09 de Febrer de 2009

Junts per la independència!

Feia goig, dissabte passat, veure la sala de l’Ateneu Fort Pient de Barcelona plena de gom a gom –més de dues-centes persones– en la Conferència de Debat Independentista (http://conferenciaindependentista.wordpress.com), que va aconseguir l’adhesió finalment de trenta-quatre organitzacions sobiranistes d’arreu del nostre país amb un sol objectiu: deixar enrere la frustració d’una Catalunya espanyolitzada –d’una Catalunya que alguns voldrien veure definitivament derrotada i vençuda– per afrontar un futur il·lusionant que porti la nació catalana a la seva independència.

Com vaig dir en la meva intervenció a la Conferència, som en un final d’etapa, l’autonomisme constitucional espanyol ja no dóna més de si, com s’ha vist tant en el serial del nou Estatut com en el del nou finançament, i de nosaltres depèn que en comencem una altra, d’etapa, l’etapa de la sobirania. Una etapa que s’ha de caracteritzar per la superació de les diferències que fins ara han afectat l’independentisme català. Ja n’hi ha prou de barallar-nos entre nosaltres, de vegades per ximpleries: el país ens necessita a tots treballant junts al peu del canó. Junts per la independència i per la llibertat del nostre poble!

Aquest país no està vençut, ja els agradaria a alguns que fos així; aquest país té prou energia i prou capital humà per derrotar totes les crisis que l’afectin, siguin polítiques, econòmiques o de qualsevol altra mena. Però aquest país té una mancança, i és important: no té polítics que la representin amb prou dignitat, amb prou orgull amb prou autoestima. Una gran majoria de les persones que es van aplegar dissabte a Barcelona –antics i nous lluitadors– eren allà sobretot per posar fi a aquesta mancança. Eren allà per posar les bases d’una nova proposta política que recuperi els ideals d’aquells que en el nostre passat recent van arribar a donar fins i tot la seva vida per Catalunya, per la seva sobirania i per les seves llibertats democràtiques.

Molts, com jo mateix, no volem que les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya esdevinguin una confrontació entre aquells que voldran mantenir-se en el poder a qualsevol preu i aquells altres que el voldran recuperar també a qualsevol preu. Volem que la confrontació sigui entre aquells que volen una Catalunya independent i els que la volen espanyola i humiliada. I això és el que ens ha de fer moure. Quin és per mi, doncs, l’objectiu final?: la independència.

Quin ha de ser, doncs, l’objectiu immediat per assolir-la?: una majoria de diputats al Parlament de Catalunya que proclami des de la cambra catalana la independència de Catalunya i que faci saber als organismes internacionals aquest pronunciament sobiranista dels representants electes del poble català. El dissabte 7 de febrer es va fer un pas molt important. La Conferència de Debat Independentista va ser un gran èxit en tots els sentits i cal felicitar-ne els organitzadors. Però encara és més important el que siguem capaços de fer a partir d’ara, a partir d’avui mateix. Hem d’aprendre a treballar plegats, a saber valorar tot allò que ens uneix molt per sobre de tot allò que ens separa. L’objectiu s’ho val, no en tingueu cap dubte. I això us ho dic tant als que hi vau ser com a tots aquells que per circumstàncies diverses no hi vau poder assistir i participar. De tots nosaltres depèn que els propers anys –no podem esperar gaire– la República Catalana sigui el pròxim Estat lliure d’Europa.