08 de Setembre de 2008

Espanya ens vol continuar robant

Ramon Tremosa, en una entrevista al setmanari “El Temps” del passat 12 d'agost, es referia a la quantitat en què caldria millorar el finançament segons els càlculs fets per la Cambra de Comerç de Barcelona. Des d'aquesta institució s'afirmava que, si s'obtinguessin 3.800 milions més,  l'acord entre el govern català i l'espanyol es podria donar per bo. Contràriament, el prestigiós economista i un dels màxims experts en matèria de balances fiscals que tenim al nostre país, responia que, amb aquesta xifra, ens quedaríem tal com estàvem. A més a més, hi afegia irònicament que semblava que la Cambra parlés per boca del conseller Castells… el qual, i això ho dic jo, en cap moment s'ha atrevit a fer pública cap quantitat sobre el resultat final de la negociació amb l'Estat en matèria de finançament. I ben segur que ho fa per estalviar-se de fer el ridícul, perquè sap que el resultat final sempre serà inferior al que es pugui calcular des de Catalunya en aquests moments. Sap, també, que el PSC acabarà acceptant la xifra que imposi el PSOE.
Tornant a l'entrevista amb Ramon Tremosa, aquest aclaria que aquests 3.800 milions no representarien cap millora significativa en el finançament català, ja que comparant la situació actual amb la de dos anys enrere, “l'any de màxima recaptació de l'ITP”, en aquesta matèria s'han perdut 2.000 milions. Si tenim en compte que Rodríguez Zapatero va suprimir l'impost de patrimoni, que suposaven uns 500 milions, i restant-li que, per la competència fiscal d'altres comunitats autònomes, s'havien rebaixat altres impostos, el resultat final suposaria que aquest 2008 estaríem, per cap baix, en -3.000 milions respecte a dos anys enrere. Deia Tremosa que si al final ens hem de quedar amb els 3.800 milions demanats per la Cambra, doncs que, comptat i debatut, tan sols en tindríem “per tapar forats”. És a dir, que d'aquí a un parell d'anys ja haurem de tornar a demanar una altre canvi en el model de finançament, tal com ha anat passant fins ara.

En l'entrevista d'“El Temps”, Tremosa també feia referència a la trampa que pot fer l'Estat espanyol amb el denominat “fons de suficiència”, que és un fons estatal amb què el govern espanyol compensa les comunitats que, pel nombre de competències que tenen assumides, no en fan prou amb els diners que obtenen amb l'actual sistema de finançament tal com passa amb Catalunya. És a dir, que els pocs diners de millora que els catalans obtinguem amb el nou sistema de finançament, l'Estat pot descomptar-los del fons de suficiència i, així, de millora res de res. De fet, els socialistes catalans ja han deixat clar que amb “la millora del finançament català” el fons de suficiència a favor de Catalunya serà menor. És a dir, els temors de Tremosa són del tot fundats.

Doncs bé, segons les notícies filtrades a la premsa, l'últim i desesperat intent dels partits parlamentaris catalans per aparentar una certa unitat envers Madrid davant la societat catalana es basa en una xira que volta els 3.500 milions i encara a assolir no ara sinó amb tres anys de marge. Si tenim en compte que l'espoli fiscal de què som víctimes els catalans cada any segons diferents estudis oscil·la entre els 16.000 i els 19.000 milions d'euros -en el conjunt dels PPCC és encara molt més gran-, que representen al voltant d'un 9 o 10 per cent del PIB, aquests minsos 3.500 milions, que poden ser molts menys amb la manipulació del fons de suficiència, seran un insult a la intel·ligència al conjunt del poble català perpetrat pels seus representants polítics; és a dir, per aquells que se suposa que han de defensar els interessos de la societat catalana i que a l'hora de la veritat demostren que els preocupen més les seves butxaques que no pas les del conjunt dels ciutadans de Catalunya.

Com ja he dit altres vegades, cap sistema de finançament que s'hagi de pactar amb Espanya suposarà posar fi a l'espoli fiscal de què som víctimes els ciutadans dels Països Catalans. El millor finançament: la independència.