20 d'Octubre de 2009

ERC: independentistes de cap de setmana

Uns dies abans que Joan Puigcercós fos nomenat candidat oficial a la presidència de la Generalitat per Esquerra a Núria, en diferents cercles polítics i mediàtics corria el rumor que l'actual president d'Esquerra faria un gran anunci polític des del cim del Puigmal. Alguns ja es pensaven que, com a mínim, hi anunciaria que eren a punt de trencar el govern tripartit per avançar les eleccions a la primavera o que finalment el senyor Laporta havia acabat de desfullar la margarida i s'havia decantat per anar a caure a les files de l'històric partit republicà. Doncs res més lluny de la realitat, tot plegat foc d'encenalls. El senyor Puigcercós ens va fer el "gran" anunci que la pròxima legislatura catalana serà "la del dret de decidir" i que Esquerra només pactarà amb aquells que estiguin disposats "a construir el futur Estat català". O sigui, més o menys com fins ara, no? Què ha canviat? O no és veritat que els càrrecs electes d'Esquerra ja fa temps que ens bombardegen amb l'enginyosa frase de: "Perdoneu les molèsties, estem construint un Estat propi"? El procés d'Esquerra fins a arribar a aquest futur Estat català és tan i tan gradualista que es veu que per a ells no és incompatible fer bona part del trajecte fins a arribar a aquest hipotètic Estat, més o menys cap a l'any 3125, de bracet amb uns dels principals enemics a Catalunya precisament d'un Estat català independent i de l'exercici del dret a l'autodeterminació: el PSOE, com ho demostren a la majoria d'ajuntaments -amb alguna lloable i valenta excepció- votant conjuntament amb el PP contra la convocatòria de consultes locals sobre la independència.

Per altra banda, potser sí que la propera legislatura serà la del dret de decidir, però si ho és no serà gràcies als diputats d'Esquerra, perquè, de moment, quan Esquerra ha "decidit", ha convertit Montilla en president de la Generalitat i ha situat els socialistes al capdavant de totes les institucions catalanes que ha pogut. Potser només el senyor Puigcercós sap què té a veure el pacte amb els socialistes a qualsevol preu amb la lluita per un Estat català i per la independència de Catalunya; si ho sap, ho hauria pogut explicar des del cim del Puigmal en lloc de dedicar-se a fer-hi un brindis al sol que ja no es creu ningú. Per cert, del centenar llarg de persones que van arribar al Puigmal acompanyant l'actual líder d'Esquerra, n'hi ha gaires que encara es guanyin la vida per compte propi i que no tinguin una nòmina procedent del partit o d'alguna administració pública: Parlament, ajuntaments, diputacions, corts espanyoles, consells comarcals...o que siguin familiars seus? Faria gràcia saber-ho... I, un cop esbrinat això, algú es pot arribar a creure que aquesta gent estigui disposada a proclamar la independència la pròxima legislatura?

Parlem clar: de la mateixa manera que fa uns anys un alt dirigent republicà -per cert, el mateix que fa pocs mesos va respondre irat a uns manifestants que Esquerra havia votat que no a la tramitació de la ILP per l'autodeterminació perquè "els havia donat la puta gana"-, en plena calçotada, va anunciar que estarien disposats a fer president Artur Mas si s'atrevia a convocar un referèndum d'autodeterminació, de la mateixa manera que Josep-Lluís Carod Rovira es va treure de la màniga un referèndum pel 2014, ara Joan Puigcercós, altre cop en cap de setmana i potser afectat per la febre de l'alta muntanya, ha intentat convèncer-nos que Esquerra encara és independentista. La veritat, però, és que cada cop hi ha menys gent que es deixi entabanar per aquests independentistes de cap de setmana, que de dilluns a divendres exerceixin de disciplinats i obedients lacais de l'autonomisme, a canvi d'un sou públic que difícilment obtindrien en l'empresa privada.

I si amb aquesta seva manca de credibilitat no n'hi hagués ja prou, ells mateixos s'han encarregat de "matisar" per triplicat, ja en dia feiner, les seves "efervescències" independentistes diumengeres: el primer, el mateix Puigcercós, quan dilluns de bon matí ja es va afanyar a dir que dret a decidir no vol dir necessàriament ni referèndum ni independència; el segon, Joan Ridao, que hi va afegir que a l'hora de tirar endavant pactes de govern amb alguna altra força política ni el dret a decidir ni la construcció de l'Estat català serien una prioritat, i, finalment, Carod-Rovira va reblar el clau dient que ara el que toca és desenvolupar l'Estatut. O sigui, que, malgrat un cap de setmana de sol i estelades a 2.913 metres, si sumen els tres de sempre hi haurà un tercer tripartit. Us hi aposteu alguna cosa?