistoris tinguin uns ingressos molt per sota dels resultats d’uns anys enrere, quan el sector immobiliari estava a dalt de tot.

Doncs bé, aquesta mena de “caritat” del senyor Rodríguez Zapatero, o “caritat” espanyola envers els nostres ajuntaments en període de crisi, haurà d’anar acompanyada de la corresponent propaganda, no fos cas que algun ciutadà despistat no tingués coneixement que qui paga la cosa és el govern espanyol, aquell que tant vetlla pel benestar dels catalans. Justament per això, tota obra que els ajuntaments decideixen emprendre gràcies al FEIL espanyol, haurà d’anar acompanyada del seu rètol. I no pas d’un rètol qualsevol, sinó d’un rètol que tindrà com a base unes potes de dos metres d’altura i unes dimensions de 3 x 4 metres. Un senyor rètol; el qual, a més de l’escut d’Espanya i d’una presència absolutament majoritària de la llengua castellana, incorporarà un gran logotip del “pla Zapatero”, que no és cap altre que la paraula “plan” amb una “E” d’Espanya al final coronada –Espanya és un país monàrquic– pel barret de l’espanyolíssima lletra “ñ”, símbol per excel·lència, els darrers anys, del regne d’Espanya juntament amb el toro. Un símbol que, com ja he dit altres vegades, exclou tots aquells que, tot i viure en aquesta “gran nación”, no tenim aquesta lletra en el nostre abecedari perquè tenim una llengua pròpia que no és la castellana.

I alguns em podrien dir: “Si, malgrat aquesta simbologia espanyolista, els calés arriben, benvinguts siguin. Què hi farem.” La meva resposta als que afirmin això seria automàtica: si fóssim un país normal, amb un estat propi i no pas amb un estat depredador en contra, no ens faria falta la seva “caritat”, ja que tan sols administrant els nostres recursos, els recursos que generem els mateixos catalans mitjançant el pagament dels nostres impostos, ens en sortiríem perfectament. En canvi, el senyor Rodríguez Zapatero té la barra de presentar-nos com una ajuda generosa del govern espanyol uns diners que representen una ínfima part del que Espanya ens roba any rere any amb l’excusa de la “solidaritat”. I a sobre té la barra d’encolomar-nos uns panells –tota una temptació per als usuaris de l’esprai–, al mòdic preu de més de 1.800 euros cadascun, més de set milions d’euros a tot Catalunya –es veu que en aquest aspecte no hi ha crisi–, que els catalans haurem de penjar per obligació –com a colònia espanyola que som– en els milers d’obres que es portaran a terme al nostre territori perquè quedi clar a tots el ciutadans residents a Catalunya que Espanya, malgrat espoliar-nos, malgrat fotre’ns els nostres diners, malgrat fer-nos viure amb infraestructures de país tercermundista, ens estima tant que ens “regala” una petita part dels nostres diners perquè acabem el pavelló de torn o la piscina del poble, ja que els catalans anem tan justets de diners que no ens sortim. Gràcies Espanya per estimar-nos tant, però potser si ens robessis menys no es faria falta la teva almoina. De res!